Resultats de la cerca

Formada al Club Natació Igualada, al qual pertanyé fins el 1990, passà després al Club Natació Metropole, de Las Palmas de Gran Canària Amb l’Igualada fou campiona de Catalunya i d’Espanya de 100 m i 200 m braça el 1990 Amb el Metropole, fou campiona d’Espanya d’aquestes dues mateixes proves, tant als Campionats d’estiu com al d’hivern el 1991 Participà en els Campionats d’Europa júnior 1988 i en la Copa Roma amb la selecció absoluta 1990

Formada com a nedadora i waterpolista al Club Natació Molins de Rei, amb aquest club guanyà el primer Campionat d’Espanya de waterpolo 1988 Entre el 1989 i el 1991, fou dotze vegades internacional amb la selecció espanyola

Membre del Club Natació l’Hospitalet, la temporada 1987-88 passà al Club Natació Montjuïc Fou campiona de Catalunya en 100 m 1984, 1985, 200 m 1983, 1985, 400 m 1985, 1986 i 800 m lliure 1985, 1986, i d’Espanya d’estiu en 800 m lliure 1987 i 4×200 m lliure 1988

Llicenciada en filologia anglesa per les universitats de Barcelona i Southampton 1994, des del 1990 collabora en diversos mitjans de comunicació El Observador , El Periódico de Catalunya , Diari de Girona , RAC1, Com Ràdio , etc Ha estat editora i cap de premsa de Random House Mondadori 2001-09 i directora editorial de La Galera  2009-18 El setembre d’aquest any rellevà Manuel Forcano a la direcció de l’ Institut Ramon Llull , càrrec que ocupà fins el juny del 2021, que fou substituïda per Francesc Serés Des del 2022 és directora de la llibreria i espai cultural Ona de Barcelona L’any 2009…

Filla del duc Robert I de Bar i de Maria, germana de Carles V de França, fou promesa a l’infant Joan, duc de Girona, el 1379, en contra de la voluntat del rei Pere III el Cerimoniós, que desitjava que la núvia fos la seva neta Maria de Sicília, que aportava un regne El matrimoni se celebrà a Perpinyà el 1380 S’avingué molt amb el seu marit, que no feia res sense consultar-li-ho, però no s’avingué gens amb els sogres, especialment amb la reina Sibilla La rivalitat entre ambdues dames, que determinà la formació de sengles partits a llur voltant, provocà gravíssimes discòrdies…

Subcampiona d’Europa de salt d’alçada el 1954, i campiona el 1958 i el 1962, fou campiona olímpica el 1960 i el 1964 Entre el 1951 i el 1961 augmentà el rècord mundial d’1,77 m a 1,91 m Retirada de la competició el 1967, del 1988 al 2005 presidí la Federació d’Atletisme de Romania

Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, fou soci fundador i membre de la junta directiva d’ Òmnium Cultural 1967-77, i vicepresident del comitè executiu del Congrés de Cultura Catalana 1975-77 Formà part de la junta del Collegi d’Advocats de Barcelona 1978-82, on fou cofundador i president de la secció de dret lingüístic i president de la Comissió de Defensa de la Cultura Catalana Diputat del Parlament de Catalunya per Unió Democràtica de Catalunya , fou conseller de Justícia 1982-86 i 1988-91 i de Governació 1986-88 de la Generalitat Impulsà la modernització del dret civil català,…

Pertanyent al Club Natació Catalunya, era especialista en proves combinades d’estils i fou tres vegades campió de Catalunya dos cops en 200 m estils individual 1997, 1998 i un cop en 400 m estils individual 1997

Començà a competir en esquí alpí el 1999 i l’any següent formà part de l’equip espanyol Fou quarta al Campionat d’Europa de curses d’equip 2003 fent parella amb Iolanda García i al Campionat del Món de Relleus 2010, juntament amb Mireia Miró i Gemma Arró També ha aconseguit resultats destacables en diferents Campionats d’Europa i del Món de relleus i de curses d’equip, i en la prova internacional de la Patrouille des Glaciers 2008

Succeí el seu pare el 1343 i romangué sota tutela fins el 1349 dos anys abans fou ocupat Chieri Mitjançant acord amb Joan II de França, i prèvia renúncia de les pretensions de Savoia sobre el Delfinat, Amadeu VI prengué possessió del Gex i Faucigny 1355 adquirí per compra el Vaud 1359 Prestà vassallatge a l’emperador Carles IV, que el nomenà vicari imperial en territori de Borgonya Amb una política hàbil i sense escrúpols, aconseguí d’ocupar el Piemont 1360 el retornà en feu sota condicions inacceptables i hi fomentà discòrdies familiars finalment, n'obtingué la regència 1368 Realitzà una…