Resultats de la cerca

Especialista en escalada, guanyà la Vuelta el 1985 i el Tour el 1988 Es retirà el 1994

Quan el 1458 fou elegit abat de Poblet, era abat comendatari de Sant Salvador de Breda i ja havia acomplert diverses missions diplomàtiques a Itàlia per encàrrec d’Alfons el Magnànim Des del 1460 actuà intensament al servei de Joan II i de la generalitat ambaixada reivindicativa a Joan II arran de l’empresonament de Carles de Viana, negociacions de Vilafranca del Penedès, etc, però en produir-se el trencament entre el rei i la generalitat 1462 seguí la causa del monarca, mentre que la comunitat de Poblet es mantenia fidel a aquella La divisió entre el cenobi i el seu abat durà fins que Joan…

Fou agregat militar a Washington, representant portuguès a l’OTAN i director general d’aviació civil 1957 Fou candidat d’oposició a les eleccions presidencials del 1958 Perseguit per Salazar, s’exilià i fou dirigent del Directori Revolucionari Ibèric d’Alliberament creat l’any 1959 i que actuà, sobretot, a Portugal a partir de la rebellió de Galvão des del vaixell “Santa Maria” Fou assassinat prop de la frontera hispanoportuguesa per agents de la policia política salazarista

Cofundador de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana AJELC, la seva obra és marcada sovint pel coneixement de cultures diferents de l’occidental Fruit precisament dels seus viatges a l’Himàlaia ha publicat Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent 1988, premi Joaquim Ruyra, Nima, el xerpa de Namtxe o la recerca d’un norpa errant 1994, segon premi internacional Europa 1992 i Sota el signe de Durga 1993, Premi Nacional de literatura 1994 En narrativa curta ha publicat Havies d’haver posat La Traviata 1987 i La dama descalça 1990 en poesia, Autopista púrpura premi Amadeu Oller…

Pionera en l’àmbit estatal, es formà a les files de la Joventut Atlètica Sabadell competint en llançament de javelina i en proves combinades Debutà en salt de perxa als Quatre Motors d’Europa, a Baden-Württemberg 1993, omplint el buit que tenia aquesta especialitat en l’àmbit català Inicialment entrenà amb Guillem Ros i més endavant amb Hans Ruf, al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat Assolí els tres primers títols catalans a l’aire lliure 1994, 1995, 1996 i els cinc primers en pista coberta 1994-98 Guanyà el Campionat d’Espanya a l’aire lliure 1994 quan la prova encara era d’exhibició, i ja…

S’inicià amb l’AE Salt i guanyà diversos campionats catalans i estatals en categories inferiors El 2002 fitxà pel Grup Excursionista i Esportiu Gironí En l’àmbit absolut, fou campió de Catalunya en les categories de menys de 56 kg 2000, 2003 i menys de 62 kg 2005-08, 2010, i subcampió d’Espanya de les mateixes 2003, 2007 respectivament Establí el rècord català en la primera categoria amb una marca de 95 kg en arrencada i 205 en total olímpic Formà part de la selecció catalana d’halterofília

S’inicià al Club Bàsquet Alisos i completà la seva formació al Club Joventut de Badalona, amb el qual debutà en la màxima categoria la temporada 1975-76 i guanyà la Copa del Rei Posteriorment jugà al CB Granollers 1976-78, retornà al Joventut 1978-82 i fitxà pel Ferrol 1982-85, 1986-87, el Mataró 1985-86, amb el qual jugà a primera divisió B, i el Caja de Ronda de Màlaga 1987-88 Disputà cinc partits amb la selecció espanyola absoluta Després de retirar-se, exercí d’entrenador a Ferrol, Gandia, Tenerife, Plasència i Alacant durant els anys noranta

Jugà amb el Club Natació Atlètic-Barceloneta a la divisió d’honor espanyola des de la temporada 2006-07, equip amb el qual guanyà sis Lligues 2007-12, dues Copes del Rei 2009, 2010 i cinc Supercopes d’Espanya 2007-11 Posteriorment jugà a la lliga brasilera amb el Botafogo, el Fluminense i el Pinheiros Després fitxà per l’equip hongarès del Vasas SC 2015-16 i, des de la temporada 2016-17, passà al romanès Steaua de Bucarest L’any 2010 es nacionalitzà brasiler gràcies a la doble nacionalitat, espanyola i brasilera, del seu pare, el també waterpolista Manolo Delgado Ollo Des del…

Llicenciat en dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, pertany, des del 1985, a la prelatura de l’Opus Dei Després d’haver exercit la professió d’advocat i d’haver treballat en diverses conselleries de la Generalitat de Catalunya, el 1991 es traslladà a Roma per continuar els estudis eclesiàstics de teologia i dret canònic a la Universitat Pontifícia de la Santa Creu, on es doctorà el 1996 El 1999 fou cridat per collaborar al Consell Pontifici per als Laics, on ha estat ajudant d’estudi i cap de l’oficina, i ha estat el responsable de la secció d’associacions i moviments El papa Joan Pau…

Formà part de la selecció catalana que guanyà dues medalles de plata als Campionats d’Espanya 2010, 2011 de l’especialitat de mar-costa