Resultats de la cerca

Defensa lateral esquerre que s’inicià a la Unió Esportiva Tàrrega La temporada 1996-97 s’incorporà al segon equip del RCD Espanyol i la temporada 1998-99 debutà amb el primer equip Posteriorment jugà amb l’Atlético de Madrid 1999-2000 i el Deportivo de la Corunya 2000-07, amb el qual guanyà dues Supercopes 2000, 2002 i una Copa del Rei 2002 També ha jugat amb el Vila-real 2007-11, el Benfica 2011-12, de nou amb l’Espanyol 2012-14, amb l’equip indi NorthEast United FC 2014-15, el belga Lierse SK 2015 i l’andorrà Futbol Club Santa Coloma des del 2016 Al final de la temporada 2016-17 anuncià la…

Fou fundador i jugador del Club Ariel de Barcelona i també jugà al Tívoli Aconseguí deu títols de campió d’Espanya, tres per equips 1943, 1946, 1952 i set de dobles 1943-52 i fou tres vegades finalista en individuals També guanyà nou títols de campió de Catalunya, dos d’individuals 1943, 1945, cinc de dobles i dos per equips Un cop retirat fou seleccionador espanyol en el Mundial del 1959 i l’europeu del 1962 Rebé les insígnies de plata i la medalla d’or de les federacions espanyola i catalana i fou soci d’honor i president del Club Ariel

Treballà en l’obra del monestir de Sant Cugat del Vallès 1498 amb Antoni Carbonell, a la capella de Santa Agnès i Sant Llorenç de la seu de Barcelona, a la Casa Gralla 1504 i a l’Hospital de la Santa Creu 1505 Construí la torre del degà Jaume Fiella, a Horta 1505

Conreà la poesia de to intimista Melpómene 1912, La fiesta del mundo 1922, Romances del general San Martín 1959, etc la novella Arbaces, maestro de amor 1945, etc i assaigs de temes diversos América 1926, etc

El 1714 entrà a l’Escolania de Montserrat, i el 1750 feu els vots com a monjo del monestir Fou primer violí de Montserrat i ajudant del pare Anselm Viola A més del violí tocà l’orgue, i s’interessà també per l’especulació musical A més del seu vessant musical, exercí diversos càrrecs lligats a la vida monàstica vicari dels ermitans, soci de l’abat, prior major i sagristà major Ferran Sor s’hi referí en les seves memòries

Integrà durant molts anys la junta directiva de la Federació Catalana de Futbol, que presidí de forma interina en dues ocasions, el 1947 i el 1957 Gairebé sempre ocupà el càrrec de tresorer, com a la delegació catalana de la Mutualitat de Futbolistes Rebé la placa al mèrit federatiu la temporada 1951-52 i la medalla de Forjadors de la història esportiva de Catalunya 1987

Ha collaborat en diversos mitjans escrits, com Mundo Deportivo , La Vanguardia o Regió 7 en portals com Tebeosfera, i en mitjans europeus com Il Quotidiano della Satira o Siné Hebdo Organitzà l’exposició “Trazos”, que repassava els cent anys d’humor gràfic de Mundo Deportivo És autor o collaborador en llibres de temàtica esportiva, com Barça 100 anys de bon humor 1999, Coses del Barça 2007 o Bojos pel futbol 2011

Formà part del Club Natació Vic i el Club Natació Catalunya Fou campió de Catalunya amb el Vic en 100 m braça 1992 i 200 m braça 1990, 1992, i amb el CN Catalunya, en 50 m braça 1998, 2001, en 100 m braça 1994, 1995, 1998, 2001 i en 200 m braça 1994, 1995, 1998, 2001 Campió d’Espanya d’hivern en 100 m braça 1994-97 i 200 m braça 1998, 1999, 2000 i d’estiu en 100 m braça 1995, 1996, 1999, 2000 i en 200 m braça 1996, 1999 Recordista estatal de 50 m braça 1995 i 100 m braça 1996 Disputà els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 i fou internacional en quaranta-tres ocasions Rebé la medalla d’argent de…

Guanyà les Copes Janer i Sanromà amb el Dunlop i participà en una edició de la Volta a Catalunya El 1960 fou nomenat delegat de la Federació Catalana de Ciclisme per Lleida i organitzà el Campionat d’Espanya de persecució 1963 i les arribades a Lleida de les voltes a Espanya i Catalunya Morí el 1966 durant el desenvolupament de la Volta a Lleida Després de la seva mort s’instaurà el Trofeu Baldomir Capdevila

S’inicià al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà en la màxima categoria la temporada 1970-71, i guanyà dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1974, 1976 i dues Copes d’Espanya 1974, 1977 La temporada 1978 fitxà pel Club Patí Vic i després inicià un recorregut per clubs de categories inferiors, com el Club Patí Taradell, el Club Patí Roda, el Club Patí Ripoll, el Club Patí Folgueroles i el Club Patí Masies de Voltregà, del qual fou un dels fundadors i més tard president També entrenà la majoria d’equips en què jugà Es retirà a quaranta anys