Resultats de la cerca

S’inicià a la pesca de competició l’any 2004 dins la Societat de Pesca Esportiva de Solsona Guanyà la medalla d’or amb la selecció catalana al Campionat d’Espanya de salmònids 2009

S’inicià en la competició hípica esportiva el 1953 Es proclamà campió d’Espanya per clubs 1979 i campió d’Espanya d’eguassades internacionals 1975 Assolí la medalla de bronze en els campionats estatals en categoria individual 1979 També fou campió de Catalunya per equips 1974 Entre el 1967 i el 1968 esdevingué el genet amb més victòries en grans premis Obtingué 53 copes de cria cavallina El 1969 formà part de la selecció estatal Ocupà, d’ençà del 1960, un càrrec a la junta directiva del Reial Club de Polo de Barcelona i representà el club a les assemblees de la Reial Federació Espanyola d’…

Fill d’un sabater, treballà quatre anys a Mataró com a aprenent al taller d’escultura de Salvador Gurri i Coromines Es traslladà a Barcelona, on treballà a la Duana Nova amb Pere Pau Muntanya i Placeta que l’introduí a l’escola de Llotja, d’on fou expulsat a causa del seu temperament La Junta de Comerç el pensionà per a estudiar a Roma 1796 esperant la confirmació de la pensió, tallà en fusta diverses imatges segons el gust barroc, com el Sant Bru per a la Cartoixa de Montalegre, el Sant Vicenç de Paül i el Sant Jaume per a les esglésies de Sant Josep i de l’hospital de Mataró El 1797 se n'…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Establert des de molt jove a Tenerife, fou un músic polifacètic Destacà com a pianista i fou director artístic de l’agrupació la Masa Coral També estigué vinculat a l’Escola d’Art, dedicada al gènere líric Dirigí obres escèniques a diferents països europeus, al nord d’Àfrica i a l’Extrem Orient És autor de les sarsueles Juegos de amor 1925, Rosa de embajadores 1934, de quartets de corda, d’un concert per a piano i orquestra i de música per a ballets La seva filla Luisa Estany Cabrera Santa Cruz de Tenerife, 19 de febrer de 1926…

Fill de pares catalans, fou educat a Barcelona Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de Frederic Alfonso solfeig, Agustí Quintas i Joaquim Canals piano i Enric Morera i Antoni Nicolau harmonia i composició Director de diferents companyies dedicades al teatre musical i a la sarsuela, realitzà diferents gires arreu de l’Estat espanyol i Europa també recorregué Egipte, el Japó, la Xina i les Filipines Del catàleg de la seva obra sobresurten les sarsueles Juegos de amor 1925, La mocita del barrio 1928, Para nobleza, Aragón 1932 i Rosa de Embajadores 1934

Fou un dels socis fundadors i primer president de la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme 1962 El 1967 assumí el càrrec de vicepresident de la federació espanyola Impulsà el salvament i el socorrisme en l’àmbit estatal i el 1971 creà el primer campionat escolar d’Espanya El 1974 presidí el comitè organitzador del Campionat del Món de salvament aquàtic a Barcelona El mateix any rebé la medalla d’or al mèrit esportiu de la federació espanyola També promogué els encontres internacionals de la selecció catalana amb l’equip de Castres Igualment, formà part de la directiva del RCD Espanyol…

Practicà el polo durant més de dotze anys, competint amb el Reial Club de Polo de Barcelona RCPB, on exercí com a capità de l’equip Participà en diversos trofeus internacionals, però arran d’un accident que patí durant un torneig a la República Dominicana es veié obligat a abandonar l’alta competició El 1962 esdevingué un dels reorganitzadors del polo a Barcelona que, per motius econòmics, s’havia deixat de practicar d’ençà del 1955 També fou un dels promotors de la constitució, el 1964, de la Federació Catalana de Polo, de la qual fou el primer president, i més tard, president d’honor…

Començà com a pintor de cavallet amb natures mortes i retrats femenins i com a dibuixant Realitzà aiguaforts, xilografies, puntes seques i litografies per a edicions de bibliòfil Féu grans figures de paper retallat i enganxat d’una notable corporeïtat L’any 1911 exhibí, amb Laura Albéniz, Ismael Smith i Nèstor Martín Fernández de la Torre, al Faianç Català, pintures, dibuixos i esmalts, entre aquests el relleu amb tres figures de grans dimensions anomenat L’orb Com a escenògraf treballà copiosament a França i a Anglaterra La seva pintura és altament decorativa, d’inspiració literària,…

Format a Llotja Barcelona i París 1885 Tingué una àmplia activitat professional a Madrid des del 1901, on feu diversos monuments, així com a Astúries, Santander i Cadis també feu el del doctor Josep Maria Esquerdo, a la Vila Joiosa n’havia fet un altre a Madrid

Membre del Club Natació Banyoles, el qual fundà el 1925 amb un grup d’amics quan encara no tenia catorze anys, estigué sempre vinculat al club, primer com a nedador i posteriorment com a directiu en les àrees de natació i de rem Ocupà també càrrecs federatius en rem Conegut amb el sobrenom de Paquel , fou promotor i organitzador de la travessa de l’estany de Banyoles, que se celebra des del 1944, i en la qual s’atorga el trofeu Miquel Masgrau Paquel  al club amb més participants classificats en la prova Li fou concedida la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya