Resultats de la cerca

Coneguda amb el sobrenom de Meli Granell, competí en diversos campionats catalans i estatals al llarg de les dècades de 1940 i 1950 Membre del Centre Excursionista de Catalunya, posteriorment guanyà en la categoria A en els Campionats de Catalunya d’esquí per a veterans celebrats a la Molina 1970

Fou rector de Xixona i de Sant Martí de València i qualificador de la inquisició Partidari de Felip V durant la guerra de Successió fou premiat amb l’administració de la generalitat de València, fins que fou abolida, i fou nomenat bisbe de Barbastre 1714-17 És autor de versos i del tractat Fuente del paraíso , inèdit

Introductor del kick-boxing a les comarques de Girona, també fou àrbitre estatal de kick-boxing i taekwondo, i entrenador de boxa i kick-boxing Mestre estatal de taekwondo Cinturó negre sisè dan de taekwondo i cinquè grau de kick-boxing S’inicià en el taekwondo el 1979 i compaginà aquesta art marcial amb el kick-boxing El 2001 fundà el seu propi gimnàs a Girona, l’Oswald Gym, on ha preparat joves lluitadors El 2005 fou entrenador de l’equip de la Confederació Espanyola de Kick-boxing CEK També fou tècnic regional de la Federació Internacional d’Arts Marcials FIDAM

Soci de les societats de caçadors de les Borges Blanques, de Vinaròs i Diana d’Alcanar, a la qual representa en competició, practica el tir al plat i la caça del conill amb ca eivissenc Fou el primer campió de Catalunya de la modalitat de podenc eivissenc 2009 Anteriorment havia estat el primer classificat de la península a la Copa d’Espanya 2006, 2007, 2008

Pionera de l’esquí femení a Catalunya Membre del Centre Excursionista de Catalunya, el 1917 fou la guanyadora de la Copa de la Secció d’Esports de Muntanya del CEC

Jugà a l’AB Junior i, a partir del 1939, al Club Bàsquet l’Hospitalet, amb el qual fou campió de Catalunya i d’Espanya 1940 amb només dinou anys L’any 1942 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol i el 1943 s’incorporà al Centre Catòlic de l’Hospitalet, on jugà fins el 1947 En acabar la temporada, fitxà pel Joventut de Badalona, amb el qual jugà fins el 1953, any que es retirà a causa d’una lesió Amb la Penya fou diverses vegades campió de Catalunya i dues vegades campió de Copa 1948, 1953 Internacional en quatre ocasions amb la selecció espanyola, disputà una trentena de partits amb la…

Vida i obra Cursà estudis de filosofia i de filologia a la Universitat de València, que no acabà, i treballa com a professor de català i traductor, activitat a la qual es dedica professionalment Amb altres escriptors de la seva generació, com ara Josep Piera, Josep Lluís Seguí, Eduard J Verger i Josep Lluís Bonet fundà Cairell 1978-81, revista que, juntament amb l’antologia Carn fresca 1974, assenyalà la irrupció de joves escriptors que renovaren el panorama literari valencià Amb el seu primer recull Llarg camí llarg 1977, premi Vicent Andrés i Estellés, inicia una reflexió gairebé metafísica…

Estudià magisteri i començà a treballar de mestra el 1968 al Collegi Lluís Vives d’Ontinyent, on el 1974 aconseguí plaça definitiva i treballà fins el 2007, que es jubilà Durant els anys d’exercici destacà per la seva activa implicació en els moviments de renovació pedagògica del País Valencià, promovent l’escola pública i en valencià Participà també en la reforma experimental de l’educació infantil i en la seva aplicació Participà des del començament en les jornades de mestres d’ensenyament en valencià a Alcoi 1985-86 Cofundadora de la Coordinadora de la Vall d’Albaida per la Defensa i Ús…

Cursà la carrera de magisteri i s’inicià en la docència el 1970 El 1973 començà a treballar com a professor de català al collegi Francesc Ribalta d’Algemesí L’any 1978 es traslladà a Tavernes, i es dedicà cada cop més a l’ensenyament del valencià llengua i literatura, del qual ha estat un dels principals introductors a l’escola del País Valencià Ha destacat en l’elaboració de material didàctic, especialment de llibres de text, que han obtingut una gran difusió Rodet , Penyagolosa , L’Arca , Cèrcol , etc També és autor del  Diccionari Tabarca valencià-castellà/castellà-valencià 1990 i, en un…

Durant els anys 1948-58 celebrà a la seva residència barcelonina el Jardí dels Tarongers de Pedralbes nombrosos concerts i representacions que marcaren una època en el món musical de la ciutat Hom hi feu conèixer l' Orfeo, de Claudio Monteverdi, Socrate , d’Erik Satie i els Gurrelieder , d’Arnold Schönberg a més, s’hi interpretaren per primera vegada algunes obres de compositors del país, com La Mérope , de Domènec Terradellas i el Quartet de Pedralbes, de Manuel Blancafort