Resultats de la cerca

Les seves obres més interessants són la novella Jean Barois 1913, situada en el moment de l’afer Dreyfus i, sobretot, Les Thibault 1920-40, vast conjunt de novelles Le cahier gris, Le penitencier, La belle saison, La consultation, La sorellina, La mort du père, Été 1914, Épilogue que narra la història d’una família al començament del s XX Premi Nobel de literatura 1937, escriví també teatre, i dedicà els darrers anys de vida a l’estudi dels problemes de la creació literària El 1983 es publicà la seva darrera novella, inacabada, Le lieutenant-colonel de Maumort

Fundador de diverses revistes, la més important de les quals, Marsyas , durà del 1921 al 1961, escriví una obra marcada pel simbolisme i el Modernisme que el consagrà com a corifeu del ‘mistralisme’ La branco dis aucèu , 1948 Autor d’una poesia de to sempre acurat, palesà també un gran refinament, fruit de la seva vasta cultura, i uns ferms desigs innovadors Malgrat això, es mostrà contrari al moviment occitanista, el qual combaté en violentes polèmiques

Estudià música a París, on el 1955 obtingué el primer premi de cant del conservatori Ben aviat debutà com a cantant d’òpera i es presentà a la Sala Favart amb Les contes d’Hoffmann , de J Offenbach El 1959 interpretà el paper de Margarida de Faust a l’Òpera Garnier i, el mateix any, el de Micaela de Carmen Fins el 1973 formà part de la companyia de l’Òpera de París, amb la qual es destacà, especialment durant les representacions de Mireille , de Gounod 1964 S’especialitzà en música francesa romàntica i contemporània enregistrà El rei David , de Honnegger i ensenyà cant al Conservatori de…

És conegut per les taules de mortalitat i de probabilitat de vida de França, que publicà sota el títol d' Essai sur les probabilités de la durée de la vie humaine 1746, per tal d’establir les pensions vitalícies

És autor de dos volums autobiogràfics, Vida d’enfant 1894 i Lo varlet de mas 1898, model de prosa occitana

Inicià els seus estudis a catorze anys, combinant la música amb la seva feina en una mina Poc després ingressà al Conservatori de París, on obtingué el primer premi extraordinari de corneta, i després el de trompeta Acabada la seva formació, fou solista dels Concerts Lamoureux 1953-60, de l’Orquestra Filharmònica de l’ORTF 1953-62 i de l’Orquestra de l’Opéra Comique de París 1962-67  Guanyà diversos premis i a partir del 1963 inicià una brillant carrera com a solista arreu d’Europa i d’Amèrica A banda de les seves interpretacions d’obres barroques i clàssiques, amb què s’ha erigit com a…

Iniciat en el teatre, es donà a conèixer el 1956 amb la pellícula Et Dieu créa la femme , de Roger Vadim, i més tard amb Les liaisons dangereuses 1960, del mateix director, bé que Il sorpasso 1962, de Dino Risi, representà la consolidació de la seva fama internacional El 1968 fou premiat a Berlín per L’homme qui ment , d’Alain Robbe-Grillet, i l’any següent ho fou a Canes per Z , de Costa-Gavras Altres films seus són Un homme et une femme 1966, de Claude Lelouch Il grande silenzio  1968, de Sergio Corbucci Ma nuit chez Maud 1969, d’Éric Rohmer Il conformista 1970, de Bernardo Bertolucci  L’…

Estudià a Bolonya A partir de l’any 1920 féu estades a França i Itàlia, i creà una obra pictòrica d’inspiració metafísica, com els frescs que realitzà per a la decoració del palau de justícia de Milà 1938

Estudià a Tolosa Llenguadoc i a París Guanyador del premi de Roma el 1727, hi anà i s’hi establí definitivament Cal destacar-ne les obres Caront travessant les ombres de la llacuna Estígia Musée du Louvre, Missa de Sant Basili església de Santa Maria degli Angeli, Roma i Sant Benet ressuscitant el fill d’un jardiner església de Santa Francesca Romana, Roma Pintà també retrats Benet XIV , Musée Condé, Chantilly i natures mortes

Pertany a la segona generació experimental Collaborà a Gard Sivik i Nieuw Vlaams Tijdschrift La seva poesia, dura i hermètica, revela tanmateix una personalitat molt sensible, difícil als contactes socials A la fi dels anys seixanta la seva obra versà sobre els problemes històrics actuals Dues publicacions contenen gairebé tota la seva obra poètica completa Instrumentarium voor een winter ‘Instrumentari per a un hivern’, 1963, que reuneix la poesia de 1955-60, i Mijn tegenstem ‘La meva contraveu’, 1973, que aplega la poesia de 1966-73