Resultats de la cerca

Format a Maastricht, el 1967 entrà com a director assistent en l’Orquestra de la Ràdio Holandesa Amplià els seus coneixements en direcció orquestral amb F Ferrara, a Itàlia, i amb Spaanderman, a Holanda El 1970 deixà el seu càrrec a la ràdio, i l’any següent obtingué el premi de Besançon de direcció d’orquestra, el primer d’una important llista, entre els quals destaquen el Karajan de Berlín 1973 i el Cantelli de Milà 1975 En 1981-83 fou director principal de la Nova Orquestra Filharmònica de Ràdio França de París, càrrec que exercí després en l’Orquestra Simfònica d’Utrecht 1983…

Es doctorà a la Universitat de Munic 1910 i ocupà la càtedra de física a les universitats de Zuric, Utrecht, Göttingen i Leipzig El 1940 s’exilià als EUA, on fou nomenat professor de la Cornell University, Ithaca Nova York Estudià la teoria de les dissolucions de sals, els moments dipolars i l’estructura molecular Estengué la idea de la ionització de les sals en dissolució d’Arrhenius a l’estat sòlid cristallí, investigà el cas de les solucions concentrades i determinà de forma quantitativa el nivell d’associació existent entre les molècules de solut i les de dissolvent Els seus treballs…

Als Jocs Olímpics de Sydney del 2000 guanyà quatre medalles, dues d’or 100 m lliures i 200 m lliures i dues de bronze 50 m i relleus 4 × 200 m lliures Durant aquests jocs baté dos rècords del món els 100 m lliures, amb un temps de 4784 s, i els 200 m lliures, en què marcà un registre de 14535 min Van den Hoogenband s’havia donat a conèixer als campionats d’Europa del 1999, disputats a la ciutat turca d’Istanbul, en què guanyà sis medalles d’or Als campionats europeus del 2000, disputats a Hèlsinki, aconseguí tres medalles d’argent

S’inicià al seu país natal l’any 1959 i després de viure a Saragossa i Madrid, el 1969, es traslladà a Catalunya i formà part del Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG i del Club Natació Banyoles Participà en diverses competicions amb la selecció estatal, es proclamà campiona del món d’individual i per equips 1972 i aconseguí la medalla d’or en 50 m salvament de maniquí i 200 m natació amb obstacles Rebé la medalla de plata al mèrit esportiu 1973 El 1974 retornà a Holanda i amb la seva selecció es proclamà campiona del món d’individual i per equips i campiona en 50 m salvament de maniquí…

Fou fitxat pel Futbol Club Barcelona 1998-2001 procedent del PSV Eindhoven Jugà 95 partits oficials amb el Barça, i guanyà la Lliga 1999 i la Copa Catalunya 2000 Internacional pel seu país en 54 ocasions, disputà la Copa del Món 1998

Consagrat el 630 però sense diòcesi, tanmateix, el 646 sembla que fixà la seva seu a Tongeren-Maastricht, bé que per pocs anys Fou l’evangelitzador de Bèlgica i el propagador del monacat tant a la Gàllia com als països nòrdics La seva festa se celebra el 6 de febrer

Acompanyà al Brasil el príncep Joan Maurici de Nassau 1637 i treballà a Pernambuco Altre cop a Holanda, amb plànols de J van Campen, treballà en la construcció de l’Ajuntament d’Amsterdam, feu el Mauritshuis de la Haia, on és evident la influència de Palladio També construí l’Ajuntament de Maastricht

Format com a orguener probablement a la seva ciutat natal amb Hocqet, s’installà definitivament a Lieja, on hi ha la seva obra més important Construí orgues per a diverses esglésies de la ciutat i també d’altres llocs de Bèlgica i d’Holanda, especialment per la vall del Mosa Un dels més ben conservats és el de Notre-Dame de Maastricht, datat el 1653

Passà al servei de França durant la guerra dels Segadors Com a mariscal de camp eixí de Barcelona al davant de les forces franceses que abandonaven la ciutat 1652 Lluità en les campanyes europees de Lluís XIV al Franc Comtat 1668 i a Holanda 1672, on fou governador d’Arnhem i, després, de Maastricht, ciutat que defensà destrament En la invasió de Catalunya del 1684 obtingué la victòria del Pont Major, prop de Girona Els últims anys lluità novament a Flandes

Stadhouder dels Països Baixos del Nord des del 1625 d’Holanda, Zelanda, Utrecht, Overijssel i Gelderland i des del 1640 de Groninga, Frísia i Drenthe Tercer fill de Guillem I el Taciturn, succeí 1625 el seu germà Maurici I El 1625 fou nomenat capità i almirall general de les Províncies Unides i conquerí ‘s-Hertogenbosch 1629, Maastricht 1632 i Breda 1637 Fou un hàbil general i home d’estat, creà una poderosa flota naval i impulsà el desenvolupament del domini colonial holandès Escriví les seves memòries, que foren publicades el 1733