Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
Pau Masnou
Historiografia catalana
Historiador de la Catalunya del Nord d’expressió francesa.
Vida i obra Escriví un opuscle sobre el període napoleònic francès, Le département des Pyrénées-Orientales pendant les Cent-Jours 1899 i participà activament en la RHAR , on publicà tota una sèrie de petits apunts sobre documents o fets a vegades anecdòtics, principalment referits a l’època moderna Posteriorment, participà en el SASL amb articles semblants, però amb un tractament més ampli, com “Une levée de miquelets ou fusiliers de montagnes en Roussillon 1744” 1910, “Notes sur Berenger de Palma, sacristain et chanoine de Saint Jean Baptiste de Perpignan” 1913 i “Inventaire du château royal…
Jordi Soler Masnou
Esports de tir
Arquer.
Membre del Club d’Arquers d’Osona, guanyà el Campionat d’Espanya de tir de camp en la modalitat d’arc nu 2008 i el Campionat d’Espanya de recorregut de bosc 3D 2011 Aconseguí diversos podis en les competicions estatals de recorregut de bosc Rebé la medalla de campions de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya d’arc nu 2012
Maria Rosa Selis Masnou
Atletisme
Atleta.
Especialitzada en marxa atlètica, fou quatre vegades campiona de Catalunya en pista 1987-90 i una vegada en ruta 1994, així com subcampiona d’Espanya 1994 També fou campiona d’Espanya de la categoria promesa 1989, 1990 Fou una vegada internacional amb la selecció catalana i una altra amb l’espanyola
Francesc Vall-llobera Masnou
Futbol
Futbolista.
Davanter, jugà al Centre d’Esports Sabadell 1973-75, l’Oviedo 1975-78, el Racing de Santander 1978-79, la Unió Esportiva Sant Andreu 1979-80 i el Club Futbol Gavà 1980-82 El seu germà Jordi, també futbolista, era davanter i jugà, entre d’altres, al Centre d’Esports Sabadell 1979-81
Ramon Masnou i Boixeda
Cristianisme
Bisbe de Vic.
Estudià a Vic i a Roma Professor del seminari de Vic i canonge, es dedicà a la formació de la joventut, i és autor de tres llibres, en castellà, signats amb el pseudònim de Darío El 1952 fou nomenat bisbe titular de Cerici i auxiliar del bisbe de Vic Joan Perelló, que succeí el 1955 Fou el primer bisbe contemporani que escriví les pastorals en català i un dels primers que se sentí identificat amb l’esperit i les reivindicacions del país Jubilat el 1983, residí a Vic i escriví diversos llibres El problema català Reflexions per al diàleg 1986, Hores de recolliment Diari íntim dels darrers…
Josep Pujades i Truch
Literatura catalana
Poeta i dramaturg.
Molt vinculat a la vida cultural masnovina, fou cronista del setmanari local “La Costa de Llevant” i corresponsal d’altres publicacions de Barcelona És autor d’una obra poètica de caràcter sentimental, amb predomini de la temàtica patriòtica, tradicional i patriarcal Participà en molts certàmens d’abast local Reuní els seus poemes al recull Ramell de felicitacions i poesies escolars , al llibre elegíac Cants d’enyor , i al recull d’homenatge Flors del camí 1932 També és autor dels drames Vida i Mort 1897, Els llops estrenada a Buenos Aires i Jorns de dol , entre d’altres, i de comèdies com Lo…
Jaume Estapé i Pagès
Literatura catalana
Comediògraf.
Marí de jove, fou tenor d’òpera i fabricant Escriví una vintena d’obres teatrals festives i intranscendents, entre les quals ressalten Món de mones 1871, Lo més tonto la pega 1875, Lo capità Manaia 1876, Un matrimoni gelós 1887 i Efectes d’una Exposició 1889
Pere Sust Arimon
Basquetbol
Pioner del basquetbol a Catalunya.
Fou entrenador del Club Femeni i d’Esports i el Club Esportiu Laietà Exercí d’àrbitre als anys vint i trenta, i dirigí el partit disputat a l’Exposició Universal de Barcelona 1929 entre la selecció catalana i l’Ambrosiana de Milà Formà part de la junta directiva de la federació espanyola a partir del 1932, i de la catalana després de la Guerra Civil fins el 1973
Josep Farreras i Sampera
Veterinària
Veterinari municipal de Barcelona.
Estudià bacteriologia amb Ramon Turró, al Laboratori Municipal El 1906 fundà la “Revista Pasteur”, que transformà 1907 en “Revista Veterinaria de España” Publicà un Manual del veterinario inspector de mataderos, mercados y vaquerías, fita important dins la veterinària del seu temps
Jaume Estapé i Pagès
Teatre
Dramaturg.
Marí de jove, es dedicà al teatre en català amb obres festives i intranscendents, com Lo més tonto la pega 1875, Lo capità Manaia 1876, Un matrimoni gelós 1887, Efectes d’una Exposició 1889, etc També fou tenor d’òpera i fabricant
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina