Resultats de la cerca

Fill de Teodosi I Durant la seva minoritat assumí la regència el seu sogre Estilicó La major part del seu regnat es caracteritzà per la lluita amb els bàrbars, que l’obligaren a traslladar la capital a Ravenna Poc després d’haver pacificat la Gàllia morí sense deixar successors, motiu pel qual Teodosi II, emperador d’Orient, governà temporalment

Féu costat a Carles II de Nàpols i als angevins contra Pere II de Catalunya-Aragó, en la qüestió de Sicília Afavorí els ordes mendicants

Continuà l’obra del seu antecessor, Innocenci III Coronà emperador Frederic II 1220 i incità França i Catalunya contra els albigesos, i per això estigué en relació estreta amb Jaume I, del qual havia estat protector, quan aquest era molt jove Com a escriptor, és sobretot important en la literatura jurídica Compilatio quinta, Compilationes decretalium Aprovà els nous ordes dels dominicans, franciscans i carmelitans

Cardenal-bisbe d’Òstia i conseller de Calixt II, participà en el concordat de Worms 1122 Com a papa, superada la resistència de l’antipapa Celestí II, menà una bona política conciliadora amb Alemanya, França i Anglaterra

S'apoderà de Roma 1062, però, abandonat pels prínceps alemanys 1064, morí en l’oblit

Deixeble de Gregori I, es mostrà actiu i destre com a conciliador qüestió dels Tres Capítols, administrador i constructor, i s’interessà per les missions anglosaxones Es comprometé amb unes formulacions desgraciades a propòsit de la controvèrsia dels monoteletes i escriví que en Crist hi ha una sola voluntat Per això fou condemnat pel concili II de Constantinoble 680-681, condemna confirmada per concilis posteriors i reconeguda pel papa Lleó II, la qual cosa provocà una greu preocupació entre els teòlegs a causa de la doctrina de la infallibilitat

Vida i obra Estudiós del dret i les institucions medievals, signà alguns articles amb el pseudònim Guillem de Sa Vall Estudià dret a València i a Saragossa, on obtingué 1917 el premi extraordinari de llicenciatura Després, inicià el doctorat a Madrid, i tot i que no l’acabà, pogué establir contacte amb altres intellectuals castellonencs com Samuel Ventura o Lluís Revest Un cop aprovades les oposicions a notaria exercí a Nofuentes Burgos, 1922-23, Aliaga Terol, 1924-25, Llucena Alcalatén, 1925-26, Artana Plana Baixa, 1926-30, Santa Bàrbara Montsià, 1930-35 i, finalment, a Vic Osona, 1935-53 A…

Es llicencià en dret a Saragossa 1917 i fou notari 1922 en diverses poblacions, entre les quals Vic 1935, on fundà 1952 el Patronat d’Estudis Ausonencs Es destacà pels seus estudis sobre dret valencià i història de les comarques septentrionals del País Valencià, molts dels quals publicats al “Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura”, i també sobre història de Vic i sobre el notariat català medieval Cal assenyalar-ne Orígenes del ducado de Segorbe 1933, San Vicente Ferrer en Vich 1953 i els treballs sobre territorialització dels furs valencians i sobre la possibilitat d’un element…

El 414 defensà Marsella contra Ataülf el 422 lluità a Hispània amb els vàndals i passà a l’Àfrica com a governador Morí de les ferides rebudes, després d’haver vençut en batalla el seu rival Aeci

Fou general d’Honori i combaté contra l’usurpador Constantí a les Gàllies A la mort d’Ataülf 415, amb qui s’havia aliat, Honori li donà 417 com a esposa la seva germana Galla Placídia, vídua d’Ataülf, i el nomenà august 421 Constanci, però, morí al cap de poc temps