Resultats de la cerca

S’inicià en el cicloturisme amb la Penya Ciclista Cavall Bernat 1982-93 Començà a competir com a juvenil al Club Ciclista Mollet i passà pel Club Ciclista Maco, el Club Ciclista La Maurina i el Club Ciclista Palafrugell en el període amateur Fou mecànic al Team Polti italià 1999-2002 i, posteriorment, al Team Aliverti, al Prato Marathon Bike i al Bigla A partir del 2005 exercí de director esportiu en diversos equips com l’Univega Cycling Pro Team, el Girona Costa Brava i el Cervelo Test Team El 2010 fou nomenat seleccionador de l’equip femení de carretera dels EUA i el 2011 entrà com a…

Entrà a la Federació Catalana de Ciclisme FCC durant el mandat de Miquel Arbós i, amb el temps, en fou nomenat vicepresident Lligat al cicloturisme, fou coordinador general de l’àrea de lleure i president de la Comissió de Cicloturisme de la FCC, i també presidí la Comissió Nacional de Cicloturisme de la Federació Espanyola, des d’on treballà en la pro-moció i la reglamentació d’aquesta especialitat

Davanter que s’inicià en l’històric Skating Club de Barcelona, que després de la Guerra Civil passà a dir-se Patín Club El 1940 fitxà per l’Agrupació Esportiva Gironina, que es convertí en el Girona HC, amb el qual guanyà dos Campionats de Catalunya 1941, 1942 La temporada 1942-43, jugà al FC Barcelona i la següent ingressà al RCD Espanyol, amb el qual guanyà un Campionat d’Espanya 1945 La temporada següent, acabà la seva carrera en el Club Unió

Format al CN Barcelona, amb el qual competí fins el 1976, tot i que durant tres anys fou becat a la Residència Blume Guanyà Campionats d’Espanya amb l’equip de relleus del seu club i debutà amb la selecció espanyola el 1974 Després de retirar-se, fou directiu del FC Barcelona durant la presidència de Josep Lluís Núñez, i després vicepresident i portaveu, en l’etapa de Joan Gaspart A l’estiu del 2010, tornà al Barça, al costat de Sandro Rosell, com a vicepresident segon de la Fundació Soci fundacional i membre del Comitè Executiu i de la Junta Directiva de la Fundació Sport & Cultura,…

Amb el seu fill, Francesc Lacambra i Pont 1790 ‒ 1870, l’any 1808 creà a la Barceloneta una foneria per a la producció d’objectes i estris de coure i bronze per a la marina mercant Els anys trenta ampliaren la indústria amb el comerç de ferralla a l’engròs Una dècada més tard esdevingué el principal proveïdor de coure de la Casa de la Moneda El 1852 construí una farga a les Masies de Voltregà Osona, vora el Ter, denominada Farga d’Ordeig Dirigida per Joan Lacambra Pujades 1827 ‒ 1896, net del fundador, fabricava planxes de coure per al revestiment dels bucs dels…

La temporada 1940-41 debutà a primera divisió, i el 1948 feu el debut internacional en el Campionat del Món de Lisboa Després d’arbitrar més de 1500 partits a Espanya i uns 150 d’internacionals, es retirà en el Mundial del 1962 Al cap d’un any, fou nomenat president del Comitè d’Àrbitres de la Federació Espanyola de Patinatge, càrrec del qual dimití al cap de pocs mesos per ser vocal del Comitè Internacional d’Àrbitres Fou vicepresident de la Federació Espanyola de Patinatge 1973-86 i presidí la Confederació Europea de Roller Skating CERS 1982-87

Fou un dels socis fundadors i primer president de la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme 1962 El 1967 assumí el càrrec de vicepresident de la federació espanyola Impulsà el salvament i el socorrisme en l’àmbit estatal i el 1971 creà el primer campionat escolar d’Espanya El 1974 presidí el comitè organitzador del Campionat del Món de salvament aquàtic a Barcelona El mateix any rebé la medalla d’or al mèrit esportiu de la federació espanyola També promogué els encontres internacionals de la selecció catalana amb l’equip de Castres Igualment, formà part de la directiva del RCD Espanyol…

Estudià cant al Conservatori de Música del Liceu amb E Kemeny El 1959 debutà a Sabadell amb La bohème i dos anys després fou la Micaela de Carmen a Barcelona Més tard es presentà a Madrid i es traslladà a Alemanya, on cantà en diversos teatres, especialment a Dortmund, que acollí unes reeixides representacions d’ Il Trovatore El 1975 estrenà al Gran Teatre del Liceu Rondalla d’esparvers , de J Ventura i Tort, òpera basada en l’obra homònima de Josep Maria de Sagarra Actuà sovint a San Francisco, on cantà Carmen amb P Domingo, i també al Teatro de Bellas Artes de México, on el 1981…

S’inicià el 1965 i jugà durant quaranta anys Conegut amb el nom de Quiquín Competí amb el Club de Polo Sant Antoni de Viladrau, on formà equip amb els germans Ayesa, i amb el Reial Club de Polo de Barcelona RCPB Assolí vuit Campionats de Catalunya i tres d’Espanya Guanyà sis edicions del Torneig Internacional Ciutat de Barcelona i sis més del Barcelona Polo Clàssic les tres primeres sota la denominació de Torneig d’Hivern, competicions organitzades pel RCPB entre el 1970 i el 2000 Formà part d’un equip català que disputà diversos torneigs internacionals a l’Argentina 1988-96 Presideix la…

El 1947 fundà una petita fàbrica de gènere de punt a Sant Adrià de Besòs, que amplià el mateix any amb la compra d’una fàbrica de mitjons de llana a Olot, i el 1949 s’associà amb un fabricant de filats d’estam Després del tancament del negoci 1953, fou successivament director d’una entitat de crèdit 1957 i soci en el bufet d’advocats Castejón & Associats 1976-96, el qual fou requerit el 1980 per a assessorar l’empresa metallúrgica Francisco LacambraLacambra de les Masies de Voltregà, aleshores en una greu situació econòmica Amb el seu gendre Oriol Guixà es feu…