Resultats de la cerca

De formació autodidàctica, visqué amb austeritat, dedicada a l’estudi i a l’acció de reforma social Llevat d’uns anys passats a Madrid, mai no sortí de Galícia i de la muntanya santanderina, bé que féu contribucions a congressos penitenciaris celebrats a Estocolm, Roma i Petersburg, i publicà treballs a revistes científiques estrangeres Vídua el 1855 de l’advocat i escriptor Fernando García Carrasco, amb el qual s’havia casat el 1847, es reclogué amb els seus fills a Potes Santander, aleshores racó quasi inaccessible, on escriví dos dels seus treballs més coneguts La Beneficencia, la…

Actuava de lateral dret i jugà al FC Barcelona entre el 1981 i el 1988, procedent de Las Palmas, on jugà cinc temporades a primera divisió 1976-81 i en el qual es formà Amb l’equip barcelonista disputà 279 partits i marcà 39 gols Fou una vegada campió de Lliga 1985, dues de Copa 1983, 1988, dues de la Copa de la Lliga 1983, 1986, una de la Recopa 1982 i una de la Supercopa d’Espanya 1983 També disputà la final de Copa d’Europa 1986 Després retornà a Las Palmas, a segona divisió 1988-90 Fou nou vegades internacional absolut amb Espanya També s’alineà tres vegades amb la selecció estatal B, dos…

Estudià dansa clàssica i debutà com a ballarina El 1954 es donà a conèixer en el teatre i el cinema, on protagonitzà preferentment revistes i comèdies, si bé amb freqüència interpreta també papers dramàtics Intervingué, entre d’altres, en els films, La fierecilla domada 1955 d’A Román, Las chicas de la Cruz Roja 1958 de RJ Salvia, Muchachas en vacaciones 1958, de José María Elorrieta, No encontré rosas para mi madre 1972 de Fd’A Rovira-Beleta, El love feroz 1973 de JL García Sánchez, Tormento 1974 de P Olea, que li valgué un premi Fotogramas de Plata, Las largas vacaciones del 36 1976 de J…

Estudià piano i cant i el 1898 debutà al Teatro Real de Madrid amb Lohengrin Posteriorment cantà amb èxit a Sevilla, Barcelona i València S’especialitzà en el repertori wagnerià al costat de F Viñas, E Tetrazzini i T Arkel, però també feu incursions en el terreny de l’òpera italiana G Donizetti i francesa G Meyerbeer Estrenà El soñador , de Salvador Giner, al Teatre Principal de València 1901, i Akté , de Joan Manén, al Gran Teatre del Liceu durant la temporada 1903-04

Formada al planter del Rugby Club l’Hospitalet, actuava de talonadora Fou campiona de la Copa 1997, 1998, 2002 Posteriorment fitxà pel Club Esportiu INEF Barcelona Jugà més de 50 partits amb la selecció espanyola i participà en la Copa del Món de Barcelona 2002 L’any 2016 es proclamà campiona d'Europa de rugbi 15 amb la selecció L'any 2017 es retirà de la competició

Desenvolupà la seva carrera al Reial Club Deportiu Espanyol Fou campió de Catalunya de 3000 m obstacles 1944, 1945, 1947, 1948, 1950, 5000 m 1947, 10000 m 1945, 1948 i cros 1945, 1946, 1947, i campió d’Espanya de 3000 m obstacles 1945, 1946, 1948, 5000 m 1946, 1947, 10000 m 1945 i cros 1946, 1947, 1949, 1951 Participà dues vegades en el Cros de les Nacions 1949, 1951 i en els Jocs Olímpics de Londres 1948, on competí en 10000 m i 3000 m obstacles i fou el primer català finalista olímpic en la darrera prova Superà els rècords d’Espanya i de Catalunya de 10000 m i 3000 m obstacles 1946 Un cop…

Autodidacte, exercí oficis molt diversos Popular i hàbil versificador, fou molt influït pel Romanticisme espanyol Fou afusellat arran de la Conspiración de la Escalera De les seves obres cal destacar Xicotencal, La muerte de Gessler, La fatalidad, Plegaria i La flor de la caña , que l’any 1886 foren recollides, amb altres obres, en un volum titulat Poesías completas con 210 composiciones inéditas

Participà en els principals fets de la independència xilena Fou ministre de guerra i marina 1830 i 1841-42, governador de Valparaíso 1842 i intendent de Concepción 1848 Capitanejà la insurrecció del 1851, en què fou vençut

Alcalde de Concepción 1796, s’uní als independentistes i fou desterrat a l’illa de Juan Fernández 1814 En tornar-ne 1817, substituí temporalment O'Higgins Proclamà la independència de Xile 1818, però fou derrotat a Cancha Rayada Novament exiliat, a Lima, el govern peruà l’ascendí a mariscal 1822 i el nomenà ministre de guerra i marina 1826-27

Inicià els estudis amb el seu pare, el compositor italià José Soro Sforza, que s’havia establert a Xile al final del segle XIX Gràcies a una beca, des del 1898 estudià amb L Mapelli i G Coronaro al Conservatori de Milà, centre on es graduà el 1904 Després d’una extensa gira de concerts per Itàlia i França, tornà a Xile el 1905 L’any següent començà a exercir com a professor de piano i composició al Conservatori de Santiago, del qual arribà a ser director 1919-28 Del 1942 al 1954, any de la seva mort, fou director de l’Instituto d’Extensión Musical a la capital xilena El seu estil, molt…