Resultats de la cerca

Jugà a la categoria regional en l’equip España Ceutí 1929-30, i posteriorment a l’África Sport 1930-34 i al Real Murcia 1935-36 Acabada la guerra s’incorporà novament al conjunt murcià i a l’estiu del 1940 fou traspassat al Futbol Club Barcelona 1940-48 Guanyà la Copa 1942, la Lliga 1944-45, 1948 i la Copa d’Or 1945 Jugà de davanter i extrem esquerra Acabà la seva etapa blaugrana havent jugat 196 partits i marcat 88 gols Després fitxà pel Gimnàstic de Tarragona 1948-50 Fou internacional

El 1999 fitxà pel Club Natació Barcelona procedent del Club Natación Caballa, de Ceuta El 2007 marxà al Brescia italià Amb el CN Barcelona fou dues vegades campió de la Lliga de divisió d’honor 2004, 2005, de la Copa del Rei 2003 i de la LEN Trophy 2004 En el període 2000-12 fou tres-centes set vegades internacional i marcà 379 gols amb la selecció espanyola Guanyà uns Jocs Mediterranis 2005 i participà en sis Campionats d’Europa amb medalla de bronze el 2006, deu Lligues mundials amb medalles d’argent en les edicions del 2002, 2006 i 2012, sis Campionats del Món medalla d’or el…

Casada amb un militar, hagué de separar-se'n durant la guerra del Francès i es refugià a casa d’uns parents, a Saragossa Allí sofrí el setge de les tropes franceses, durant el qual cooperà en la distribució de municions i queviures als defensors L’1 de juliol de 1808, al baluard del Portillo, restà sola davant un canó, els artillers del qual havien mort, i el disparà contra l’enemic, fet que li valgué l’admiració dels resistents i el grau d’oficial de l’exèrcit Empresonada pels francesos, s’escapà i, reunida amb el seu marit, lluità al seu costat a Tortosa i Vitòria

S’inicià com a redactor a Mundo Deportivo 1965-73 Fou cap de secció de La Premsa 1975-77 i l’agència EFE a Barcelona 1970-80 Treballà a Radio Nacional de España a Barcelona, on fou redactor i secretari de redacció 1973-77 i cap dels serveis informatius 1980

L’any 1976 s’installà a Tarragona i es feu soci del Club Ciclista Tarragona El 1983 formà part del grup fundador del Club Ciclista Camp Clar, que presidí fins el 1998, any que passà a ser-ne el vicepresident Durant la seva gestió s’endegà l’escola de ciclisme del club

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1973-89 procedent del Cadis Jugà amb l’equip blaugrana com a defensa central en 549 partits, per la qual cosa és el jugador del club amb més partits disputats Guanyà la Lliga 1974, 1985, la Copa del Rei 1978, 1981, 1983, 1988, la Recopa 1979, 1982, 1989, la Supercopa d’Espanya 1983 i la Copa de la Lliga 1983, 1986 Internacional absolut en 32 partits, jugà la Copa del Món 1978

Fill del conqueridor del Marroc, Yūsuf ibn Tašfīn, fou proclamat a Marràqueix Es nomenà amīr al-muslimīn ‘príncep dels musulmans’, bé que reconegué la preeminència religiosa del califa abbàssida Unificà Al-Andalus i prengué les Balears i la ciutat de Saragossa, bé que aquesta fou perduda aviat davant Alfons I d’Aragó 1118 Aquest rei i el de Castella, aprofitant-se de la debilitat dels almoràvits, llançaren freqüents atacs a llurs dominis, com l’expedició d’Alfons I a Granada el 1125, que proporcionà a Aragó un gran nombre de mossàrabs per a la repoblació de les terres de nova conquesta El…

Participà en la primera guerra Carlina 1833-40 Fou ministre de la guerra 1838-39, durant la regència de Maria Cristina i sota la presidència d’Evaristo Pérez de Castro Durant la seva gestió es produí el tractat de Bergara que posava terme a la primera guerra Carlina al nord Per aquest motiu li fou concedit el títol de comte de Bergara

De molt jove milità a les files carlines, però després del conveni de Bergara passà a l’exèrcit liberal i participà en les repressions de l’aixecament montemolinista del 1848 i de la revolució del 1856 Destinat a Cuba, ascendí a coronel, però en produir-se la Revolució de Setembre del 1868 tornà a prendre contacte amb els carlins A la fi del 1872 fou nomenat general en cap de les forces carlines al País Basc durant la Primera República aconseguí la victòria d’Eraul, que impulsà el pretendent Carles a entrar a Navarra, i amb el càrrec de mariscal de camp es distingí en la batalla de Monte Moru…

Militant del PSOE  i de la UGT des del 1968 i diputat al Congrés 1977-90, en 1986-90 fou ministre de Treball en el govern de Felipe González El 1990 guanyà les eleccions a la presidència de la Junta d’Andalusia, succeint Pedro Rodríguez de la Borbolla, càrrec que revalidà el 1994, el 1996, el 2000, el 2004 i el 2008 Secretari general del PSOE d’Andalusia 1994-2010, l’any 2000 rellevà Ramon Rubial com a president del PSOE, càrrec que ocupà fins el 2012 L’abril del 2009 cedí la presidència de la Junta a José Antonio Griñán  quan  José Luis Rodríguez Zapatero  el nomenà vicepresident tercer al…