Resultats de la cerca

El 386, en unes excavacions fetes fer per sant Ambròs a la basílica del sant Fèlix i Sant Nàbor, de Milà, aparegueren dos cossos tacats de sang, identificats per dos ancians milanesos com els dels màrtirs Gervasi i Protasi El 19 de juny festivitat del sant foren traslladats a la basílica ambrosiana sant Agustí en fou testimoni presencial S'universalitzà llur culte a Occident pels sacramentaris gelasians i gregorians

Primer esportista català a aconseguir dues medalles d’or en uns Jocs Olímpics S’inicià al Centre de Tecnificació de la Foixarda i el 1990 començà a entrenar amb Alfredo Hueto, que el dirigí durant tota la seva trajectòria esportiva El 1992 entrà al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat L’any 1995 debutà amb la selecció espanyola júnior i l’any següent participà en el seu primer Campionat d’Europa Es proclamà campió d’Europa júnior en l’especialitat de terra 1998 D’altra banda, guanyà el Campionat d’Espanya júnior en les especialitats de terra, salt, paralleles i barra fixa 1996 i les sis…

Fou comerciant i industrial Publicà el drama en tres actes Quintes i caixes 1869, representat al Teatre Romea i a l’Odeon, que situa el conflicte sorgit de les lleves obligatòries al món de la pagesia Estrenà Un promès com n’hi ha molts i deixà inèdites i no estrenades Caridad , en llengua castellana, i Un sarau d’any

En 1864-65 era primer actor i director de la companyia del Teatre dels Camps Elisis de Barcelona El 1865 passà al Romea, on estrenà L’ajuda de Déu , de Francesc SVidal Actuà habitualment en català El 1876 actuà al Gran Teatre del Liceu Com a autor deixà el drama La ferida del cor 1875 i algunes comèdies

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i en diferents estudis de publicitat de Barcelona, Madrid i Alemanya Fortament influït pel grafisme suís en la seva primera època, derivà cap a una illustració surrealista i màgica propera al treball dels illustradors nord-americans Pel juny del 1964 rebé el premi anual de l’Art Directors Club de Nova York A partir d’aleshores collaborà com a illustrador i paginador a revistes de renom internacional, com Elle , Lui  i d’altres de nord-americanes Especialista en la illustració de portades de llibres d’autors de terror i fantasia, recollí moltes de…

Fou professor de matemàtiques 1850 i secretari 1851 i director 1869 de l’Escola de Nàutica, de Barcelona També ensenyà a l’Escola Industrial i fou membre de l’Acadèmia de Ciències de Barcelona 1866 S'interessà per problemes d’instrucció popular i participà 1864 en la comissió encarregada pel Collegi de l’Art Major de la Seda, del qual fou president, de conferenciar amb el ministre de finances per tal de resoldre la crisi fabril del Principat Publicà diversos tractats i memòries sobre temes d’astronomia i trigonometria

Vida i obra Orfe des de molt petit, quedà sota la tutela del seu oncle, Domènec Sala, canonge de Tarragona Estudià llatí i humanitats al collegi dels pares escolapis d’Alcanyís Terol i els dos primers cursos de filosofia al Reial Estudi Literari de Tarragona 1818-19 El 1820 es traslladà a Barcelona, on realitzà el tercer curs de filosofia amb el prevere Francesc Garrós, i el 1821 s’incorporà a la restaurada universitat barcelonina, en la qual cursà els dos primers anys de dret El 1823 es traslladà a Saragossa, on acabà tercer de lleis i cànons, i dos anys després, finalitzats els estudis,…

Catedràtic d’ensenyament tèxtil a l’Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú, més tard fou director de l’Escola d’Indústries Tèxtils de Barcelona Independentista, fou diputat per la Mancomunitat, s’afilià a Acció Catalana i, processat per la Dictadura de Primo de Rivera, s’exilià el 1923, a París Dugué a la Societat de les Nacions un document, en nom d’un gran nombre de diputats catalans, defensant els drets de Catalunya Establert a Buenos Aires, el 1925 el govern argentí li encarregà un projecte d’escola d’indústries tèxtils i tints Autor d' El moment actual polític de Catalunya 1928,…

Amplià estudis a París amb PMarie i Babinski El 1935 fundà a Barcelona l’Institut Neurològic Municipal d’Urgències Catedràtic de neurologia a la Universitat Autònoma 1933-39, fou fundador de la Societat Catalana de Neurologia 1934, i de la Societat Espanyola de Neurologia 1949, director de l’escola lliure de neurologia i de la secció d’homes del manicomi de Sant Boi, el 1956 ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona Publicà molts treballs de neurologia i impulsà la investigació de la seva especialitat a Catalunya