Inicialment cenetista i dirigent del Sindicat del Transport de Barcelona durant la vaga del 1923, evolucionà després cap al sindicalisme revolucionari, formant part del Grup de La Batalla, i passà finalment al socialisme. Tingué un paper molt destacat en les activitats revolucionàries dels anys 1930-31. Dirigent de la UGT catalana, col·laborà en el seu setmanari La Internacional (1931); ocupà la presidència del Sindicat d’Estibadors del port de Barcelona, fou membre del comitè regional del PSOE (1934) que s’integrà, el 1936, en el Partit Socialista Unificat de Catalunya. Fou assassinat per desconeguts durant les primeres setmanes de la guerra civil.