Resultats de la cerca

Fou el difusor màxim de l’estil flamenc a Europa a través dels seus sepulcres a Dinamarca i a Alemanya Característica seva és la utilització de la figura humana com a suport arquitectònic Es destaca el tabernacle de l’església de Sant Lleonard de Zoutleeuw 1552, la casa de la ciutat d’Anvers 1561-67 i les parets del cor de la catedral de Doornik 1573

Estudià el tremp de l’acer i establí l’existència dels punts de transformació És considerat el creador de la metallografia els seus estudis d’anàlisi tèrmica i de metallografia microscòpica permeteren entendre més bé i millorar tècnicament alguns processos de la indústria siderúrgica Publicà Théorie cellulaire des propriétés de l’acier 1894

Baró de Montigny Juntament amb el marquès de Berghes, com a representants de la noblesa flamenca, fou enviat per Margarida de Parma, governadora dels Països Baixos, prop de Felip II 1566 per negociar una solució al problema flamenc La crisi a Flandes s’agreujà i Montigny fou fet presoner Madrid, Segòvia, Simancas En arribar la nova de l’execució dels comtes d’Egmont i Horn setembre del 1567, fou sentenciat a mort i executat secretament

Germà de Cornelis Floris, sojornà a Itàlia, on fou influït per Miquel Àngel i els manieristes Tornà a Anvers i obrí un taller, des d’on introduí el manierisme romanitzant a Flandes Té obres religioses, com La caiguda dels àngels 1554 i El judici final 1566 Les seves escenes mitològiques són d’un erotisme refinat i fred El banquet dels déus, 1550 Venus i Adonis , 1565 La seva producció millor és la de retratista L’home del falcó , 1558 La família van Berchen, 1561

Documentat a Bruges l’any 1540 Mestre l’any 1543 i degà del gremi de pintors el 1569 Introduí el gust italià manierista amb influència de F Primaticcio Conreà el retrat i la pintura de gènere galant El seu fill Frans Pourbus , anomenat el Vell Bruges 1545 — 1581, fou deixeble de Frans Floris i conreà el retrat Frans Pourbus el Jove , fill de Frans i net de Pieter Anvers 1569 — París 1622, fou mestre a Anvers 1591 Des del 1600 treballà per al duc de Màntua amb PP Rubens Estigué a Itàlia Nàpols, Torí i el 1609 fou pintor de Maria de Mèdici Els seus retrats, dins el manierisme…

Autodidacte, es lliurà durant més de trenta anys al periodisme, sobretot a la premsa de Barcelona i de Lleida Collaborà a En patufet i després a La Nuri , redactà el Calendari d’En Clovis 1927, i, amb el pseudònim de Macià Floris , i sobretot, amb el de  Clovis Eimeric o amb el seu nom, conreà la novella infantil El cavaller de la creu, El minyó del cop de puny, etc i especialment la novella rosa Amb el cor no s’hi juga , 1925  La puntaire , 1926, que també escenificà La taverna d’en Mallol , 1927  La bolxevica , 1928, etc Aquestes obres, properes a la literatura de consum,…

Conreador del gènere dels minnesänger , recorregué diverses corts europees La seva vida es veié envoltada de llegendes, segons les quals residí un any al Venusberg, o muntanya de Venus, i, penedit, anà en pelegrinatge a Roma, on el papa li negà l’absolució, assegurant que li seria tan difícil d’obtenir com que florís el seu bàcul Desesperat, tornà a la muntanya, però al cap d’uns quants dies el bàcul del papa es cobrí de fulles La llegenda fou utilitzada ja per Hans Sachs mateix i recollida després per alguns escriptors romàntics, entre ells Arnim, Tieck, Grimm i Heine, fins a arribar a…

Conegut amb el pseudònim de D’Ivori Format a l’Acadèmia Borrell, a Sant Lluc i amb Josep Triadó Començà collaborant molt esporàdicament a Papitu Relacionat amb Ramon Miquel i Planas, illustrà El rondallari català de Bertran i Bros 1909, que aquell edità Residí a Buenos Aires 1911-12, on collaborà en el setmanari Caras y Caretas , a París, on fou corresponsal-dibuixant de la revista de Buenos Aires La Semana Universal , i a Londres De nou a Barcelona 1914, collaborà en diverses revistes, com D’Ací i d’Allà , Bella Terra , Catalunya Teatral , Virolet , La Mainada , etc Illustrà L’Eneida…