Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Epictet
Filosofia
Filòsof estoic.
Transformà l’estoïcisme en una doctrina moral, capaç de dictar a l’home regles pràctiques de conducta sense pretendre de fonamentar-les teòricament El seu ideal és de viure conforme a la natura l’impassible és feliç, lliure, totpoderós i perfecte Escriví Diatribaí ‘Dissertacions’ i un Enquiridió
Epictet
Arts decoratives
Pintura
Pintor ceramista grec.
Hom coneix uns quaranta vasos pintats per ell, molts dels quals signats, ornats amb figures vermelles i generalment amb motius de bevedors
Guillaume du Vair
Filosofia
Història
Cristianisme
Eclesiàstic, polític i filòsof francès.
Conseller al parlament de París 1584, treballà activament per aconseguir el tron de França per a Enric de Navarra, que esdevingué Enric IV En recompensa, fou nomenat president del parlament de Provença 1599, guarda-segells 1615 i bisbe de Lisieux 1616 Com a filòsof i moralista, escriví Traité de la constance, la Sainte Philosophie, la Philosophie morale des stoïques i traduí Epictet, Demòstenes i Ciceró
Josep Francesc Ortís i Sanç
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Residí a Roma i a Madrid, on fou acadèmic de la història Degà de Xàtiva 1808 Traduí al castellà Diògenes Laerci, Epictet i Vitruvi És autor de drames Orestes en Sciro , 1790 i de les obres Compendio cronológico de la historia de España 7 volums, 1795-1803, reeditada el 1841, Compendio histórico del Cisma Grande de Occidente 1849, a més d’opuscles històrics i paleogràfics
Simplici
Filosofia
Filòsof neoplatònic grec.
Deixeble de Damasci, fou un dels últims representants de l’Acadèmia atenesa Després de la clausura d’aquesta escola decretada per Justinià el 529, anà a establir-se a la cort del rei de Pèrsia La pau del 533 li permeté de tornar a Atenes Escriví comentaris òptims sobre diverses obres d’Aristòtil les Categories, la Física, el De caelo i el De anima i també sobre el Manual d’Epictet
Josep Montserrat i Torrents
Filosofia
Filòsof.
Fou sacerdot entre el 1958 i el 1968 Fins el 1966, any en què el ministre d’informació vetà el seu nom, fou molt actiu en ràdio, televisió i premsa Participà en la resistència antifranquista i estigué empresonat Doctor en teologia Roma 1968 i en filosofia Barcelona 1977, estudià patrística a Münster 1965, ciència de les religions a París 1968-70 i filosofia Vedānta a Varanasi, Índia 1981-82 Des del 1972 és professor de filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on el 1996 fou nomenat catedràtic Des del 2002 n’és catedràtic emèrit Ha estat professor a la Venice International…