Resultats de la cerca

Passà la joventut a Sevilla, on fou deixeble del seu pare, Miguel Cano, de Francisco Pacheco i probablement de Martínez Montañés El 1638 es traslladà a Madrid, on treballà a la cort i rebé la influència de la pintura veneciana de les colleccions reials El 1652 tornà a Granada com a racioner de la catedral expulsat amb motiu de les seves discussions amb els canonges, anà a Madrid 1657, on fou ordenat sacerdot Per decisió del consell reial recobrà el seu càrrec a Granada 1660 La seva pintura, de tractament pictòric tenebrista i modelatge accentuat a la primera època Sant Francesc…

S’inicià en l’alta competició a trenta anys Aconseguí el Campionat del Món de fitnes de la UIBNN 2002, modalitat en la qual fou tres cops campiona de Catalunya 1998, 2002, 2008 També guanyà el títol català d’aixecament en pressió amb banc 2008, modalitat en què fou subcampiona d’Espanya el mateix any Des del 2003 compaginà la competició amb la feina d’entrenadora en el Gimnàs Bunkai de Barberà del Vallès, fundat pel seu pare, que posteriorment dirigí

Membre de l’Associació Esportiva Pallars, es proclamà campió d’Espanya de ràfting 2008 juntament amb Ramon Barbé, Eduard Clapés i Josep Foz El 2009 fou campió d’Espanya de ràfting per clubs El 2008 guanyà el campionat de ràfting nocturn del Ralli Internacional de la Noguera Pallaresa, formant part de l’equip de l’Associació de Guies Noguera Pallaresa, juntament amb Ramón Barbé, Eduard Clapés i Albert Aixàs Disputà el Mundial 2009 Es classificà en segona posició a la Kayak Extrem Descens 2008

El 1523 entrà a l’orde dominicà, on començà la seva enemistat amb Bartolomé Carranza , en la condemna del qual havia d’influir 1558 i següents Professor de teologia a Alcalá 1541 i a Salamanca 1546 En 1551-52 fou teòleg de l’emperador al concili de Trento Conseller de Felip II de Castella, l’encoratjà, per mitjà de la seva Consultatio Theologica , a abandonar definitivament la direcció religiosa erasmiana seguida per Carles I i a emprendre una política de catolicisme nacional i autàrquic, tancat davant Europa Elegit provincial dels dominicans 1557, no fou confirmat per Roma fins el 1560,…

Monjo de Sant Feliu de Guíxols, d’on fou prior, abat 1617-21, 1629-33 i president fins que el 1641 en fou expulsat pels jurats de la vila pel fet que no era català Escriví, entre altres obres, una extensa història de Sant Feliu des dels seus orígens pretesament carolingis fins a l’abat Sobrarías mort el 1611 L’obra, que conté nombrosos documents, és encara inèdita, però l’han utilitzada abundosament Emili Grahit i Eduard González i Hurtebise

Creador d’un estil propi de copla, allunyat del folklorisme i compromès amb la problemàtica social andalusa, es dedicà professionalment a la cançó a partir del 1972 Gravà el primer disc, A duras penas , l’any 1975 Posteriorment enregistrà discos com A la luz de los cantares 1976, Crónicas granadinas 1978, De la luna y el sol 1980, Si estuvieran abiertas todas las puertas 1981, Cuadernos de coplas 1985, una de les fites culminants de la seva obra, Mestizo 1992 i Forma de ser 1994, entre d’altres Després d’una aturada professional per raons de salut, el 1996 publicà el disc El color de la vida…

Resident a l’Empordà i membre del Pitch & Putt de Gualta, es proclamà campió del món individual 2009 en l’especialitat joc per cops També guanyà el Campionat de Catalunya de joc per forats 2009 i per parelles 2009, juntament amb José Santos Sánchez Debutà amb la selecció catalana l’any 2006, amb la qual guanyà la medalla d’or 2006 i la de bronze 2008 de la Copa del Món i la medalla d’or 2010 i la de plata 2007 del Campionat d’Europa Rebé el premi a l’Alt Rendiment de Catalunya 2008, 2009 i l’Orde del Mèrit al millor jugador de l’any en el rànquing de la Federació Catalana de Pitch-and-…

Competí pel Club Natació Sabadell i destacà en relleus, en què es proclamà campió de Catalunya en 4×200 m lliure 1962, 1963 i 4×100 m estils 1963, i recordista de 4×100 m lliure 1963 i 4×200 m lliure 1961, 1962 En l’àmbit estatal fou campió d’Espanya de 4×100 m lliure 1963 i de 4×200 m lliure 1961, 1962, i recordista de 4×200 m lliure 1962 També fou internacional per Espanya en el Torneig de les Quatre Nacions de Barcelona 1962 en els relleus 4×200 m lliure

Representant el Club Sant Antoni de Viladrau, formà part de l’equip integrat pels seus tres fills Antoni, Jordi i Pere Ayesa i Guix Es proclamà dues vegades campió d’Espanya 1996, 2000 i aconseguí un subcampionat 1997 Formà part de la junta directiva del Reial Club de Polo de Barcelona i fou vicepresident de la Federació Espanyola de Polo durant els anys noranta del segle xx També fou un dels socis fundadors del Club Sant Antoni de Viladrau, mànager del club i entrenador del primer equip

Membre del Club d’Esgrima FIDES, s’especialitzà en sabre Fou campió d’Espanya júnior individual 1993 i per equips 1992, campió de Catalunya individual júnior 1991 i absolut 1993 Retirat el 2003, fou mestre d’armes del Club d’Esgrima FIDES i de la Sala d’Armes Montjuïc, i tingué deixebles com Clara Enciso, Lórien Folguera i Guillem Manzanares Com a àrbitre internacional categoria B ha participat en proves de màxim nivell internacional, com la Copa del Món d’espasa femenina de Barcelona Ha estat representant d’àrbitres i de tècnics a l’assemblea general de la Federació Catalana d’…