Resultats de la cerca

No fou mai reconegut per la casa imperial t'ang , a la qual pertanyia, i visqué en la pobresa La seva poesia, difícil i dominada per l’esteticisme, representa una innovació dins la poesia t'ang La seva obra ha estat recollida a Ch'ang-yü chi

Anà a Londres 1911 i a París, on esdevingué membre del partit socialista 1917 i participà en la fundació del partit comunista francès 1920 Després d'un viatge a Moscou, collaborà a Canton amb Mikhail Borodin 1925-27 i es relacionà amb altres revolucionaris vietnamites, especialment amb Pham Van Dong Amb el pseudònim de Nguyen Ai Quoc , fundà a Hong-Kong el partit comunista indoxinès i fou empresonat pels britànics 1930 Alliberat, visqué a Xangai, Moscou, Berlín, Tailàndia i la Xina 1940, i sota el nom de Ho Chi Minh organitzà a la Xina la Lliga Vietnamita per a la Independència…

Probablement residí a Roma, i sovint ha estat confós amb el gramàtic i lexicògraf alexandrí del mateix nom que visqué a la segona meitat del segle I aC Tot el que es coneix de la seva obra es troba en uns fragments citats per Porfiri i per Ptolemeu D’aquests textos es pot deduir que en les seves teories es feia una clara distinció entre el to major i el to menor en el tetracord diatònic La diferència entre ambdós és coneguda com la coma sintònica o coma de Dídim

Dirigí l’ofensiva de les tropes de Vietnam del Nord sobre el sud que culminà amb la conquesta de Saigon el 1975 Ministre de defensa del govern provisional 1969-76, caigué en desgràcia per fer públiques les rivalitats entre els diferents dirigents comunistes Fou rehabilitat el 1995 amb motiu del vintè aniversari de la fi de la guerra El 1996, poc abans de morir, fou nomenat cap militar de personal

Comandà 1257 una campanya contra la Xina Protegí cristians i budistes i embellí Karakoram, la capital, on acollí Guillem de Rubruquis 1254

Conseller de l’elector de Magúncia 1672, fou enviat a París, on residí quatre anys, decisius per a la seva formació Sis anys abans, però, quan aspirava a una plaça de professor de filosofia a Leipzig, ja publicà una Dissertatio de arte combinatoria , inspirada en l' Ars magna de Llull Bibliotecari i historiògraf dels ducs de Hannover, viatjà per tot Alemanya i Itàlia intensificà, així, els seus contactes amb molts savis de l’època També es relacionà amb el cercle lullià de Magúncia i fou amic de Buchels, collaborador de Salzinger en l’edició maguntina de les obres de Llull 1721-42 Entre les…

Estudià cant a Berlín i debutà el 1927 a l’Òpera d’Ulm Del 1928 al 1931 fou membre integrant de l’Òpera de Mannheim, i posteriorment ho fou de la Staatsoper de Berlín El 1935 debutà com a Ortrud Lohengrin al Covent Garden de Londres sota la direcció de T Beecham, i un any més tard ho feu a Bayreuth Tornà a Londres el 1937, on interpretà diversos papers wagnerians, abans de fer-ho a Roma el 1939 Després de la Segona Guerra Mundial actuà a l’Amèrica del Nord i del Sud, a més de presentar-se en diversos teatres europeus i en festivals com el de Salzburg…

S'aplicà en la determinació de la distància Terra-Sol parallaxi solar Encapçalà l’expedició a Nova Caledònia per observar el pas de Venus pel disc solar, el desembre del 1874 els resultats obtinguts des de diferents punts del planeta donaren al parallaxi solar el valor de 8,88, valor encara incorrecte André s’adonà de l’error causat per la difracció en els instruments i intentà corregir-ho tanmateix no va poder-ho comprovar personalment

En narrativa breu ha publicat La coixinera Steppen 1983, premi El Brot, Quan van dir-m’ho, no m’ho creia 1985, premi Abril 1984, Ni una gota de sang xarnega 1986, premi Documenta 1985, Ni Espanya ni França, País Ita-lià 1987 i les novelles Tarda de reis tarda de crim 1984, Joc per a solitaris 1989 i La papallona misteriosa infantil, 1993 També ha guanyat el premi Arca de teatre, 1986, per Gaudeamus igitur

Estudià a la seva ciutat natal i posteriorment ho feu a Nova York, on obtingué diversos premis Debutà el 1925 i fou convidada per Toscanini per actuar a Europa, on es presentà a Berlín el 1930 El 1936 ho feu a Barcelona, després d’una gira que la dugué a Escandinàvia, França i els EUA Fou la primera cantant de color que cantà a la Metropolitan Opera House de Nova York 1955, interpretant el paper d’Ulrica en Un ballo in maschera , de Verdi Combinà l’òpera amb el lied , i el 1942 establí un premi amb el seu nom