Resultats de la cerca

Actuà principalment a Madrid amb les seves caracteritzacions còmiques motivà sorollosos apassionaments del públic

Estudià composició amb J Rídký al Conservatori de Praga 1939-46, i ben aviat s’interessà per la música cinematogràfica, en què desenvolupà procediments que després aplicà a altres gèneres Destacà també pels seus amples coneixements en teoria i història de la música, i en altres camps com el folklore i les ciències Motivat pel jazz i la música contemporània, és autor de diversos textos de recerca i crítica La percussió en l’orquestra contemporània , 1947 El paper de l’orquestració , 1948, i essencialment Elements de les noves tècniques de composició en la música del passat, l’exòtica i la…

Es coneixen molt poques dades sobre els inicis de la seva carrera musical Després d’estudiar amb Adriaan Willaert, s’installà a Ferrara, on entrà al servei del cardenal Hipòlit II d’Este Exercí de tutor musical de diversos membres de la família del duc Hèrcules II d’Este La seva primera publicació musical fou un llibre de madrigals a cinc veus editat a Venècia el 1546 Poc després acompanyà el seu patró a Roma, on romangué alguns anys El 1551 participà en un tens debat amb el teòric portuguès Vicente Lusitano sobre els gèneres de la música de l’antiga Grècia diatònic, cromàtic i enharmònic i…

Tenor, interpretà sobretot operetes i altres gèneres menors Obtingué fama internacional quan, el 1951, protagonitzà el film The Great Caruso

Vida i obra Fou actor professional fins el 1902 El 1901 fundà, amb el seu germà Francesc Millà i Gàcio la Llibreria i Arxiu Teatral Millà, després  Llibreria Editorial Millà Collaborà a L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia , El Teatre Català , La Tramontana , La Tomasa  i Lo Teatro Regional , entre d’altres Fou responsable dels diaris La Dida , Folletí Teatral  i Teatre Mundial , i de diversos catàlegs com Catàleg d’obres teatrals catalanes 1926  Escriví més de dues-centes obres de teatre en català i en castellà, la majoria a partir dels esquemes i gèneres del teatre popular…

Fou un dels creadors de la literatura suïssa en llengua francesa S'inspirà en gèneres literaris estrangers Poésies helvétiennes 1782, Conservateur suisse 1855-58, etc

La seva obra, d’una gran extensió però d’escassa personalitat, és recollida en els cançoners, i utilitza tots els gèneres típics de la poesia galaicoportuguesa

Fou un dels fundadors de la Institució Catalana d’Història Natural Estudià sobretot els coleòpters, en particular els dels gèneres Cychrus, Carabus i Calosoma , dels quals aplegà una important collecció

Començà amb documentals i curtmetratges còmics — Cipriano Comendador i La Drapaire 1925—, però obtingué més èxit en altres gèneres Noblesa de Cors 1924 i El Místic , adaptació de l’obra de Rusiñol

D’obra molt variada, fou autor de poemes, drames històrics i nombrosos llibres d’òpera còmica i drames musicals, entre altres gèneres les seves peces més conegudes són Le philosophe sans le savoir 1765 i La Gageure imprévue 1768