Resultats de la cerca

Sembla que obtingué de Carlemany un precepte d’immunitat per al seu monestir és cert, tanmateix, que n'obtingué un altre de Lluís el Bondadós, que ell anà a visitar al seu palau de Ver el 820

Pel tractat de Monteagudo fou promesa en matrimoni a Jaume II de Catalunya-Aragó, i foren celebrades les noces a Sòria 1291 Aquest matrimoni, no consumat per la poca edat d’Isabel, fou trencat per Jaume II, que es casà 1295 amb Blanca de Nàpols, i Isabel retornà a Castella el 1296 El 1303 els conjurats contra Ferran IV de Castella volgueren casar-la amb Alfons de la Cerda, però Maria de Molina s’hi oposà El 1310 fou contractat el seu matrimoni amb el duc Joan III de Bretanya, que fou efectuat el 1311, i el marit li féu donació del vescomtat de Llemotges

Membre de l’Athletic Club Galeno, integrà la selecció catalana en el que és considerat el seu primer partit, el 1904 contra l’Espanyol, que es disputà al camp de l’Hospital Clínic de Barcelona

Fou doble campió de Catalunya 1935, 1942 i d’Espanya 1943, 1944 individual

Bé que la successió no li corresponia l’hereva era Joana de Castella , dita la Beltraneja , filla del seu germà Enric IV de Castella , fou utilitzada durant la guerra civil per un dels bàndols nobiliaris, el qual aconseguí, mort el seu germà Alfons 1468, que fos proclamada hereva concòrdia de Guisando El seu matrimoni 1469 amb el futur Ferran II de Catalunya-Aragó obrí noves perspectives a la seva ambició política i significà un sosteniment important en la lluita pel tron castellà Enric IV, però, molestat, legitimà i reconegué Joana i desheretà Isabel 1470 però, en…

El 1312 fou promesa a l’infant Jaume, primogènit de Jaume II de Catalunya-Aragó, i passà a residir a la casa d’aquest, on convisqué amb altres infantes catalanes L’infant Jaume l’abandonà, en l’acte del casament a Gandesa, el 18 d’octubre de 1319, per entrar en religió, i Elionor tornà a Castella El 1329 es casà, en segones nupcies, amb el germà de Jaume, Alfons III de Catalunya-Aragó Dona de caràcter dominador i autoritari, obtingué del rei la plena donació, a favor de llur fill Ferran i en detriment del primogènit, l’infant Pere, del marquesat de Tortosa i la cessió de diverses…

Tercer fill de Ferran III i de Beatriu de Suàbia, el 1255 intentà una conjuració contra el seu germà Alfons X, però fracassà 1257 Passà al servei del califa hafsí de Tunis, i després, a Itàlia, dels gibellins, que el nomenaren senador de Roma el papa Climent IV, però, l’empresonà al castell de Santa Maria de Pulla 1268-94 En tornar a Castella, la reina Maria de Molina li cedí la regència Quan Ferran IV arribà a la majoritat, Enric passà a l’oposició i intentà de ressuscitar els drets d' Alfons de la Cerda

Competí com a independent fins l’any 1948 El 1936 creà amb altres companys la Penya Ciclista Montcadense, i el mateix any passà al Club Ciclista Montcada, que presidí des de llavors El 1943 organitzà diverses curses i la festa del Pedal 1956 Muntà etapes del Critèrium Internacional de Barcelona El 1960 creà un equip amateur Rebé la medalla Forjadors de la Història de Catalunya 1997

Formà part del Club Nàutic Sitges, amb el qual guanyà un Campionat de Catalunya per equips 2009 Fou sis cops campió de Catalunya 1996, 1998, 2004-07 i set d’Espanya 1995, 1996, 1998, 2004-07

Membre de l’Associació Esportiva Sant Andreu AESA, competí en parelles mixtes amb Sergi Orrit En categoria júnior fou campiona d’Espanya 2000, 2003 i guanyà la medalla de bronze en el Campionat d’Europa 2003 En categoria absoluta es proclamà subcampiona estatal en dues ocasions 2005, 2006 També competí amb el Patinatge Foment Cardoní, i posteriorment fou monitora de l’AESA