Resultats de la cerca

El seu nom a l’orde era Joan de Jesús Graduat en arts a Barcelona 1566, exercí el seu ministeri sacerdotal a la Roca del Vallès Traslladat a Alcalá de Henares, prengué l’hàbit dels carmelitans descalços 1573 fou prior a Castella dels convents de Mancera, Pastrana, Úbeda, Valladolid, Alcalá i Baeza i el primer procurador general davant la Santa Seu Obtingué de Roma el breu d’erecció de la reforma, en província a part 1580 A partir del 1585 treballà en l’establiment de la reforma carmelitana al Principat vint convents i en fou provincial 1588-91 i 1600-03 Fou bandejat a Castella pel govern…

Prengué el nom d’Alfons del Cor de Maria Estudià a Barcelona i a Palestina Mont-Carmel, on fou professor de literatura clàssica i llatina Tornà el 1929 i prosseguí l’ensenyament al convent de Palafrugell Baix Empordà fins que fou nomenat sotsprior del convent de Badalona 1933 Collaborà en la revista Amunt amb diversos articles i poemes Publicà l’opuscle La Mitja Lluna i el sionisme en pugna pel control de Palestina 1935 Li ha estat obert un procés de beatificació

Anomenat sempre en primer lloc, ha estat considerat més gran que el seu germà Berenguer, bé que aquest tingué l’herència paterna i ell, també sota la tutoria de Gombau d’Entença, fou destinat als estudis i no figurà en el testament del germà gran, Rogeró Residí a Calàbria, amb la seva mare Restablí la pau a l’illa de Gerba, alterada per una rebellió en la qual intervingué el rei de Tunis Tingué un fill, Francesc o Rogeró, mort en la infantesa, i una filla, Teresa, que es casà amb Pau Descalç o d’Escalç, fill d’Albert Descalç i d’Elisa Romeu i besnet de Pere II Tingué…

Religiós franciscà descalç 1719, és autor d’una Historia civil de España desde el año 1700 hasta el de 1733 Madrid 1740-44, on ataca persones molt pròximes a Felip V

Augustinià descalç, fou definidor de l’orde i prior en diversos convents Osca, Coïmbra i Alcalà És autor de tres sermonaris en castellà i es conserven quadres seus de temes religiosos

Amb el seu drama històric Magnus Barfods Sønner ‘Els fills de Magnus el Descalç’, 1829 introduí el teatre romàntic a Noruega És autor del poema Sønner av Norge ‘Fills de Noruega’, 1820

Carmelità descalç a Olot 1636, ocupà diversos càrrecs dins l’orde Publicà, entre altres obres, Jardín del Carmelo 1660 i Elegàncies de Paulo Manucio 1679, traducció catalana de la versió castellana de Joan Llorenç Palmireno

Ocupà diversos càrrecs dins l’orde a Lleida, Barcelona, Mataró, Tarragona i Tortosa Publicà Relationes beatae virginis Teresiae vitae, virtutum ac miraculorum 1622

Religiós franciscà descalç Fou predicador del rei 1817 Publicà diversos sermons, i un Discurso d’acció de gràcies per la llibertat de Ferran VII en retornar el règim absolutista 1823 escriví també diverses poesies, en català, sobre el mateix tema 1823, que restaren inèdites

Vida i obra Carmelita descalç 1592, obtingué diversos càrrecs dins del seu orde Publicà Glosas a unos tercetos sacados de la doctrina de los libros del VPF Juan de la Cruz Girona 1650 A més d’aquestes glosses poètiques, el llibre conté la primera edició de dos tractats del místic carmelità castellà, Cautelas i Avisos Bibliografia Beltran, G 1995, p 49-71 Vegeu bibliografia