Resultats de la cerca

Filla dels intèrprets Salvador Soler i Marí i Empar Leal, a catorze anys debutà en el teatre actuant en una obra d'Alfonso Paso Formà part de la companyia de María Guerrero, dins la qual consolidà la seva carrera com a actriu teatral, que compaginà amb el cinema, en el qual debutà el 1952 Puebla de las mujeres , d’Antonio del Amo, any que assolí una gran projecció amb la seva actuació a Usted puede ser un asesino , de Josep Maria Forqué A les ordres de Luis Buñuel a El discreto encanto de la burguesía 1971, fou una actriu habitual en pellícules dels realitzadors espanyols més…

S’inicià en l’atletisme la temporada 1992-93 al Club Atlètic Manresa Com a membre del Centre Excursionista del Solsonès, participà en diverses proves de la Copa d’Espanya de quilòmetre vertical Com a integrant de la selecció catalana de curses de muntanya, participà en proves de la Copa del Món Amb la selecció catalana de raquetes de neu, participà en proves de la Copa d’Europa i assolí la tercera posició en la classificació final d’aquesta competició el 2012

Vida Filla de l’actor valencià Salvador Soler i Marí i de l’actriu madrilenya Milagros Leal Vázquez, a catorze anys deixà el batxillerat per debutar en la companyia teatral dels seus pares El 1952 ho feu en el cinema, en Puebla de las mujeres Antonio del Amo, i des de llavors ha alternat els escenaris i les pantalles gran i petita Feu el meritoriat en el teatre María Guerrero de Madrid sota la direcció de Luis Escobar i Humberto Pérez de la Ossa, i passà a encarnar personatges del repertori del teatre classic espanyol i internacional El 1959 rebé el premi Nacional de Teatre pel…

Estudià al Seminari Patriarcal de Lisboa, on també treballà com a organista El 1787 fou nomenat mestre de la capella reial, per a la qual compongué un gran nombre d’obres sacres, com la Missa do Espirito Santo Del 1793 al 1800 ocupà la plaça de director del Teatro de São Carlos Escriví catorze òperes en italià i dues en portuguès - A sàloia namoranda ou O remedio é casar 1793 i A vingança da cigana 1794-, essent un dels primers compositors que empraren aquesta llengua per a la música escènica Una de les òperes italianes, Il disertore francese , fou estrenada al Teatro alla Scala de Milà el…

En categories inferiors fou campió d’Espanya infantil de dobles 1991 i d’equips juvenils 1994 i quatre cops campió català sub-21, dos en individuals i dos en dobles En categoria absoluta guanyà el Campionat de Catalunya de dobles 1997 i per equips 1995 amb el Calella Jugà al Sant Vicenç, a l’Hospitalet, al Calella, al Cartagena, a La Palma, al Bàscara i a l’Olot Els darrers anys compaginà la tasca de jugador amb la d’entrenador

En categories inferiors participà en Campionats d’Europa, fou campió d’Espanya infantil de dobles i de mixtos juvenil i de Catalunya infantil, tres vegades juvenil, en dobles i dos cops per equips En categoria absoluta, fou campió de Catalunya individual 1999 i per equips 1995 amb el Calella Entre altres equips jugà a l’Hospitalet, al Calella, al Centre Esportiu i Recreatiu l’Escala, a l’Avilés i a La Palma

Començà a practicar ciclisme a la Penya Ciclista Bonavista Com a amateur ingressà al Club Ciclista Benicàssim, però uns problemes de visió impediren la seva progressió L’any 2000 entrà al Grup Esportiu ONCE de Barcelona com a ciclista de tàndem El 2003 guanyà el Campionat del Món de fons amb José Antonio González com a pilot La temporada següent fou campió d’Espanya de fons amb Òscar Boada El 2007, amb Jaume Morales, fou plata al Campionat del Món El 2009 eren la millor parella del món, segons la classificació de la UCI després d’aconseguir la plata als Campionats del Món de fons i…

Membre del Diagonal Bowling Club, amb el qual guanyà dues Lligues Catalanes 2011, 2012 i es proclamà doble campiona de Catalunya 2011 Formà part de la selecció de Colòmbia 1992-2010 i conquerí tres medalles en els Campionats del Món un bronze individual 1995, una plata individual 1999 i un bronze per equips 2003 Com a entrenadora, dirigí equips colombians de diverses categories i fou selec-cionadora catalana 2010-12, participant en la Copa del Món Qubica-AMF 2011 i classificant l’equip femení per a disputar el Mundial del 2013

Format a Barcelona Llotja, amb Rossend Nobas, a París i a Itàlia De nou a Barcelona, ingressà al professorat de Llotja 1896, de la qual fou director del 1911 al 1920 Fou un dels més prolífics autors de busts, mausoleus i monuments públics a Barcelona, així com d’escultura aplicada a l’arquitectura, tot dins l’estil convencional de l’època Entre les seves obres sobresurt l' Escolà 1870, Museu d’Art Modern de Barcelona, exponent de l’escultura museística de la seva primera etapa, els monuments barcelonins a Aribau, Clavé, Rius i Taulet , etc, estàtues i relleus a l’Arc del Triomf, al Palau de…

Autor de pamflets i sàtires de caràcter social i polític La seva obra, de notable importància en les lletres portugueses, comprèn, entre altres títols, Claridades do Sul 1875, O Anti-Cristo 1886 i O fim d’um mundo 1899