Resultats de la cerca

La seva obra és d’estil naturalista amb una profunda preocupació social Ese que llaman pueblo 1942, Una burbuja en el limbo 1946, El sitio de las obras 1950, Historias de Tata Mundo 1955, El Maijú 1957 i En el San Juan hay tiburón 1967 També ha escrit poesia Yerbamar , 1966

Des del 1735 formà part dels infants de cor de la catedral de Toledo i probablement fou deixeble de Juan de la Bermeja Segons alguns estudiosos, uns quants anys més tard apareix com a mestre de capella de l’església de la Soledad de Madrid El 1765 obtingué la plaça de mestre de capella a la catedral d’El Burgo de Osma Sòria, però no hi romangué gaire temps, ja que el 1766 demanà al capítol que el deixés tornar a l’església de la Soledad madrilenya En aquesta capella musical continuà treballant fins a la seva mort Gaudí de força renom i fou consultat a l’hora de triar el nou mestre de capella…

El 1983 es traslladà a Barcelona Ha collaborat en diferents mitjans de comunicació, com Radiocadena Espanyola, Cadena SER, RAC1, COM Ràdio, Catalunya Ràdio 2010-12, Televisió Espanyola a Catalunya, 8TV, BTV, els diaris Mundo Deportivo 1990-96, As 1996-2010, en què exercí de redactor en cap, i El País , i les revistes Don Balón i Soccer Magazine Publicà, juntament amb Santi Giménez i Gemma Herrero, 37 Històries solidàries al voltant de l’esport 2007 Ha rebut diferents premis, com el de la Secretaria de l’Esport de la Generalitat de Catalunya 2006, el V Premi Ernest Lluch 2006 i el premi…

Guanyà cinc Campionats de Catalunya entre els anys 1987 i 1992, i fou una vegada subcampió d’Espanya en pista coberta Es retirà l’any 1995 Posteriorment, treballà sis anys a la Federació Andorrana d’Atletisme

Bisbe de la Puebla de los Ángeles Mèxic 1765-73 i arquebisbe de València 1773-94 Se li atribueix la introducció dels cacauets a Europa A València, impulsà la Societat Econòmica d’Amics del País Gregori Maians en criticà l’escolasticisme i el caràcter autoritari, però tots dos collaboraren en l’edició de les obres de Lluís Vives Regalista, defensà amb una carta pastoral la política anti-jesuítica de Carles III El 1794, però, a causa del seu desacord amb les mesures reials decretades contra els clergues i els religiosos francesos refugiats a València, renuncià l’arquebisbat Hagué de fugir i fou…

Després d’haver pres part en el viatge d’Adam Johann von Krusenstern 1803 al voltant del món, circumnavegà l’Antàrtida 1819-21, on fou el primer a descobrir terres al sud del cercle polar illa de Pere I i Terra d’Alexandre I, a la mar que duu el seu nom

Estudià cinema i teatre a Buenos Aires i l’any 1980 es traslladà a Barcelona, on s’inicià en la docència cinematogràfica, creà el Grup Productor-Escola i dirigí el Departament de Cinematografia del Centre d’Estudis Prat El 1985 fundà, amb Eugenia Kléber, l’escola de formació CECC Amb la seva productora Llenguatge Films dirigí el seu primer llarg, L’acte 1986-87, premi especial del jurat a la millor realització al Festival de Niça El 1990 creà dins el CECC la productora Grup Cinema-Art, SL, amb la qual dirigí La memòria de l’aigua 1991, que participà al Festival de Canes 1992, i rebé el premi…

A dos anys, la seva família emigrà als EUA i s’installà a Filadèlfia Estudià enginyeria electrònica a la Universitat de Drexel, on es graduà l’any 1949 Posteriorment, s’incorporà a la indústria privada, i participà en la construcció de l’UNIVAC, un dels primers ordinadors comercials Més tard, anà a residir a Califòrnia, on amplià estudis a la Universitat de Los Angeles i obtingué un màster 1959 El mateix any s’incorporà a RAND Corporation, institució d’assessorament i recerca per a l’exèrcit nord-americà, on esdevingué especialista en sistemes de comunicació En el context del clima de tensió…

Professor de la London School of Economics, fou membre prominent de la Fabian Society i del Labour Party Escriví Liberty in the Modern State 1930, The Rise of European Liberalism 1936 i Reflections on the Revolution of Our Time 1943

Advocat de professió, s’adherí al Partit Socialdemòcrata, al capdavant del qual succeí Joe Bossano i guanyà les eleccions del 1996, el 2000, el 2003 i el 2007, i exercí com a primer ministre Davant l’ofensiva del president del govern espanyol José María Aznar que reclamava el retorn de Gibraltar a Espanya, al novembre del 2002 convocà el referèndum pel qual fou rebutjada aclaparadorament la cosobirania amb Espanya Prengué mesures perquè Gibraltar deixés de ser considerat un paradís fiscal L’any 2011 fou derrotat en les eleccions pel partit laborista, liderat per Fabián Picardo