Resultats de la cerca

Campió del món de fons en ruta 1953 i de persecució en pista 1947, 1949, i cinc vegades guanyador del Giro d’Itàlia 1940, 1947, 1949, 1952 i 1953 i dues del Tour de França 1949 i 1952

Visqué a Florència 1562-74 a la cort dels Mèdici, on publicà De auctoritate Sanctae Scripturae 1562 A Cracòvia entrà en contacte amb grups anabaptistes, dels quals fou cap espiritual tot i que no l’acceptaren a la secta perquè no era rebatejat la seva doctrina socinianisme els mantingué units en la “comunitat de Germans Polonesos”, enfront de les pressions del calvinisme i dels catòlics d’Augsburg La confiscació dels seus béns per la inquisició 1590 li permeté de sortir de l’anonimat de les obres signades amb pseudònim El 1656 foren publicades les seves obres completes a la Bibliotheca…

Catedràtic de sociologia i doctor en història per la Universitat Autònoma de Barcelona En la mateixa universitat fou membre fundador i director del Departament de Sociologia, degà 2001-05 i catedràtic de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia i, des de la jubilació, professor honorari Presidí el IX Congrés Espanyol de Sociologia celebrat a Barcelona el 2007 i fou fundador i director del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball QUIT Posteriorment fundà l’Institut d’Estudis del Treball Fou secretari general de la Federació d’Ensenyament de CCOO 1979-81…

Monjo de Montserrat 1899 Destinat a Manila, patí els efectes de la guerra civil Després passà a les missions benedictines de Nova Núrsia Austràlia, i el 1905 retornà definitivament a Montserrat, d’on fou bibliotecari Publicà treballs històrics a la Revista Montserratina , i edicions de mestres d’espiritualitat, com García de Cisneros i Alvarado

El 1955 es feu càrrec de la petita empresa constructora familiar començada el 1832 pel seu besavi, i constituí el Grup Fausto, amb seu a Torroella de Montgrí, que inclou una trentena d’empreses de la construcció i promoció, industrials, turístiques i de serveis A banda, destacà la seva participació en diferents organitzacions empresarials fou president 2005, reelegit el 2007 de la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona FOEG, vicepresident de la Cambra de Comerç de Girona 2006, vicepresident del gremi Unió d’Empresaris de la Construcció UEC, vicepresident de la patronal…

Es donà a conèixer als estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer de Barcelona com a doblador infantil, d’on manllevà el nom artístic del popular actor Freddie Bartholomew Abans de la guerra civil interpretà papers d’extra juvenil i participà en Nosotros somos así 1937, Valentín R González i No quiero no quiero 1937-38, Francisco Elías Durant la dècada del 1940 realitzà una sèrie de títols patriòtics i treballà també en les companyies d’Enric Borràs i d’Enrique Rambal El 1951 emigrà a Mèxic i abandonà la interpretació per dedicar-se de ple a escriure guions, arguments i adaptacions amb el nom…

Davanter format al Club Vasconia, es proclamà campió d’Espanya amb Emili Oliveres 1991 i amb Aitor Mirapeix 1999 Amb ells i Fausto Sánchez ha estat diverses vegades campió de Catalunya per equips Jugà com a professional als EUA 2001-08

Residí uns quants anys a l’Havana i a Mèxic Fou crític musical i d’art de La Vanguardia , que signava com a Fausto , i més tard codirector d’aquest diari, on collaborà amb Agustí Calvet, Gaziel Publicà biografies de divulgació, com Sor Juana Inés de la Cruz 1910 i Juan Ponce de León 1924, sovint amb el pseudònim de Juan Cabal Després de la Guerra Civil fou sotmès a un consell de guerra simaríssim, pel qual fou condemnat a dotze anys de presó major en una resolució del 1942

Guanyador de les voltes a França 1938 i 1948 i a Itàlia 1936, 1937 i 1946, fou el gran rival de Fausto Coppi Es retirà el 1954, amb un total de 184 victòries com a professional Durant els anys del feixisme es prestà a ser utilitzat com un símbol del règim Tanmateix, l’any 2003 hom descobrí que, aprofitant aquesta consideració, havia participat en una xarxa d’evasió de jueus italians, uns 800 dels quals salvà A títol pòstum, l’any 2013, el Yad Vashem  el declarà “Just entre les nacions” i el 2018 rebé la nacionalitat israeliana 

Residí a la Toscana, escenari d’una gran part de la seva obra narrativa Es donà a conèixer com a contista amb La visita i Alla periferia 1942 La seva participació en la Resistència, durant la Segona Guerra Mundial, li inspirà Fausto e Anna 1952, I vecchi compagni 1953, La casa di via Valadier 1956 i, sobretot, La ragazza di Bube 1960, la seva novella més coneguda Unes altres novelles són Il taglio del bosco 1959, Un cuore arido 1961, Ferrovia locale 1968, Una relazione 1968, Paura e tristezza 1970, L’uomo e il cane 1977, Il superstite 1978, Vita d’artista 1980, etc