Resultats de la cerca

Vida i obra Clergue, mestre en teologia i en arts, el 1435 fou nomenat capellà d’Alfons IV de Catalunya-Aragó Alfons el Magnànim Residí a Nàpols del 1453 al 1466 Se li atribueix la confecció del text que és conegut amb el títol de Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim , d’ençà que el 1932 Sanchis i Sivera l’identifiqués com l’autor d’aquell manuscrit que fins llavors es considerava d’autor anònim en les bibliografies valencianes del segle XVIII després de l’edició de Sanchis i Guarner també hi ha hagut la de VJ Escartí el 1988 i la de MD Cabanes i Pecourt el 1991 Miralles, pel que explica…

Titulat per l’Institut del Teatre de Barcelona, pertangué a l’avantguarda del teatre independent al capdavant del grup Cátaro, que fundà el 1966 i amb el qual realitzà espectacles com Cátaro 67 i Cátaro-Colón 1968 Entre altres guardons, obtingué el Premio Nacional Universitario 1962, el Guipúzcoa 1968 i el de la Real Academia 1975

El 1822 s’alçà a Cervera contra el règim constitucional Amb el seu fill homònim, reuní una partida d’uns tres-cents homes, que atacaren les forces del govern Impedí, però, que el guerriller Romanillos incendiés la Universitat de Cervera, on s’havia refugiat la guarnició liberal Fou per iniciativa seva que diverses partides reialistes atacaren i conqueriren la Seu d’Urgell, on s’establí la regència reialista

Conreà el paisatge —especialment de Deià, on residí molt temps—, la natura morta, la composició i el retrat Decorà diverses capelles i esglésies La seva obra es caracteritzava per un figurativisme d’acurada composició i colors suaus, influït per un cert arcaisme Fou elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de les Illes Balears 1955, de la qual esdevingué vicepresident Fou guardonat amb la medalla d’or del Cercle de Belles Arts 2003 i el premi Ramon Llull, del Govern de les Illes Balears 2005

Conegut com el Loco , guanyà tres Campionats d’Espanya i cinc de Catalunya de motocròs, i fou campió del Nacional Bradol Posteriorment es dedicà al món dels salts FX i MX extrem, en què guanyà cinc Campionats d’Espanya FMX 2005-09 i cinc Copes Burn Guanyà l’FMX Internacional Freestyle disputat al Palau Sant Jordi de Barcelona L’any 2009 fitxà per l’equip KTM i quedà segon en el Campionat Europeu d’FMX Aconseguí la tercera posició al Campionat del Món 2010, 2011 Assolí el rècord Guinness de salts en encadenar deu backflips consecutius 2009

Vida i obra Presentà dues composicions al certamen poètic valencià del 1486 en «honor de la Sacratíssima Concepció», Los daurats grius de Febo no volaven i Ans de crear los cels, lums ni planetes , de valor desigual i en un característic to teològic Dos anys més tard tornà a participar al certamen, en honor de sant Cristòfor, amb la poesia Templeguarnit de real disciplina En la sentència d’aquest darrer Jaume Gassull li atribueix fama de «gran trobador» Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Començà els seus estudis musicals a Barcelona i el 1852 es traslladà a Madrid per continuar la seva formació pianística Se sap que en aquesta ciutat actuà juntament amb el pianista nord-americà LM Gottschalk Oferí concerts també a Saragossa, Tarragona, la seva ciutat natal, Reus, i a l’estranger Entre el 1886 i el 1889 dirigí la capella de música del monestir d’El Escorial Hi estrenà el 1887 la Missa de Rèquiem de Josep de Letamendi Compongué i li foren editades diverses obres per a piano, dins l’estil de saló, entre les quals destaquen Le Chant de Ninon i peces ballables

Canonge sagristà d’Urgell, el 1522 fou ordenat arquebisbe titular de Tessalònica i auxiliar del bisbe Joan d’Espès El 1527 conferia ordes a Barcelona, seu vacant Fou vicari general de Girona i bisbe auxiliar de Barcelona el 1530 El 1536 posà la primera pedra de l’estudi general de Barcelona Tingué en comanda l’abadia de Sant Cugat del Vallès

Especialitzat en modalitats de mar, fou or l’any 2007 en el primer Campionat d’Espanya de pesca de spinning desde embarcació

Membre del Club Muntanyenc Barcelonès i del Centre Excursionista de Catalunya, elaborà les primeres cartografies detallades del massís de Montserrat i de la Cova de la Fou de Bor de Bellver de Cerdanya, com també diversos articles especialitzats sobre geologia i mineralogia Aficionat a l’excursionisme científic, encarnà el concepte d’utilitat científica de l’espeleologia