Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Carolina Coronado
Literatura
Poetessa en llengua castellana.
A 13 anys escriví l’oda La Palma, lloada per Espronceda Del 1843 data la primera edició de Poesías A Madrid des del 1848, la seva casa fou centre de reunions literàries i refugi de liberals sobretot després de la revolució del 1866 Residí a l’estranger, i morí retirada prop de Lisboa La seva poesia és prebecqueriana i de tema generalment amorós, amb tendència a la idealització N'és coneguda la balada El amor de los amores També escriví teatre, novella i records de viatge
Ana Teberosky Coronado
Educació
Psicòloga argentina.
Catedràtica de la Universitat de Barcelona, investigadora a l’Institut Municipal d’Educació IMEB i a l’Institut Municipal d’Investigació en Psicologia Aplicada a l’Educació IMIPAE de Barcelona Conjuntament amb Emilia Ferreiro, representa un exponent del constructivisme aplicat a l’ensenyament de la lectura i l’escriptura Deixebles i seguidores de Piaget, arriben a la mateixa conclusió que Vigotskij la importància de la creació en els infants d’hipòtesis sobre el contingut de la lectura com a pas previ a tot ensenyament de la lectura i l’escriptura Les etapes descobertes en el desenvolupament…
Eugenio Coronado i Miralles
Química
Químic.
Catedràtic de química inorgànica de la Universitat de València des del 1993 i promotor i director de l’Institut de Ciència Molecular de la Universitat de València des de la seva fundació l’any 2000 Els seus treballs de recerca se centren en la nanociència molecular i, més concretament, en el magnetisme molecular i els materials moleculars funcionals Entre altres distincions, ha rebut el Premio Nacional de Investigación Cientificotécnica Rey Juan Carlos I 1997, el premi Rei Jaume I d’investigació en noves tecnologies 2003 i la Medalla d’Or de la Real Sociedad Española de Química 2009 També ha…
Francisco Vázquez de Coronado
Història
Conqueridor castellà.
De família illustre, anà a Mèxic amb el virrei Antonio de Mendoza 1535 Governador de Nueva Galicia 1538, organitzà una expedició al N de Nuevo México per tal de cercar les fabuloses Set Ciutats de Cibola i de Quivira, que havien anunciat Àlvar Núñez Cabeza de Vaca i fra Marcos de Niza L’expedició no trobà els fabulosos regnes que havien motivat el viatge, però descobrí el Canyon del Colorado i la seva desembocadura, explorà la vall del Río Grande i les planes a l’W del Mississipí fins a les Muntanyes Rocalloses De retorn a Mèxic caigué en desgràcia pel seu fracàs colonitzador i es lliurà a l’…
Javier Moreno Pérez
Tennis
Tennista i àrbitre de tennis.
Fou campió de Catalunya individual, de dobles, amb R Ruiz 1974, i de dobles mixtos amb M Corominas 1975, i subcampió d’Espanya de dobles, amb R Ruiz 1976 i amb Barranco 1997 En quatre ocasions guanyà el Campionat d’Espanya en dobles mixtos amb M C Hernández Coronado 1975, 1977, 1978, 1979, i en una ocasió en fou subcampió 1980, amb Montaño Posteriorment fou àrbitre internacional
Maria Dolors Cabrera i Heredia de Miranda
Literatura catalana
Escriptora.
Des del 1847 publicà les seves poesies en diverses publicacions periòdiques, entre d’altres La Esperanza i El Correo de la Moda Álbum de señoritas , per a la darrera de les quals també escriví articles històrics, biografies de dones cèlebres i la novella Una perla y una lágrima Publicà llibres de poesia Las violetas , 1850, la novella Quien bien ama nunca olvida i un recull de llegendes de la comarca Estigué en contacte amb diverses escriptores de l’època, com ara Carolina Coronado, Amalia Fenollosa, Robustiana Armiño i Vicenta García Miranda La seva obra s’inclou dins del Romanticisme
Josep Lluís Arilla López

Josep Lluís Arilla López
Arxiu J. Ll. Arilla
Tennis
Tennista conegut amb el nom de Lis Arilla.
Especialista en dobles, nasqué a les installacions del Reial Club Tennis Barcelona Format en aquest club, fou campió d’Espanya júnior 1957, 1959 Guanyà l’Orange Bowl 1960 en categoria individual, i en dobles amb Andreu Gimeno Aconseguí cinc Campio-nats d’Espanya de dobles amb Andreu Gimeno 1959, Manolo Santana 1962, el seu germà Albert 1963, Josep Maria Gisbert 1966 i Manuel Orantes 1967, i guanyà també el de dobles mixtos amb Alicia Guri 1959 i María Carmen Hernández Coronado 1968 Fou finalista a Roland Garros 1961 i al Trofeu Comte de Godó 1960, 1963, 1965 Jugà deu anys la Copa…
Manuel Vicent i Recatalà
Literatura
Escriptor en castellà.
Realitzà estudis de dret, filosofia i lletres i periodisme Collaborador habitual a la premsa, ha escrit un estudi sobre García Lorca 1969 i diverses novelles El resuello 1966, Pascua y naranjas 1966, premi Alfaguara, El anarquista coronado de adelfas 1979, Angeles o neófitos 1980, Balada de Caín 1987, premi Nadal, Contra Paraíso 1993, Son de mar premi Alfaguara 1999, portada al cinema per Bigas Luna, La novia de Matisse 2000, Cuerpos sucesivos 2003 i Otros días, otros juegos 2002, on ha aplegat les novelles Contra Paraíso , Tranvía a la Malvarrosa i Jardín de Villa Valeria Ha…
Helen Mirren
Cinematografia
Nom artístic de l’actriu anglesa Helen Lydia Mironoff.
Pertany, per la banda paterna, a una família d’aristòcrates russos exiliats a Anglaterra el 1917 Als divuit anys entrà al National Youth Theatre, i un any després passà a la Royal Shakespeare Company, on actuà fins el 1978, feina que compaginà amb actuacions en altres companyies del West End londinenc Debutà en el cinema en un paper protagonista el 1967 en Age of Consent , de Michael Powell Aviat esdevingué una de les actrius més destacades del cinema britànic i, des de mitjan anys vuitanta, actuà també en el cinema nord-americà Entre d’altres, la seva filmografia inclou els títols Savage…
Ventura Pons i Sala

Ventura Pons
Culturcat. Generalitat de Catalunya
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic, de nom complet Bonaventura.
Vida Entrà en el món del teatre a vint anys, i el 1967 dirigí la seva primera obra, Els diàlegs de Ruzante , seguida de Nit de reis 1968, de William Shakespeare Aquell atractiu que es diu el Knack o qui no té grapa no endrapa 1969, d’Ann Jellicoe Allò que tal vegada s’esdevingué 1970, de Joan Oliver L’auca del senyor Llovet 1972, de Jordi Teixidor, i un llarg etcètera En el camp del cinema, publicà articles a Serra d’Or , Destino i Presència i al diari El Correo Catalán abans de debutar amb el documental Ocaña, retrat intermitent 1977 Projectat al Festival de Canes, el 1978 insistí en el…
,