Resultats de la cerca

Aprofitant la política pacifista de l’imperi Carolingi en relació amb els longobards a partir del 768, ocupà els territoris del papa Adrià I, el qual demanà l’ajuda de Carlemany Aquest, després de repudiar la seva muller, filla de Desideri, assetjà Pavia, capital dels longobards, els vencé 773 i s’endugué Desideri presoner a França, on morí 774 La mort de Desideri significà, malgrat els esforços del seu fill, la fi del regne longobard, del qual Carlemany es féu proclamar titular

Inicialment cenetista i dirigent del Sindicat del Transport de Barcelona durant la vaga del 1923, evolucionà després cap al sindicalisme revolucionari, formant part del Grup de La Batalla , i passà finalment al socialisme Tingué un paper molt destacat en les activitats revolucionàries dels anys 1930-31 Dirigent de la UGT catalana, collaborà en el seu setmanari La Internacional 1931 ocupà la presidència del Sindicat d’Estibadors del port de Barcelona, fou membre del comitè regional del PSOE 1934 que s’integrà, el 1936, en el Partit Socialista Unificat de Catalunya Fou assassinat per…

Estudià a Gouda 1473-76, a Utrecht 1476-78 i a Deventer 1478-84, on conegué l’humanista Rudolf Agricola Orfe, passà a les escoles dels Germans de la Vida Comuna de ‘s-Hertogenbosch, on rebé l’influx pietístic de la devotio moderna Canonge regular de sant Agustí a Stein 1487, hi escriví De contemptu mundi epistola 1521, elogi de la vida monàstica, i hi degué començar l' Antibarbarorum liber 1518 contra el ròssec medieval que l’havia envoltat Ordenat sacerdot el 1492, el 1493 esdevingué secretari del bisbe de Cambrai Era ja un perfecte llatinista, bon coneixedor dels poetes i prosistes de l’…

Fou enviat per Alfons IV de Catalunya-Aragó, com a ambaixador seu, als emperadors de Bizanci i de Trebisonda Constantí XII Paleòleg i Joan IV Comnè, i al negus Jacob d’Etiòpia on es traslladà per la via del golf Pèrsic, per tal d’acordar una aliança antiislàmica, davant la puixança turca

Aparellador d’ofici, personalitat i persona essencial en la història de la literatura i la cultura catalanes a l’Aragó, escriptor de caràcter i acceptació populars, és autor, en narrativa, de Memòries d’una desmemoriada mula vella 1997 en teatre, de Pena-roja i Vallibona, pobles germans 1987 i Teatre inèdit 1992 dels treballs d’investigació 600 anys de toponímia a la vila de Pena-roja 1990 i Pena-roja Una vila a la frontera 1999, i dels reculls de poesia Romanços de racó de foc i poemes de vida i mort 1987, A l’ombra de les roques del Masmut 1991, Sentències comentades / Voldria ser 1993,…

Deixeble a Lovaina de Thierry i Albert Bouts, apareix actiu a Anvers el 1491 Influït per l’art de Leonardo, la seva obra incorpora el sfumato llombard i la manera del renaixement transalpí a l’execució de les formes arquitectòniques Hom destaca, però, la continuació del realisme conreat als Països Baixos El canvista i la seva muller, Musée du Louvre La introducció de la picaresca, que continuà al llarg del segle XVII, és patent en la seva obra El vell enamorat coll particular, París Cal assenyalar la seva influència en la formació de l’escola d’Évora Portugal per deixebles seus

Per tal de fer front a les amenaces del rei longobard Desideri, demanà l’ajuda de Carlemany, el qual vencé Desideri i atorgà al papa la seva protecció, no sense considerar una certa subjecció dels estats pontificis, que Adrià hagué de tolerar, així com l’oposició de la cort franca al concili II de Nicea VII ecumènic contra la iconoclàstia, que Adrià havia sancionat El papa envià a Carlemany els principals llibres litúrgics romans, i això fou motiu de la difusió d’aquesta litúrgia per Occident Igualment féu amb la regla de sant Benet Envià una carta als bisbes…

Associat al seu pare Desideri 759, vençut per Pipí el Breu i destronat, morí a Constantinoble, després d’haver intentat un desembarcament a Calàbria que fou desbaratat per Grimoald, príncep de Benevent 787 La seva figura donà el tema a la tragèdia de Manzoni del mateix nom

Fill i successor del duc Odiló I i de Hiltruda, germana del rei franc PipíI, sota la regència de la qual estigué un quant temps Casat amb Liutberga, filla del rei longobard Desideri , el 764, influït per la seva muller, intentà deslliurar-se del vassallatge als reis francs i es retirà de l’exèrcit de Pipí I dirigit contra els aquitans L’any 788 Carlemany l’empresonà i la dieta d’Ingelheim el condemnà a mort per traïdor Graciat, fou reclòs successivament a Saint-Goar, Jumièges i Lorsch