Resultats de la cerca

Del 1948 al 1975 es guanyà la vida en el negoci automobilístic de la seva família, que compaginà amb la dedicació a la pintura Feu la seva primera exposició el 1950 D’uns inicis semifiguratius derivà aviat a composicions de geometries simples basades en la distribució estadística d’elements idèntics sobre la superfície de la tela També estudià la superposició de trames, que creen un efecte visual a l’espai Un dels principals representants de l’ art òptic  i l’ art cinètic , en aquestes tendències fou cofundador del GRAV Groupe de Recherche d’Art Visuel l’any 1960 Els anys seixanta realitzà…

El 1784 es traslladà a París, on, sota la protecció i el patrocini de la marquesa de Boufflers, assolí un gran èxit amb les dues primeres òperes que escriví Phédre 1786 i Nephté 1789, amb música de Jean-Baptiste Lemoyne Collaborà més tard amb el compositor Étienne-Nicolas Méhul a Euphrosine 1790 i a Adrien , obra aquesta darrera que, prohibida per la Comuna de París, no s’estrenà fins el 1799 També escriví llibrets per a Luigi Cherubini, entre els quals destaca el de Médée 1797, basada en una tragèdia d’Eurípides i que es convertí en l’òpera més famosa d’aquest compositor Per a Rodolphe…

Vida Fou un dels músics més destacats de la darreria del segle XVIII i el primer quart del XIX a França, principalment en els camps de l’òpera i la música religiosa Estudià a les escolanies d’Abbeville 1767-74 i Amiens 1774-79 Després ocupà el lloc de mestre de cor en diverses ciutats franceses Dijon 1781, Le Mans 1782, Tours 1783 i a l’església dels Sants Innocents a París 1784 El 1786, gràcies a la seva fama i al patronatge de Maria Antonieta d’Àustria, guanyà la plaça de director musical de Notre-Dame de París A Notre-Dame feu alguns intents per renovar les pràctiques musicals sacres Formà…

Llicenciat en dret per la Universitat de París, diplomat per l’Institut d’Études Politiques i per l’École des Hautes Études Commerciales HEC el 1975, l’any 1980 es graduà per l’École Nationale d’Administration ENA Ingressà al Parti Socialiste  PS el 1979 i esdevingué conseller econòmic de François Mitterrand Ascendí en la jerarquia del partit, i el 1995 fou portaveu de Lionel Jospin  i del PS a l’Assemblea Nacional El 1997 fou nomenat primer secretari del partit, càrrec que ocupà fins el 2008, que fou succeït per Martine Aubry Fou diputat pel departament de Corresa 1988-93 i a…

Es diplomà en dret públic a la Universitat de Maine de la seva ciutat 1976 i el 1977 amplià estudis a la Universitat René Descartes de París Del 1976 al 1980 fou collaborador del diputat de l’ RPR Joël Le Theule, ministre de Transports i de Defensa Dins l’RPR fou successivament secretari nacional 1997, portaveu de la comissió executiva 1998 i conseller polític 1999-2001, i posteriorment fou un dels artífexs de la transformació de l’RPR en la Union pour un Mouvement Populaire  UMP, en la qual fou conseller polític del seu president Nicolas Sarkozy 2004-07 Alcalde de Sablé-sur-Sarthe 1983-2001…

Fill d’un dibuixant de brodats, i deixeble de François Lemoine La comanda de gravar 125 dibuixos de Watteau li permeté d’estudiar detingudament l’estil d’aquest artista El 1734 ingressà en l’Académie Royal de Peinture et de Sculpture, de la qual esdevingué director el 1765 Dos anys abans havia estat nomenat primer pintor del rei S'encarregà de la direcció artística de les manufactures reials dels Gobelins i de Beauvais, per a les quals féu models de tapissos La temàtica de la seva obra, diversa, on abunden els característics nus femenins, fa d’aquest artista, juntament amb…

Fou conseller d’Enric III i d’Enric IV Pot ésser considerat el fundador de l’àlgebra moderna estudià les equacions i els mètodes per a l’extracció d’arrels, introduí nombrosos símbols matemàtics, calculà el nombre π amb una gran exactitud, analitzà les funcions angulars, la trigonometria i la resolució de triangles Publicà Canon mathematicien 1579, Supplementum geometriae 1593 i In artem analyticam Isagoge 1591

Doctor en dret i format en el camp radical, fou membre de l’assemblea constituent del 1946, i també senador Formà part, entre el 1947 i el 1957, de diversos governs de la Quarta República i, en constituir-se el renovat Parti Socialiste 1971, passà a ésser-ne secretari general Candidat a la presidència de la república el 1965 i el 1974, el 1981 assolí el càrrec, amb el suport del conjunt de l’esquerra Aplicà un programa de caràcter accentuadament socialitzant nacionalització de grans empreses i institucions financeres, augment de les mesures de protecció social, que fou en part revisat el 1983…

Deixeble de JL David Eclèctic quant a la seva obra, tant neoclàssica L’Amor i Psique, 1798 Musée du Louvre, París com romàntica Corina al cap de Messina , retrat de Mme de Staël, i quant a la seva clientela Treballà tant per a la Convenció ajudant David com per al consolat i l’Imperi decoració de la Malmaison Retrat de l’emperadriu Josefina a la galeria de Malmaison , 1807, Musée National de Malmaison Austerlitz , 1810 i per a la Restauració pintor de cambra de Lluís XVIII Fou un bon retratista hom li ha catalogat més de tres-cents retrats, entre els quals es destaquen Mme Récamier 1802…

D’origen humil, adoptà el cognom del seu protector, gràcies al qual fou llicenciat en arts 1452 Fugí de París 1455 després d’haver assassinat un home, i un altre cop l’any següent, a causa d’un robatori, i vagarejà per distintes regions de França A Blois ~1458 participà en unes justes poètiques de Carles d’Orleans Empresonat 1461 a Meung-sur-Loire, l’any següent fou detingut a París, i al cap de sis fou condemnat a la forca, bé que li fou commutada la pena per deu anys de desterrament A partir d’aleshores el seu rastre es perd per sempre, i sens dubte ja era mort quan fou publicada la primera…