Resultats de la cerca

S’inicià l’any 1939 a l’escola de vol sense motor del Prat de Llobregat Feu nombrosos llançaments de vol i el 1943 aconseguí el títol de pilot a l’Aeroclub de Barcelona Fou un dels fundadors de l’Aeroclub de Sabadell i perfeccionà els seus coneixements al costat de José Luis Aresti El 1951 prengué el relleu en la direcció de l’escola de vol Al principi dels anys cinquanta debutà a la Volta a Espanya i el 1955, a la Volta Aèria a Catalunya El 1968 fou nombrat director de l’escola de pilots de l’Aeroclub de Girona

A catorze anys, acabat el batxillerat, el seu pare volgué incorporar-lo a la indústria tèxtil familiar, però topà amb la seva resistència, i, finalment, li permeté d’ingressar, el 1879, a la facultat de dret Aquest enfrontament amb el pare, fabricant, marcà profundament, segons ell mateix explicà en unes Notes autobiogràfiques  1885, la seva concepció de la literatura com a passió total i com a activitat rebel i socialment marginada L’any 1881, influït per Goethe, guanyà el seu primer premi literari amb el poema Dins sa cambra , que posteriorment encapçalà el poemari Les disperses 1904 L’…

Compaginà els estudis de dret a la Universitat de Barcelona amb els de música al Conservatori del Liceu Posteriorment estudià composició amb JA de Donostia Membre fundador del Cercle Manuel de Falla , de Barcelona, impartí classes de música en els cursos per a estrangers de la Universitat de Barcelona A més, fou professor de música a l’escena de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual Fou un prolífic assagista i conferenciant sobre temes musicals, i publicà nombrosos articles i critiques en la premsa local i estrangera, i exercí la crítica musical en Ràdio Barcelona,  Serra d’Or ,  Diario de…

Fou farmacèutic Collaborà amb treballs humorístics en diverses publicacions i estrenà i publicà algunes obres còmiques, com Remei de gelosia 1880, Los amors d’un guerrero 1881 i Qüestió de faldilles 1883

Autor del Collegi Màxim de Sant Francesc de Borja, a Sant Cugat del Vallès 1949, evolucionà cap a solucions més funcionals Sobresurten els edificis del Banc Comercial Transatlàntic 1957-60 i, en collaboració amb Francesc Mitjans, del Banc Atlàntic 1966-69 de Barcelona

Catedràtic de patologia general de la Universitat de Salamanca 1955, de la qual fou rector 1960-67, i de la Universitat de Barcelona 1968 És coautor d’un tractat de patologia i d’estudis sobre l’ensenyament de la medicina

Collaborà amb treballs humorístics en diverses publicacions i escriví per al teatre algunes obres còmiques Remei de gelosia 1881, Els amors d’un guerrero 1882, Qüestió de faldilles 1883, etc

Rebé el bateig d’aire l’any 1931 i dos anys després ingressà a l’Aero Popular de Madrid Després de la Guerra Civil Espanyola s’installà a Girona Membre de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, el 1967 formà part del grup fundacional de l’Aeroclub de Girona i n’assumí el càrrec de secretari tècnic Acabà el curs de pilot civil sota el mestratge de Josep Gorina Durant la dècada de 1970 també practicà el vol a vela amb Pere Ribalta El 1990 rebé la medalla de l’esport aeri de la Generalitat de Catalunya

Fill de Joan Ribalta Codorniu, el 1951 dugué a terme el bateig d’aire amb Josep Gorina El 1960 obtingué el títol de pilot civil i el 1962 s’inicià en el vol a vela a Monflorite Osca Pioner del vol a vela català, feu nombrosos vols des de l’Aeròdrom d’Igualada-Òdena per tota la geografia catalana, alguns de més de cinc hores El 1967 fou un dels fundadors de la secció de vol a vela de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, coneguda més endavant com Club de Vol a Vela Igualada-Òdena En aquella època començà a dur a terme vols per a turistes a l’Aeròdrom d’Empuriabrava i el 1974 creà la…

Titulat el 1892, s’establí a Terrassa, on exercí primordialment la professió Treballà de primer dins l’historicisme, amb predomini del revival gòtic Casa de la Ciutat, 1900-03 o romànic Escola Industrial, 1901 El 1902 començà les seves experiències dintre el Modernisme, inspirades en Domènech i Montaner casa Baltasar Gorina, 1902, que alternà amb obres d’influència floralista casa Barata, 1905 Vers el 1905 aconseguí un llenguatge propi, amb l’adaptació d’un element gaudinià, l’arc ellíptic, allunyat de tota referència decorativa masia Freixa, 1907-10 Per la seva tardana…