Resultats de la cerca

Estudià magisteri i música a la seva ciutat natal El 1912 es traslladà a Madrid i ingressà al conservatori, on fou alumne, entre d’altres, de C del Campo El 1943 fundà l’Orquestra Simfònica de Salamanca i a partir del 1945 feu classes al Conservatori de Música de Madrid En aquesta ciutat participà en alguns cicles de concerts a l’Aula de Música de l’Ateneu de Madrid i es donà a conèixer com a compositor Home de mentalitat oberta, fou un difusor entusiasta de les aportacions de la Segona Escola de Viena i estudià a fons l’obra de P Boulez Les seves composicions evolucionaren des del casticisme…

Des del conservatori de Madrid, influí en les noves generacions de la postguerra cap a l’avantguarda musical Féu carrera també com a director d’orquestra Cal destacar de la seva obra Don Quijote velando las armas on fa ús de la tradició popular, 3 + 1 d’escriptura dodecatònica, Alea 68, Texturas y estructuras i Grupos tímbricos

Format al CB Sant Adrià, l’any 1956 s’incorporà al CB Orillo Verde de Sabadell, on jugà la Lliga fins a la desaparició del club 1961 Posteriorment i fins al 1969 jugà al Sant Josep de Badalona, on assolí l’ascens a la Lliga estatal la temporada 1967-68 El 1969 tornà a la disciplina del CB Sant Adrià, on es retirà el 1975 Fou una vegada internacio-nal amb la selecció espanyola absoluta

Anà a la conquesta de Sardenya, on adquirí possessions, entre d’altres un feu a Sàsser Fou castellà de la Joiosa Guarda 1339 Es casà amb Saurina d’Anglesola, senyora de la meitat del lloc de Terranova l’altra meitat era de Joan d’Arborea, del qual es queixà Gombau perquè havia posat forques on no tenia jurisdicció 1344 Gombau, que ja havia estat pres i exiliat per Ramon de Cardona, fou també fet presoner pels genovesos al golf de Lleó Organitzà la retirada dels catalans supervivents a la batalla d’Aidu de Turdu 1347 Collaborà amb Jaume d’Aragó en afers de govern fins…

Del llinatge dels Besora, posseïa els castells de Besora i els pròxims de Curull i Torelló, el de Montbui del Vallès, el de Port de Barcelona, el de Paladalmalla a Montornès, el d’Eramprunyà, el de Cubelles i molts altres béns al Vallès i a la Cerdanya Es casà amb Guisla i amb Aurícia, la qual li sobrevisqué Deixà tres filles Guisla, l’hereva, es casà ~1032 amb Mir Geribert d’Olèrdola Ermengarda, amb Albert i Ermessenda Una bona part dels seus béns passaren al seu gendre Mir Geribert i al seu net Gombau de Besora

D’un llinatge d’homes de paratge molt addicte a Ramon Berenguer IV de Barcelona S'educà sota la direcció del bisbe Guillem Pere Havia estat el primer rector de Tamarit de Llitera 1150 el 1175 era canonge de Lleida, i després ardiaca major El 1192 el capítol el nomenà bisbe Clogué el concili provincial obert el 1190 Anà a Roma, on aconseguí de Celestí III 1195 una butlla que reconeixia els límits de la diòcesi lleidatana fins a la línia Cinca-Alcanadre, en disputa amb el bisbe d’Osca L’any 1193 encomanà a Pere de Coma l’obra de la seu, iniciada el 1203 Fou enterrat en aquesta mateixa catedral

Fou sobrejunter o veguer de Ribagorça i Pallars, i assistí a la coronació de Jaume II 1291 Amb Roger de Lloria anà a Sicília i fou un dels capitans principals de l’illa prengué part en la batalla del cap d’Orlando 1299 A les corts de Saragossa, jurà l’infant Jaume com a successor del regne 1301, i s’ocupà de la població del Coll de Balaguer 1302 Com a procurador del Regne de València des del 1305, tingué una gran actuació en les qüestions amb Castella, les fronteres de Granada i la reducció dels templers a l’obediència reial 1308 Fou tutor dels fills de Roger de Lloria i Saurina d’Entença…

Es formà al Conservatori del Liceu de Barcelona, amb els mestres J Lamote de Grignon i J Barberà El 1930 es traslladà a París, on estudià a l’École Normal de Musique i al Conservatori rus El 1933 guanyà un concurs internacional de cant a Viena, i a partir d’aleshores inicià una important carrera sobre els escenaris d’arreu d’Europa i l’Estat espanyol Entre els anys 1929 i 1937 collaborà assíduament en les vetllades de l’Associació Obrera de Concerts El 1934 participà en les representacions d' Euda d’Uriach , d’AVives, al Gran Teatre del Liceu, al costat d’H Lázaro També collaborà, entre d’…

Vicari a Foios l’Horta, per instigació de l’arquebisbe de València FFabián y Fuero, membre de la Societat Econòmica d’Amics del País, escriví 1781 en defensa del nou mètode de filar seda Disertación descriptiva de la hilaza de seda según el antiguo modo de hilar y el nuevo llamado de Vaucanson 1783

Heretà del seu pare Benavarri i altres llocs, que el rei li féu canviar per altres béns paterns 1309 Anà a la conquesta de Sardenya, on obtingué els llocs de Furtei i Villa Grata, que després vengué 1332 Els infants Alfons i Teresa li donaren el lloc d’Ivars, on no fou gaire ben rebut, i també, en alou, el palau i el castell de Barbastre 1325 Fou alcaid de Candanchú Alfons III el convocà a la croada que projectava contra Granada 1331 Per mort sense fills, la seva heretat passà als seus nebots