Resultats de la cerca

Fou nomenat per Carles V arquitecte del rei en morir Joan Cabestany Fou encarregat de la reparació i la vigilància dels edificis i les places fortes del Rosselló i de la Cerdanya El seu fill Berenguer Geli ~1559-1629 el succeí en el càrrec

Es proclamà tres vegades campió d’Espanya sènior en la categoria de 97 kg 1933, 1935, 1936, dues en la categoria de 87 kg 1941, 1943 i una en la categoria de 78 kg 1942 Com a integrant de la selecció catalana guanyà el primer Campionat d’Espanya per equips en la modalitat de lluita grecoromana, juntament amb Enric Cataluña, Josep Salvador i Joan Comas 1933

Membre del Club Natació Catalunya, participà a la Lliga de waterpolo fins al principi de la dècada de 1970, i obtingué dos subcampionats d’Espanya Un cop retirat s’integrà a la junta directiva del club i el 1977 assumí el càrrec de president Impulsà els equips de natació i waterpolo tant en categoria masculina com femenina, tot i que destaca l’èxit de l’equip masculí de waterpolo L’any 2000 abandonà el càrrec i fou nomenat president d’honor L’any 2009 assumí de nou la presidència Parallelament collaborà amb la Federació Espanyola de Natació en la comissió tècnica de waterpolo 1989-93 i 1996-…

Vinculat al Club Natació Catalunya, ingressà al Comitè català l’any 1965, a l’estatal el 1967, i fou reconegut internacionalment el 1972 Participà amb la selecció estatal júnior i absoluta en diversos Campionats d’Europa i del Món Arbitrà nombrosos partits internacionals i collaborà com a auxiliar als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Com a comiat internacional dirigí la final Hongria-Itàlia del Campionat d’Europa 1995 Parallelament fou president del Comitè Català d’Àrbitres 1992-96 i vocal de la comissió tècnica de waterpolo estatal 2000-04 Rebé la medalla de Serveis Distingits de bronze 1980…

Començà professionalment al Girona 1987-89, del qual passà al Barcelona B 1989-91 Actuava de davanter centre i en la seva primera temporada amb el filial debutà oficialment amb el primer equip Tot seguit fou cedit a l’Albacete 1991-94, a primera divisió, on Benito Floro el reconvertí en lateral dret Aleshores debutà amb la selecció estatal Retornà al Barça la temporada 1992-93 i després jugà amb l’Atlético de Madrid 1994-99, novament amb l’Albacete 1999-00, l’Alavés 2000-03 i el Girona 2003-05 Amb el Barça fou campió de Copa 1990 i de la Copa Generalitat 1993 i amb l’Atlético també guanyà una…

Participà en el Campionat del Món d’esquí alpí 2000, com a membre de l’equip espanyol Ha dirigit, conjuntament amb Nil Torremo-cha, el documental Aran Ath Limit , de la televisió de la Vall d’Aran per internet

Vicari i rector de la cartoixa de Valldemossa Publicà Libro de la vida monástica, eremítica que hicieron los antiguos padres, y hacen hoy día los verdaderos ermitaños de San Pablo 1670 i deixà inèdita, entre altres obres, una Vida de la beata Catalina Thomás

Llicenciada en medicina per la Universitat de Barcelona i especialista en medicina interna, després de treballar com a metgessa adjunta a l’Hospital Josep Trueta de Girona 1981-89, s’especialitzà en malalties infeccioses, en la sida, en la prevenció comunitària i en la disminució psíquica Fou també responsable mèdica del Centre Joan Riu-Consorci Sant Gregori 1981-90, de l’Associació Pro Persones amb Disminució 1990-95 i de l’Associació Comunitària Antisida de Girona 1991-95 És membre del Collegi Oficial de Metges de Girona COMG i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques Entrà en política l’any 1984…

A 15 anys començà a tocar el trombó a la cobla de La Lira, i el 1902 ingressà en la cobla Els Montgrins a 24 anys n’assumí la direcció i passà a tocar el flabiol i el tamborí fins el 1936 El 1909 començà a compondre sardanes, primer de melodia agradable i ingènua, com Cants de maig , L’anell de prometatge , El saltiró de la cardina , etc, i després de gran colorit Angelina , Girona aimada , Continuïtat , Llevantina , La cardina encara salta , Torroella vila vella , Record de Calella , etc, totes de retenció fàcil La seva obra, que tingué partidaris decidits, sobretot entre les…

Vida Durant els seus anys de joventut formà part de la Cobla La Lira, i el 1902 fou admès com a fiscorn a la Cobla Els Montgrins El 1909 assumí la direcció d’aquesta formació i deixà de tocar el fiscorn per dedicar-se al flabiol i el tamborí fins el 1936 Fou a partir del 1909 que començà a compondre les primeres sardanes, de gran acceptació gràcies a la seva melodia fàcil i encomanadissa, algunes de les quals són referents del repertori sardanístic, com per exemple Cants de maig , L’anell de prometatge , Llevantina , Record de Calella , El saltiró de la cardina , Angelina ,…