Resultats de la cerca

Lluità contra els indis 1832 i fou diputat whig per Illinois 1834-42 Es graduà en dret i s’oposà a la guerra contra Mèxic i a la creació del districte federal de Washington, per la qual cosa no fou elegit senador El 1854 es pronuncià contra l’esclavitud als estats del NW i a favor de la fórmula federal, i el 1856 entrà al partit republicà Malgrat no haver estat elegit senador, s’enfrontà al demòcrata esclavista Stephen Arnold Douglas Lincoln fou elegit president el 1860, i aleshores els estats sudistes se separaren i formaren la Confederació Sudista L’expansió industrial i…

Prengué part en nombroses expedicions i viatges Andes, Amazones es destaquen, però, la travessia transàrtica 1926 amb Amundsen i Nobile, amb el dirigible “Norge”, i la travessia 1935 de l’Antàrtida amb avió

Féu estudis importants sobre productes alimentaris i d’altres d’ús corrent, especialment la llet, el formatge i els seus components

Vida Visqué a Anglaterra a cavall entre els regnats d’Isabel I i Jaume I La millor descripció del que Byrd representà per als músics britànics és la d’un contemporani que parla d’ell com a " Brittanicae musicae parens "pare de la música britànica El més probable és que nasqués a Lincoln, on aquest cognom és molt comú Els registres londinencs de mitjan segle XVI, on figuren diversos músics del mateix cognom, entre els quals hi ha Thomas Byrd possiblement el seu pare, reforcen, juntament amb altres testimonis, la idea d’una estada a Londres, que ja aleshores acollia la cort d’…

La seva obra, que es manté, en part, dins el corrent del teatre tragicohistòric, consta de peces de contingut realista i forma poètica, com A Woman Killed with Kindness 1607 i The English Traveller 1627

Estudià física i matemàtiques a la Universitat McGill de Montreal 1947 Posteriorment estudià medicina a la mateixa universitat, on es graduà el 1951, especialitzat en neurofisiologia En 1953-58 fou mobilitzat per a la guerra de Corea i serví a l’Institut Neuropsiquiàtric de l’exèrcit, on inicià les seves recerques sobre l’activació de neurones al cervell en el processament de la informació visual Des del 1959 desenvolupà tota la seva carrera científica i acadèmica a la facultat de medicina de Harvard, on, amb Torsten N Wiesel , continuà estudiant els mecanismes de l’anàlisi de la informació…

Estudià piano i violí, i posteriorment ingressà al Royal College of Music de Londres, on estudià direcció d’orquestra Després d’haver estat organista i director coral de Saint Alban, a Holborn, del 1936 al 1939 fou director assistent del Covent Garden, i posteriorment ho fou de W Furtwängler a l’Orquestra Filharmònica de Berlín El 1945 inaugurà la temporada del Sadler’s Wells Theatre amb l’estrena de Peter Grimes , de B Britten, i un any després estrenà a Glyndebourne, compartint el podi amb E Ansermet, The Rape of Lucretia , del mateix autor Malgrat el seu ingrés al Covent Garden de Londres…

Fou director habitual dels Promenade Concerts de Londres, promotor d’òpera i un dels grans especialistes en el repertori postromàntic Format musicalment al Royal College londinenc, del 1911 al 1914 treballà com a organista adjunt a la catedral de Peterborough L’any 1917 es feu càrrec de la plaça d’organista de l’església de Melton Mowbray, i el 1921 debutà, ja com a director d’orquestra, al Queen’s Hall Promenade Concerts de Londres, amb una obra pròpia L’any següent fundà l’Orquestra de Leicester, i ben aviat sovintejà la interpretació d’òperes i operetes a la British National Opera Company…

Explorà la costa australiana 1795-99 i comprovà que Tasmània era una illa 1789 Del 1801 al 1803 recorregué el litoral meridional d’Austràlia, el golf Spencer i el de Carpentària i la Great Dividing Range En tornar, fou empresonat a l’illa de França, fins el 1810 Publicà, en dos volums i un atles, A Voyage to Terra Australis 1814

Net d’Eduard III i fill de Joan, duc de Lancaster, fou comte de Derby 1377 i duc de Hereford 1397 El 1399 succeí el seu pare en el ducat de Lancaster, i aquell mateix any, per problemes amb el duc de Norfolk i per la seva oposició a Ricard II, hagué d’abandonar el país, i li foren confiscades les propietats Però canalitzà l’oposició existent contra el rei i, amb l’ajut de la cambra dels comuns, partidària dels Lancaster, aconseguí de fer-lo abdicar i es proclamà rei d’Anglaterra Malgrat tot, la seva posició era feble, i es produïren revoltes en tots els punts conflictius del regne una…