Resultats de la cerca

Començà a competir a trenta-cinc anys S’especialitzà en la modalitat de concurs complet, tot i que també participà en proves de doma i salt d’obstacles Aconseguí dues vegades la medalla de plata en el Campionat de Catalunya en la disciplina de concurs complet 2006, 2008 També assolí diversos pòdiums en altres proves catalanes

Estudià amb Ricard Lamote de Grignon, Ernest Cervera i Cristòfor Taltabull Membre, des dels seus inicis, del Cercle Manuel de Falla Algunes de les seves obres són basades en un serialisme atonal més vinculat al de Hauer que al de Schönberg La seva harmonia empra l’acord místic d’Aleksandr Skr'abin a la manera d’una melodia vertical de tres a cinc sons De la seva producció ressalten Preludi, recitatiu i fuga , per a piano 1947-49, Preludis ambulants , per a piano 1953, Cançons 1970, amb text de JSalvat-Papasseit, E 2 4 , per a diferents formacions instrumentals, el ballet Els Proletaris 1969,…

Titulada el 1968 per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, s’especialitzà en urbanisme i sostenibilitat Juntament amb l’arquitecte  Lluís Domènech i Girbau , amb qui treballà des del 1974, aportaren una visió funcional entre arquitectura i ciutat i excelliren en el disseny d’interiors Entre les seves obres destaca la participació en la rehabilitació de la Fundació Tàpies de Barcelona 1986-90, el nou edifici de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1989-93, la remodelació del barri històric de Lleida 1983-2003, Premi Nacional d’Urbanisme 1986 o el Teatre Núria Espert de Sant Andreu de…

Vida Inicià la seva formació com a pianista amb el mestre J Molinari i més tard realitzà estudis de clarinet, trompa i violoncel Posteriorment cursà estudis d’harmonia, composició i contrapunt amb R Lamote de Grignon, E Cervera i C Taltabull Fou un membre destacat del Cercle Manuel de Falla Inicialment optà per un particular neoclassicisme, amb una influència clara de P Hindemith, però, lluny de caure en el convencionalisme, en les obres d’aquest primer període es pot observar una gran riquesa contrapuntística i gosadia harmònica La presa de contacte, a la dècada dels cinquanta, amb H…

Es llicencià en arquitectura el 1964 i dedicà la seva tesi doctoral a l’arquitectura espanyola dels anys quaranta Especialitzat en urbanisme, juntament amb Roser Amadó i Cercós han aportat una visió funcional entre arquitectura i ciutat i han excellit en el disseny d’interiors Entre les seves obres destaca la participació en la rehabilitació de la Fundació Tàpies de Barcelona 1986-90, el nou edifici de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1989-93, la remodelació del barri històric de Lleida 1983-2003 o el Teatre Núria Espert de Sant Andreu de la Barca 2004-2010 Ha publicat diverses obres…

Estudià cant gregorià, harmonia, piano i música de cambra a l’Escolania de Nostra Senyora de la Mercè de Barcelona, i posteriorment fou alumne d’A de Larrocha a l’Acadèmia Marshall i J Cercós Els anys cinquanta estudià a l’École Normale de Musique de París amb A Cortot, B Bascouret i Y Nat Simultàniament estudià composició i orquestració amb S Bacarisse i M Ohana, i a Barcelona tingué com a mestre M Blancafort En aquesta època inicià també la seva carrera internacional com a concertista de piano Feu de jurat en nombrosos concursos i fou professor de piano i d’estètica a l’École…

Vida Formada a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, realitzà els seus primers aprenentatges musicals de la mà de Jordi Albareda a l’Acadèmia Caminals Parallelament als estudis d’arquitectura, s’interessà pel món de la composició amb J Cercós, X Montsalvatge i, especialment, JM Mestres Quadreny Aquest darrer la posà en contacte amb el món de l’avantguarda i amb la música electroacústica, un camp en el qual Bofill ha destacat especialment Creadora d’una obra de caràcter experimental, ha sabut integrar-se en la tradició musical a través d’una particular lectura…

Formació i inicis Durant la infantesa, la seva família es traslladà a viure a Barcelona L’any 1942 inicià estudis de solfeig i piano amb L Sigg, que continuà amb Rosa M Kucharsky, la influència de la qual fou determinant en el seu decantament per la música El 1951, en una exposició de Dau al Set , conegué Joan Ponç i Bonet , Antoni Tàpies i Puig i Joan Brossa i Cuervo , amb els quals collaborà sovint especialment amb el darrer, amb qui mantindria una estreta relació al llarg de tota la vida i hi compartí una similar concepció de l’art Aquest mateix any inicià els estudis de composició amb…

Vida Segurament inicià els estudis musicals a Àvila Cap al 1556 era infant cantor de la catedral, on degué formar-se amb mestres com Jerónimo de Espinar 1550-58, Bernardino de Ribera 1559-63 i Juan Navarro 1564-66 A més, en dues ocasions, hi sentí tocar al gran organista Antonio de Cabezón Parallelament a la seva formació a la seu, estudià a la institució que els jesuïtes tenien a la ciutat, el collegi de San Gil Es mantingué vinculat a la catedral d’Àvila com a cantor fins el 1565, que es desplaçà a Roma amb la intenció de completar la seva formació acadèmica i ampliar els coneixements…

Activisme catalanista durant el franquisme Fill de Marià Manent i Cisa , de molt jove mostrà interessos literaris i, mentre cursava estudis de dret 1948-51 publicà dos poemaris, Hoste del vent 1949 i La nostra nit 1951, i s’uní a l’aleshores clandestí catalanisme cultural universitari, del qual formaven part també Antoni Comas i Pujol , Joan-Ferran Cabestany i Fort , Joaquim Molas i Batllori i Miquel Porter i Moix , els quals el 1948 havien creat la revista literària Curial , i el 1949 preparà amb Josep Maria Ainaud i de Lasarte la primera Antologia poètica universitària Aquests anys…