Resultats de la cerca

El 1810 s’uní a la revolta d’Hidalgo i Morelos El 1815 organitzà una guerrilla independentista a les muntanyes de Veracruz, i s’adherí al pla d’Iguala 1821 S'oposà a Agustín Itúrbide, i esdevingué un dels prohoms del sector constitucionalista, fins a arribar a president de la República 1824-29 El seu règim acabà les deixalles de la guerra d’independència, però inicià les lluites entre escocesos conservadors i probritànics i yorkesos federalistes, liberals i pro-nord-americans Malgrat les seves inclinacions liberals, es mostrà imparcial, però el 1828 fou substituït pel yorkès Vicente Guerrero…

Davantera coneguda com Marigol Començà a jugar en equips locals masculins El 2002 emigrà als Estats Units per jugar a la lliga femenina, però en dissoldre’s aquest organisme, tornà al seu país, on fitxà per l’Atlético Celaya, de la primera divisió masculina, fitxatge que la FIFA no permeté El FC Barcelona la incorporà al seu equip femení, on va debutar el 30 de gener de 2005, i jugà fins a l’estiu del 2006 Per la seva campanya com a blaugrana, la FIFA l’escollí com una de les sis millors jugadores del món Després fitxà per la UE Estartit i amb l’equip gironí aconseguí l’ascens a…

El 1868 publicà parcialment en el fulletó de “La Barretina” la novella Les joies de la Roser , adaptació de la peça teatral del mateix títol de Frederic Soler Les ↑ joies de la Roser , estrenada dos anys abans Encapçalava la versió una dedicatòria a Soler que exposava el propòsit «d’explicar en la més extensa forma de la novella lo interessant i commovedor argument» del drama

Lluità a favor de la independència mexicana i acceptà el pla d’Iguala 1821, però, oposat a l’emperador Itúrbide, participà en l’aixecament de Santa Anna 1822 Fou elegit president de la república 1824-29, i menà una política liberal, federalista i anticlerical, però, malgrat els seus desigs de neutralitat, es decantà més tard pels yorkinos

Es donà a conèixer el 1531 amb l’edició del Llibre de consells , de Jaume Roig, i una Oratio , del catedràtic Cosme Damià Savalls El 1533 es traslladà al Molí de la Rovella com a successor de l’impressor Joan Jofré, de qui heretà també el senyal d’impressor Imprimí des del Breviarium Valentinum 1533 fins als Diálogos cristianos contra la secta mahomética 1535, del canonge de Gandia Bernat Peres, el Libro de motes de damas y caballeros o el Libro de música de vihuela , de Lluís del Milà Per l’edició dels Furs de València fou nomenat impressor de la ciutat el 1539 El 1541 s’establí a …

Fill de Fadrique Enríquez, mestre de Sant Jaume, fou legitimat pel seu oncle Enric II de Castella Fou adelantado major de Lleó, i vinculà a la seva família el càrrec d’almirall de Castella Es casà amb Juana Hurtado de Mendoza, vídua de Diego Gómez Manrique, que li proporcionà grans riqueses Conreà la poesia trobadoresca d’estil provençal

De petit es traslladà a Barcelona Formà part de l’equip del Barceloneta Amateur Club que assolí el Campionat d’Espanya de segona categoria 1943 i el subcampionat de primera 1944 S’incorporà a la junta directiva del club i en fou president 1952-70 El 1970 fou elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona El 1987 tornà a la presidència del club, aleshores anomenat Club Natació Barceloneta, i promogué la fusió amb l’Atlètic el 1992 Continuà presidint la nova entitat, el Club Natació Atlètic-Barceloneta, fins el 1998, i des d’aleshores en fou el president d’honor També fou…

Militar retirat el 1763, es reincorporà a l’exèrcit el 1791 i fou cap dels guàrdies nacionals a la Martinica El 1792 passà a França, i fou diputat a la Convenció Ascendit a general el 1793 a les campanyes d’Itàlia, el mateix any reprengué Toló —ajudat per Napoleó Bonaparte, aleshores comandant— Pel gener del 1794 fou nomenat pel Comitè de Salvació Pública comandant en cap de l’exèrcit dels Pirineus Orientals, després de la desastrosa campanya del Rosselló del 1793 Reorganitzà les forces i prengué la iniciativa militar el 30 d’abril obtingué la primera gran victòria sobre l’exèrcit espanyol al…

Fou nomenat síndic per a la sentència arbitral de Guadalupe 1486 Condemnat a mort pel rei Ferran II, fou indultat

Tot i ésser nomenat síndic remença per la sentència arbitral de Guadalupe 1486, Ferran II, el condemnà a mort fou, però, absolt