Resultats de la cerca

Establert a Barcelona, on fou tinent d’alcalde, collaborà decisivament amb Rius i Taulet en l’empresa de l’Exposició Universal del 1888 Fundador del Centre d’Aquarellistes 1880, que esdevingué el Cercle Artístic de Barcelona, del qual fou president, molts anys Publicà treballs sobre l’aquarella

Mestre en teologia, fou beneficiat de la seu de València Participà amb una composició en català en el certamen poètic immaculista valencià del 1486 i redactà el libel del certamen celebrat el 1511, també a València, en honor de santa Caterina de Siena Publicà una Homelia sobre lo psalm “De profundis” 1490, sermó en prosa artitzada i en vers, que consta de dues parts, una primera de tipus allegòric, on s’ha detectat la influència  de la Divina Comèdia de Dant, i una segona en què glossa el sisè salm penitencial Bibliografia Chiner Gimeno, Jaume J “Noves dades sobre Jeroni Fuster,…

La seva poesia s’emmarca en l’ Escola Satírica Valenciana Autor dels poemes Cobles noves de la cric-crac, Cançó de les dones, Canción muy gentil en la cual ruega un gentil hombre a su amiga , seguida de la Resposta de la sua amiga al sobredit galant , que havien quedat recollides en un plec poètic imprès a València el 1556 De llenguatge, to i caràcter populars, gaudiren d’èxit entre els seus contemporanis Foren editades per Marià Aguiló al Cançoner de les obretes en nostra lengua materna mes divulgades durant los segles XIV, XV e XVI, recullit e ordenat per Marian Aguilo y Fuster…

Treballà en 1327-28 a l’església de Santa Maria de Montserrat Hom li encomanà l’ampliació del primitiu temple romànic i sembla que aixecà un cor als peus de la nau central

S’inicià en la gimnàstica rítmica al Club Gimnàstic de Tarragona i des dels tretze anys formà part de la selecció espanyola Guanyà la medalla d’or al concurs complet del Campionat del Món 1991 i al d’Europa 1992, on també guanyà l’or en la prova de tres pilotes i tres cordes 1992 També aconseguí tres medalles de plata i quatre de bronze en Campionats del Món i una de plata i tres de bronze en Europeus Un cop retirada, estudià educació física a l’INEFC de Barcelona, on començà a jugar amb l’equip de rugbi També formà part de la selecció espanyola d’aquest esport i disputà el Campionat del Món…

Vinculat al Club Nàutic El Masnou, s’inicià en vela lleugera El 1974 fou subcampió d’Europa i medalla de bronze en el Mundial de la classe 470 Es proclamà campió del món de vaurien 1976 amb Pedro Campos i campió d’Espanya en la classe tornado 1987 En la modalitat creuer assolí els títols estatals en les categories IMS 600 2002 i GP42 2008 i el Campionat d’Espanya en solitari 2008 Guanyà la Ruta del Descobriment 1992 i la medalla de bronze en el Campionat del Món de naxis 1992 Participà en tres voltes al món Whitbread El 1990 fundà l’empresa Santana Race Group que treballa en la gestió d’…

Es formà i jugà sempre amb el Club de Tennis Turó, de Barcelona És la jugadora amb més títols en el Campionat de Catalunya onze d’individuals entre el 1953 i el 1971 i vuit de dobles entre el 1958 i el 1969 També assolí el rècord de victòries individuals al Campionat d’Espanya, amb nou títols entre el 1952 i el 1963 El seu palmarès es completa amb deu títols de campiona d’Espanya de dobles

Membre del Club Natació Barcelona, guanyà el seu primer Campionat d’Espanya en 100 m braça a dotze anys 1972 Prengué part en el Campionat Mundial de Cali 1975 i en el de Berlín 1978 Participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980 i en els Jocs Mediter-ranis d’Alger 1975, en què aconseguí la tercera posició en 4 × 100 lliure, i de Split 1979, en què guanyà la medalla de bronze en 4 × 100 estils Fou campiona d’Espanya de 100 m papallona 1980, 100 m braça 1972, 1975, 1976, 200 m braça 1974, 1975, 1976, 200 mestils 1974, 1975, 1976, 1979, 1980 i 400 mestils 1974, 1975, 1976, 1978 Aconseguí també…

Vida i obra S’inicià amb l’assaig Breu història del teatre català 1967 i les novelles Abans del foc 1971 i, sobretot, De mica en mica s’omple la pica 1972, que el consagrà en el gènere negre i d’intriga, al qual retornà amb les novelles Tarda, sessió contínua 3,45 1976, La corona valenciana 1982, Sota el signe de Sagitari 1986 i Quan traslladeu el meu fèretre 1987, i en els volums de narracions Les claus de vidre 1984 i Vida de gos i altres claus de vidre 1989 La trilogia mitològica formada per L’illa de les tres taronges 1983, L’anell de ferro 1985 i El jardí de les palmeres 1993, premi…

D’ascendència pagesa, el seu pare, Joan Baptista Fuster i Seguí, abandonà el camp, creà un taller d’imatgeria religiosa, exercí de professor de dibuix i fou un destacat carlí de la comarca Fuster començà 1942 els estudis de dret a la Universitat de València, on es llicencià el 1947 A penes exercí l’advocacia després d’haver fet de passant uns pocs anys en un bufet de València i d’haver obert despatx propi a Sueca, deixà les causes legals per la dedicació en exclusiva a la literatura i les contribucions retribuïdes en la premsa periòdica Es…