Resultats de la cerca

Filla de Joan de Foix, vescomte de Narbona, i de Maria d’Orleans, germana de Lluís XII de França Es crià, amb el seu germà Gastó, a l’alcàsser de Mézières, però, orfes el 1492, passaren al palau reial de París Els drets al tron navarrès de Gastó havien de passar a ella en cas de morir aquell sense descendència El 1505 fou convingut als tractats de Blois el seu matrimoni amb Ferran II de Catalunya-Aragó La cerimònia se celebrà a Dueñas Castella el 1506, i després s’embarcaren, a Barcelona, cap a Nàpols, on Ferran rebé el jurament de fidelitat a ell i a la seva filla Joana El 1507…

Estudià al Neues Konservatorium de la seva ciutat natal, i debutà el 1929 com a Sieglinde La valquíria a Chemnitz, al costat de la seva germana El 1932 passà a formar part de la companyia del Teatre Alemany de Praga, i el 1936 debutà a l’Òpera de Viena, de la qual acabà formant part, especialitzada en el repertori operístic de R Wagner i R Strauss El 1936 fou Donna Elvira Don Giovanni a Salzburg, i dos anys més tard debutà al Covent Garden de Londres en el paper de la primera dama La flauta màgica i Chrysothemis Electra Hi tornà el 1947 i el 1955 El 1946 estrenà a Zuric…

Fou una de les candidates 1409 en el segon matrimoni del rei Martí I de Catalunya-Aragó, que preferí, però, Margarida de Prades Fracassat l’intent del seu germà 1413 de recusar la sentència de Casp amb les armes, empresonat aquest i confiscats els béns de la família, es refugià al monestir de Sixena, al costat de la seva germana Elisabet Entre el 1414 i el 1415 acompanyà, però, la seva mare quan aquesta fou processada i reclosa al castell d’Olocau Malgrat que ella no fou processada ni condemnada pel fet d’haver ajudat el seu germà, fou privada de tots els béns Rebutjat per la…

Lligada a una família de tradició musical, fou la primera dona que guanyà el Premi de Roma 1913, amb la cantata Faust et Hélène Compongué obres corals i instrumentals, i del conjunt de la seva obra destaca l’òpera inacabada La princesse Maleine , amb text de Maurice Maeterlinck, i algunes peces corals La seva producció palesa un gran coneixement del llenguatge contrapuntístic, així com un sentit constructiu que combinà amb tocs colorístics i exòtics

Formà part del cor de la Volksoper de Viena i posteriorment estudià cant al conservatori de la mateixa ciutat Debutà com a contralt el 1927 a Chemnitz El 1929 participà en una producció de la Tetralogia wagneriana a París, i dos anys després ingressà en la companyia de la Staatsoper de Berlín, on debutà com a Helena en Les vespres sicilianes El 1933 cantà a Buenos Aires com a membre integrant de la Wiener Staatsoper, i l’any 1935 fou Brunilde La valquíria al Covent Garden de Londres, sota la direcció de T Beecham Hi tornà les tres temporades següents, i hi reaparegué el 1951 La temporada…

Cinc anys més gran que Wolfgang, compartí amb ell, com a precoç pianista virtuosa, els viatges d’exhibició per Europa que organitzà el seu pare Leopold, i més tard assolí una sòlida reputació a Salzburg com a pianista i mestra de música Després de la ruptura familiar ocasionada per l’establiment de Mozart a Viena i pel seu casament amb C Weber, que ella i Leopold consideraren inadequat, romangué a Salzburg amb el seu pare i es distancià definitivament del seu germà L’any 1784 es casà amb el magistrat baró von Berchtold zu Sonnenburg i anà a viure a St Gilgen, prop de Salzburg A…

Es casà 1420 amb l’infant Enric, comte d’Empúries, germà d’ Alfons IV de Catalunya-Aragó , i secundà la seva política de domini del regne castellà Empresonat el seu marit per Joan II 1422, es refugià a València fins que fou alliberat 1425 s’hi reuní el 1433 a Portugal, on aquest s’havia refugiat Morí de part

Començà a jugar a quinze anys al Grup Barna amb la seva germana bessona Mercè Fou campiona d’Espanya per equips 1969 amb el Grup Barna, de dobles 1968, 1969, 1970 fent parella amb la seva germana, i dobles mixtos 1968, 1969, amb Josep Maria Palés En els Campionats de Barcelona fou tres cops campiona per equips amb el Grup Barna i una en dobles amb la seva germana

Fill de Ptolemeu XII , es casà amb la pròpia germana Cleòpatra VII Per congraciar-se els ocupants romans, feu matar 48 aC Gneu Pompeu Magne , escàpol de Cèsar, però, davant el favor donat per aquest a la seva germana, el combaté i morí en la batalla d’Alexandria 47 aC El succeí el seu germà Ptolemeu XIV , dit Filopàtor ~59 aC - 44 aC, que governava Xipre 48 aC Fou assassinat 44 aC per la seva germana Cleòpatra VII, amb la qual també s’havia casat

Filla tercera del vescomte montcadí de Bearn Gastó VII i de la seva primera muller Mata de Bigorra, vescomtessa de Marsan Fou casada 1260 amb el comte Guerau VI d’Armanyac El seu pare li deixà en testament la baronia de Castellvell de Rosanes, en el cas que la seva germana petita, Guillema, morís sense fills, i els vescomtats de Brulhès i de Gabardà, amb la condició que deixés el de Marsan a la seva germana gran, Constança Mata no s’avingué a aquestes disposicions paternes, i això provocà el llarg enfrontament del seu marit amb el seu cunyat, el comte Roger Bernat…