Resultats de la cerca

Filla d’una família de classe acomodada, a sis anys començà a rebre lliçons de violí de N Rialp, el seu avi, i continuà els estudis musicals amb Lluís Molist Aviat donà mostres d’una destresa poc habitual En una estada que C Carré i la cantant A Patti feren a Barcelona sentiren la petita Sanjuan, i Carré volgué convertir la jove violinista en alumna seva El 1871 viatjà durant un any per França, Suïssa i Alemanya, tot seguint les gires de Carré El 1872 debutà com a solista als concerts de Baden Tocà juntament amb H Vieuxtemps, C Sivori i H Leonard, i posteriorment actuà a Barcelona en concerts…

El seu pare, Friedrich Wieck, fou un destacat professor de piano, per la qual cosa Clara fou abocada a l’estudi d’aquest instrument molt aviat Quan només tenia nou anys feu la seva primera aparició com a pianista a la Gewandhaus Dos anys després F Wieck organitzà la seva primera gira de concerts, que la menà fins a París Fou aclamada arreu com a nena prodigi, i les cròniques parlen de la seva tècnica admirable En aquesta època començà a compondre El 1838 fou convidada a tocar a la cort a Viena Entre els alumnes del seu pare hi havia Robert Schumann, el qual, sentint per la jove Clara una…

El seu nom de soltera era Clara Eisner Estudià a Leipzig, on establí contactes amb l’SPD, en el qual ingressà el 1881 Començà a collaborar en el diari socialista Der Sozialdemokrat Fou una destacada feminista presidenta de l’organització socialista de les dones alemanyes i responsable del secretariat femení de la Internacional El 1892 fundà el diari Gleichheit ‘Igualtat’ El 1914 fou l’única responsable de l’SPD que se solidaritzà amb la crida internacionalista de Karl Liebknecht i Rosa Luxemburg Empresonada per la seva oposició a la guerra, fou una de les impulsores de l’ espartaquisme…

Famosa vamp en 1925-30, interpretà Kiss Me Again 1922 El seu veritable llançament fou It 1927 Imposà una moda exhibicionista

Estudià cant a Milà, ciutat on debutà el 1939, com a Liù Turandot , al Teatre Puccini Durant la Segona Guerra Mundial cantà en diversos teatres de província italians i el 1947 actuà per primera vegada al Teatro alla Scala de Milà amb Tabarro , escenari on es presentà successivament al llarg de vint anys, amb els principals papers de repertori, a més d’estrenes d’autors del segle XX com GC Menotti D’aquest autor, el 1951 estrenà a Itàlia The Consul Interpretà amb èxit papers d’òperes de F Cilea, I Montemezzi, C Monteverdi, R Rossellini i G Pannain, posant un especial èmfasi en els aspectes…

La comprensió tardana del seu personal estil interpretatiu i una greu afecció a la columna vertebral marquen l’existència d’aquesta pianista Inicià els estudis a set anys amb R Roberts a Viena i posteriorment, a París, es formà sota la direcció d’A Cortot, Lazare Lévy i G Fauré El 1907, any que alternà l’estudi del piano i del violí, no fou admesa al Conservatori de París Afectada d’escoliosi, passà vuit anys sense actuar, fins que reaparegué l’any 1920 En aquesta època el món musical parisenc li negà el reconeixement i durant molts anys només fou contractada a Suïssa, on es refugià durant la…

Pionera de l’atletisme femení a Catalunya, l’any 1937 establí els rècords espanyols de salt de llargada i de relleus 4 × 100 m, aquest darrer amb un equip de la Federació d’Estudiants de Catalunya Participà en la III Olimpíada Obrera d’Anvers al juliol del 1937, amb la seva germana Maria Carme, en les proves d’alçada i salt de llargada El mateix any baté el rècord català de 60 m a l’aire lliure

El 2010 assolí la medalla de bronze en el Campionat del Món professional de balls llatins amb la seva parella José María Quintero És diplomada en direcció de competicions estatals de ball esportiu i entrenadora internacional de balls llatins Imparteix classes al club Fipball de Sant Boi de Llobregat Té formació de la Federació Catalana de Ball Esportiu com a entrenadora de ball en cadira de rodes i tècnica esportiva És també preparadora física

Membre del Club Natació Banyoles Fou campió d’Espanya en les categories dos amb timoner 1977 i doble scull 1978

Religiós carmelità, fou catedràtic de teologia a la Universitat de Montpeller i provincial del seu orde 1327 Autor de diversos llibres de sermons, alguns dels quals havia predicat davant els papes d’Avinyó, i d’altres escrits de caràcter teològic