Resultats de la cerca
Es mostren 317 resultats
Miquel Cors
Ràdio i televisió
Actor.
S'inicià com a cantant a finals dels anys seixanta, i als anys setanta participà en l’Assemblea d’Actors i Directors, moviment per a la renovació de l’escena catalana Participà, entre d’altres, en espectacles musicals com ara Bestiari , basat en poemes de Pere Quart i produït per La Trinca 1972, en el disc Llegendes de Catalunya 1975, de Guillermina Motta, l’espectacle de cabaret Tela Marinera 1975 i l’òpera rock Granja Animal 1976 Posteriorment centrà la seva activitat en el teatre i actuà, entre d’altres, a L’òpera de tres rals 1984, de B Brecht i dirigida per M Gas, Romeo i Julieta 1986,…
Francesc Cors
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Franciscà i examinador sinodal de Girona i Vic, on publicà Luz Seráfica que guía a los terciarios Convencé Jaume Aixelà i Gassol perquè escrivís en català la seva obra Vida i miracles de sant Benet de Palermo Girona, 1757 en una carta inserida després com a pròleg del llibre i en la qual defensà l’ús del català en la catequesi i la predicació
,
Guillem de Cors
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte, actiu a Girona el primer terç del sXIV.
Dirigí les obres de l’absis de la seu gironina 1330 Hom li ha atribuït l’escultura anomenada Sant Carlemany , suposat retrat del rei Pere el Cerimoniós, que es conserva a la seu de Girona
Cristòfor Veny i Melià

Cristòfor Veny i Melià
© Missioners dels Sagrats Cors
Arqueologia
Arqueòleg.
Blauet de Lluc 1934-40 i religiós dels Sagrats Cors, s’ordenà de sacerdot el 1949 Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Madrid el 1960, s’hi doctorà el 1965 És autor dels importants llibres Corpus de las inscripciones baleáricas hasta la dominación árabe 1965, Las cuevas sepulcrales del bronce antiguo de Mallorca 1968, Aportación a la romanización de Mallorca según las fuentes epigráficas 1971, La necrópolis protohistórica de Cales Coves 1982 i d’altres monografies Ensenyà prehistòria a la Universitat de Madrid, efectuà nombroses excavacions i exploracions submarines a les…
Josep Vila i Casañas
Música
Director de cors català.
Rebé la primera formació musical al Conservatori Municipal de Música de Sabadell, on estudià piano amb Glòria Peig Posteriorment es perfeccionà amb Benet Casablancas, Josep Soler i Salvador Mas, que el formà com a director d’orquestra, mentre treballava la direcció coral amb diversos mestres, entre els quals destaquen Manuel Cabero, Pierre Cao, László Heltay i Eric Ericson Tot i que es dedica també a la composició i a la pedagogia, la seva tasca principal és la direcció coral Regularment ha estat al capdavant de diversos cors catalans, i de manera ocasional, d’alguna orquestra de…
Dobri Khristov
Música
Compositor i director de cors búlgar.
Autodidacte en el terreny de la música mentre feia els estudis secundaris a Varna, ben aviat començà a compondre algunes peces breus, i fundà i dirigí la coral de l’escola, com feu després amb la Societat Musical Gusla Gràcies a una subscripció popular pogué anar a estudiar amb A Dvorak al Conservatori de Praga 1900-03 El 1907 s’installà a Sofia, on fou director de cors de l’Òpera, creada el 1908 Fou també professor i, durant un breu període, director de l’Acadèmia Estatal de Música El 1928 fou el primer músic elegit membre de l’Acadèmia Búlgara de les Ciències La seva música,…
Pierre Cao
Música
Director d’orquestra i de cors luxemburguès.
Estudià direcció d’orquestra al Conservatori Reial de Brusselles, i el 1968 guanyà el Concurs Internacional de direcció d’orquestra Nicolai Malko de Copenhaguen Aquell mateix any s’incorporà com a segon director de l’Orquestra de la Radiotelevisió de Luxemburg, càrrec que durant deu anys alternà amb la direcció d’orquestres arreu d’Europa La seva passió per la veu feu que, parallelament a la direcció orquestral, es dediqués a la direcció de cors Pedagog reconegut internacionalment, ha estat professor al Conservatori de Luxemburg i ha impartit classes magistrals a França, Alemanya…
Josep Anselm Clavé i Camps
Música
Director de cors i compositor català.
Vida Nasqué en una família modesta però relativament ben situada A sis anys, a causa d’una infecció, va perdre la visió de l’ull dret i va haver de reduir la seva formació a l’àmbit familiar Cap al 1838, les dificultats econòmiques obligaren els germans Clavé a posar-se a treballar Josep Anselm abandonà els estudis i feu de torner, però hagué de deixar aquesta activitat al cap de dos anys per problemes de salut Aleshores s’oferí com a músic a diversos cafès de Barcelona i es dedicà a cantar i compondre cançons que després aplegà sota el títol El cantor de las hermosas Durant els anys…
Arrigo Della Rocca
Història
Noble cors de la Cinarca, cap de la facció favorable a la corona catalanoaragonesa, heretada del seu pare Guglielmo Della Rocca (mort el 1358).
El 1372 amb tropes catalanes ocupà Còrsega, tret de Bonifaci i de Calvi, places fortes genoveses, i la comarca del Cap Cors, i es proclamà comte de Còrsega En 1378-80 derrotà els governadors de la Maona, addictes a Gènova Les hostilitats amb els genovesos es renovaren el 1391 Arrigo els derrotà en qualitat de lloctinent de Joan I el 1393, però per manca de reforços els genovesos recuperaren el control de l’illa el 1398 Morí, segons sembla, emmetzinat El seu fill natural Francesco no seguí la seva política i se sotmeté a Gènova El partit català a Còrsega fou capitanejat llavors…
César Vezzani
Música
Tenor cors.
Estudià música a Toló i posteriorment ho feu a París, on el 1911 debutà a l’Òpera Còmica amb Richard Coeur-de-lion AEM Grétry Contractat per aquest teatre, hi cantà regularment fins el 1914, any en què l’abandonà a causa de diverses desavinences amb la direcció A partir d’aleshores intervingué en diversos espectacles operístics arreu de França, a més de teatres lírics de Bèlgica i Suïssa De retorn a França, centrà la seva carrera a Toló fins el 1948, any de la seva retirada dels escenaris Destacat intèrpret d’òpera francesa, fou un artista de referència per a òperes de G Bizet Carmen , E…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina