Resultats de la cerca

Al servei de l’emperador Uda II, es féu monjo budista a la mort d’aquest 1324 A més de la poesia, conreà sobretot l’assaig, com en la collecció Tsurezure-gusa ‘Anotacions sobre els moments d’oci’, escrit cap al 1335, miscellània de reflexions, màximes i anècdotes que influïren en el sistema d’educació japonès, sobretot a partir del s XVII

Antic monjo budista, reduí el complex sistema neoconfucià de Zhu Xi 1130-1200 a una simple moral sintetitzada en la fórmula “la devoció a l’interior, la rectitud a l’exterior” i el conjuminà amb els principis religiosos xintoistes El seu pensament serví de base al posterior nacionalisme i al culte de l’emperador

Fou un dels introductors al Japó de la tècnica xinesa de pintar sobre seda i de combinar la tinta xinesa amb l’aiguada

Sacerdot budista de la secta Tendai, es féu deixeble de Honen Shonin, fundador de Jōdo-shū , a la mort del qual 1212 fundà la pròpia secta Jōdo-Shin-shū ‘veritable secta Jodo’, coneguda simplement per Shin , portant a l’exageració les idees de Honen sobre la invocació d' Amida o Amitābha

Graduat en medicina 1966 i doctorat en química mèdica 1975 per la Universitat de Kyoto, en 1967-74 amplià estudis al Carnegie Institute de Washington i a l’agència National Institutes of Health dels Estats Units El seu camp d’estudi se centrà en les respostes del sistema immunitari Al seu retorn al Japó, treballà successivament a les universitats de Tòquio 1974-79, Osaka 1980-84 i Kyoto des del 1984, on, la dècada de 1990, al capdavant del seu equip descobrí el mecanisme de funcionament de la resposta immunitària activació o inhibició dels  limfòcits T  a partir de les proteïnes PD1 i PD-L1…

Fou professor a Kyoto, Princeton, Colúmbia i novament Kyoto Predigué l’existència d’una nova partícula elemental 1935, coneguda com a mesó Féu noves recerques sobre les partícules elementals i un procés de captura K , per la qual cosa li fou atorgat el premi Nobel de física el 1949

D’una família de samurais, serví un cortesà de Kyoto fins a 20 anys Decidí de dedicar-se al teatre i ingressà a la companyia Miyako-Za, de Kyoto, dedicada al kabuki Hi féu d’escenògraf, director i autor Passats els 30 anys, començà a escriure drames per a putxinellis ningyō-jōruri El 1690 s’establí a Osaka, on s’associà amb el cantant i músic Takemoto Gidayū La collaboració durà vint anys Conreà el gènere sewa jōruri , de peces protagonitzades especialment per comerciants i cortesanes El tema del suïcidi de dos amants es repeteix a Sonezaki Shinjû ‘Suïcidis d’amor…

Estudià a Tòquio, a Kyoto i a Leipzig Elaborà una teoria sobre l’electrodinàmica quàntica i féu recerques importants en física atòmica, dinàmica quàntica i electromagnetisme El 1965 li fou atorgat el premi Nobel de física, juntament amb RPFeynman i JSSchwinger

De la família noble dels Fujiwara, fou dama d’honor a la cort de Heianjo Kyoto És autora de la novella Genji monogatari ‘Història del príncep Genji’, 1005-08 considerada l’obra més important de la narrativa japonesa clàssica, hi apareix retratada tota la societat cortesana de l’època, en un estil polit i poètic i amb una gran agudesa psicològica És autora també de Murasaki Shikibu nikki ‘Diari de Murasaki Shibiku’, 1008-10, diari íntim de vàlua literària, i de poesies recollides en diverses antologies

Professor a la Universitat de Kyoto, compartí el premi Nobel de química del 1981 amb R Hoffmann , pels seus treballs d’aplicació de la mecànica quàntica a l’estudi dels orbitals fronterers en relació amb la reactivitat de les molècules