Resultats de la cerca

Graduat a la New York University Film School, s’ha especialitzat en la realització de documentals d’acusat contingut social Ha estrenat Boatman 1993, sobre els rituals funeraris al Ganges el curt  Afterwords 2001, sobre la vida d’un alienat mental  Below Sea Level 2008, premi del Festival de Venècia al millor documental, reportatge sobre una comunitat de marginats al desert de Califòrnia  El sicario, Room 164 2010, premi del Festival de Venècia al millor film biogràfic, sobre un assassí del narcotràfic  Sacro GRA 2013, Lleó d’Or del Festival de Venècia, guardó que s’atorgava per primera…

Després de graduar-se en Biologia per la Universitat d’Asmara 1986, cursà un màster en immunologia a la Universitat de Londres 1999 i el doctorat en Sanitat Comunitària a la Universitat de Nottingham 2000 Ministre de Sanitat d’Etiòpia 2005- 12, dugué a terme una reforma del sistema sanitari amb l’objectiu d’aconseguir una assistència universal amb mitjans limitats, que fou reconeguda internacionalment Tanmateix, fou criticat per la seva gestió de tres epidèmies de còlera 2006-11 El 2009 fou nomenat president del Consell del Fons Internacional contra la malària, la tuberculosi i el VIH i la…

El 1966 s’uní al Front Popular d’Alliberament d’Eritrea, del qual esdevingué secretari general el 1987, i que lluità primer contra el Negus i, des del 1974, al costat de l’oposició etíop contra el règim del coronel Mengistu El 1994, un any després de la independència d’Eritrea, el FPAE es convertí en el Front Popular per a la Democràcia i la Justícia, organització que, amb Afewerki al capdavant, posposà indefinidament la instauració del multipartidisme i prengué una deriva autoritària Malgrat l’estat depauperat de l’economia pels anys de guerra, Afewerki s’implicà el…

Fill i successor de Víctor Manuel II Afavorí l’aproximació a Alemanya i a Àustria-Hongria Triple Aliança, 1882, i també la política d’expansió italiana a Etiòpia, que culminà el 1896 en la desfeta d’Àdua Eritrea Fou assassinat per un anarquista

Fou governador d’Eritrea 1892, on exercí un poder dictatorial Es distingí per la seva experiència en accions punitives i de repressió, especialment contra els tigrins Abissínia 1894-95 El 1896 fou considerat principal responsable de la desfeta d’Adua i processat per un tribunal militar d’Asmara Absolt, es retirà a la vida civil

Fill de pare cristià i mare musulmana Abans dels vint anys s’incorporà a l’Organització Democràtica del Poble Oromo, un dels grups guerrillers contraris al dictador Mengistu Haile Mariam que integraven el Front Democràtic Revolucionari del Poble Etíop FDRPE Després de l’enderrocament del règim prosoviètic 1991, passà a formar part de l’exèrcit d’Etiòpia, dins del qual arribà a tinent coronel El 1995 participà en la missió de pau de les forces de l’ONU UNAMIR en el conflicte dels grans llacs Posteriorment fou destinat a dirigir una unitat d’intelligència en els combats fronterers contra …

El 1974 interrompé els estudis de medicina per a incorporar-se al Front Popular d’Alliberament de Tigre, del qual fou elegit membre del comitè executiu el 1983 i líder el 1989, any que fou constituït el Front Democràtic Popular d’Etiòpia, del qual fou nomenat també president Aquesta organització agrupava les tres principals formacions d’oposició al règim militar marxista de Mengistu Haile-Maryam Enderrocat Mengistu 1991, fins el 1995 Zenawi fou president del govern de transició i del Consell de Representants cos legislatiu de transició Tingué un paper destacat en l’elaboració de la…

Inicià la carrera política com a membre del govern revolucionari constituït a Palerm pel gener del 1848 Restablerta l’autoritat dels Borbó a Sicília, hagué d’exiliar-se a Torí, Malta, Londres i París Propugnà una Itàlia unificada i republicana dins la qual Sicília mantingués una àmplia autonomia Tornà a Itàlia el 1859 i l’any següent hi organitzà i dirigí, amb Garibaldi, l’expedició dels Mil El 1861 esdevingué diputat del nou parlament i cap del grup republicà Pocs anys després, però, abjurà el republicanisme i féu costat a la casa de Savoia, “conversió” que li valgué la direcció de l’…

Adherit de molt jove al sionisme , el 1935 anà a Palestina Membre de l’organització paramilitar Irgun 1937 i fundador i líder del grup Lechi 1940-49, fou un dels dirigents de la lluita clandestina contra els britànics, que l’acusaren de terrorista Estigué empresonat el 1941 L’any 1946, arran de l’atemptat a l’hotel Rei David de Jerusalem, fou arrestat i enviat a un camp d’internament a Eritrea, del qual s’evadí Romangué a França, exiliat, fins el 1948, que retornà amb l’establiment de l’Estat d’Israel A la dècada dels cinquanta i seixanta es dedicà als negocis privats i promogué…

D’una família de propietaris rurals, després de graduar-se a l’Acadèmia Naval d’Annapolis Maryland el 1946, fou oficial de la Marina dels EUA fins el 1953, que retornà a Plains, on el 1962 inicià una carrera política en el Partit Demòcrata que el portà al senat 1962-66 i el 1970 a guanyar el càrrec de governador de Geòrgia, des del qual impulsà polítiques a favor de la integració racial, el respecte al medi ambient i l’eficiència en l’administració El 1974 postulà la seva candidatura a la presidència dels EUA juntament amb Walter Mondale a la vicepresidència, i derrotà el republicà Gerald…