Resultats de la cerca

Vida i obra Entre el 1926 i el 1936 collaborà a les publicacions “Lleida”, “La Jornada”, “Front”, “Art” i “Combat”, entre d’altres, i publicà les novelles de temàtica social Desembre 1934 i Hilde 1935 El 1939 s’exilià a la localitat occitana de Montauban, on fou un dels fundadors del Casal Català, i edità l’assaig El camí de Catalunya 1945 Participà a les revistes de la diàspora “Quaderns de l’Exili”, “Per Catalunya” i Xaloc Retornà a Catalunya el 1949 Conreà diversos gèneres la poesia a Indíbil i Mandoni 1955, El cor vermell 1958, Les ales del vent 1962 i El silenci rebel 1976 la novella a…

Vida i obra Entre el 1926 i el 1928 dirigí la revista “Lleida” El 1928 es traslladà a París, on fou corresponsal de La Publicitat i redactà l’obra biogràfica Els exiliats acusen 1930 El 1930 retornà a Lleida com a director del diari “La Jornada” El 1931 s’establí a Barcelona i collaborà sobretot a “Mirador”, “La Rambla” i “L’Horitzó” Publicà, seguint el model psicològic, les novelles Volves grises 1932, Desordre 1936 i Destins 1938, i els contes Espills dormits 1932 Així mateix és autor d’assaigs polítics com Casanovas 1933 i La repressió contra els obrers a Catalunya 1937 d’assaigs literaris…

Professor d’investigació de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua IDAEA-CSIC i director de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua ICRA Doctor en ciències química analítica per la Universitat de Barcelona 1984 La seva trajectòria se centra en la qualitat de l’aigua i el desenvolupament de mètodes de control dels contaminants emergents pesticides polars, detergents, disruptors endocrins i fàrmacs en aigües residuals i naturals L’ISI Highly Cited l’inclogué 2010 entre els científics més citats en ecologia i medi ambient Rebé el premi Rei Jaume I en l’apartat de protecció del…

Aplegà la seva obra poètica en Diables d’escuma 1980, premi VAndrés Estellés, però s’havia donat a conèixer principalment en el camp de la literatura juvenil Viatge enllunat 1979, Ulls de gat mesquer 1979 i Que comenci la festa 1980, premi Josep Maria Folch i Torres de narrativa infantil pòstumament es publicaren Estimada gallina 1981 i El somni ha obert una porta 1981 Conreà també la novella Pare de rates , edició pòstuma 1981 El 1975 publicà un curiós Volum XXVIIIè d’unes suposades “obres completes” on palesava les preocupacions existencials que caracteritzaren la seva obra Pòstumament…

Estudià lletres a la Universitat de Barcelona Dirigí la revista Lleida i collaborà sobretot a Pont Blau Publicà novelles i contes dins la tècnica psicològica Espills adormits 1932, Volves grises 1932, Desordre 1936 i Destins 1938, i també els assaigs i reportatges Els exiliats acusen 1930, L’aportació de la Catalunya occidental a l’obra de la Renaixença 1936, Jacint Verdaguer, l’home i l’obra 1971, etc S'exilià el 1939 i fou promotor de la cultura catalana a França

Germà de Ramon Xuriguera Conreà diversos gèneres, i també féu nombroses traduccions i publicà articles a la revista Art En les obres publicades es destaca l’assaig El camí de Catalunya 1945, les novelles Don Joan 1961, La vida d’en Joan Ventura 4 volums, 1963-71 i La guerra civil 1986, les obres poètiques Indíbil i Mandoni 1955, El cor vermell 1958 i Les ales del vent 1962, i les teatrals La reina Margarida 1966, Capses humanes 1971, Aníbal 1972, Lucrècia 1980, La veu del destí 1983, etc És autor també d’obres històriques Tres moments històrics Indíbil i Mandoni Aníbal a Catalunya Evocació…

Vida i obra Narrador, poeta, autor de teatre i pintor, Joan Barceló va prefigurar-se com una de les grans esperances de la literatura catalana contemporània que una mort prematura va interrompre sobtadament Estudià al seminari dels claretians de Montgat i cursà tres anys de dret a la Universitat de Barcelona Es donà a conèixer amb textos de literatura per a joves amb un estil innovador i d’alta qualitat Viatge enllunat 1979, Ulls de gat mesquer 1979 i Que comenci la festa 1980, i, pòstumament, es publicaren Estimada gallina 1981, El somni ha obert una porta 1981 i Un drapaire a Nova York 1986…

Fill segon d’un carnisser Les primeres dades de la seva activitat apareixen en un contracte enllestit el 1427 S'establí oficialment a Barcelona el 1433, on els consellers li estengueren un rebut per a la realització d’unes pintures per al trentenari Una probable estada al taller de Lluís Borrassà i la coneixença de l’obra de Jaume Huguet  es reflecteixen en el seu estil Fou la màxima figura del gòtic internacional , introduït a Catalunya pel primer d’aquests, que ell superà en naturalisme i humanisme Servà, però, l’absència d’ornamentació espacial, la simplicitat dels fons paisatgístics i de…