Resultats de la cerca

El 1822 s’alçà al capdavant d’una important partida reialista Derrotat per Rotten, passà als afores de la Seu d’Urgell, on hostilitzà els liberals que assetjaven la ciutat, en un intent d’introduir-hi proveïments i armes

Començà al Club Atlètic Igualada i després passà al Futbol Club Barcelona Corregué els 1500 m en el Mundial juvenil 2003 i júnior 2004 i en un Campionat d’Europa júnior 2005 Fou campió de Catalunya dels 3000 m en pista coberta 2006, 2007 i dels 1500 m a l’aire lliure 2009, prova en què ja havia estat subcampió 2007, 2008 Fou tercer en els 1500 m del campionat iberoamericà 2008

Germà gran d’ Antoni , Miquel ,  Bartomeu  i Francesc, es feu càrrec del negoci familiar d’adoberia Conreà la literatura només d’una manera esporàdica Collaborà, amb diversos pseudònims Al-Majori , Fermín i, sobretot, Pau de la Pau , a La Dulzaina , Revista Balear , La Ignorància  i La Roqueta , i també al Calendari Català de FP Briz Escriví alguns poemes en castellà i el 1868 guanyà un accèssit als Jocs Florals de Barcelona La seva poesia, de factura no gaire acurada, té, però, un cert to personal Tanmateix, la seva obra més important és la sèrie de vuit narracions publicades a la premsa…

Estudià a Barcelona i a l’escola d’arquitectura de Madrid, on es titulà el 1873 El 1875 fou nomenat catedràtic de composició i de projectes de l’escola d’arquitectura de Barcelona, de la qual fou director des del 1901 i en la qual exercí una fecunda tasca docent Professionalment, l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 li donà ocasió de construir les primeres obres que el feren popular l’Hotel Internacional enllestit en 8 setmanes i el restaurant del parc de la Ciutadella que fou designat amb el nom popular del Castell dels Tres Dragons , neogoticitzant, fet amb maó vist i tirants de ferro…

Treballà a La Maquinista Terrestre i Marítima SA el 1924 projectà la coberta de l’estació de França de Barcelona —obra de ferro a doble pòrtic, de 29 m d’alçada i 195 m de longitud, i que cobreix, amb una superfície de 27 367 m 2 , les vies i les andanes fou executada en les installacions de La Maquinista— Treballà posteriorment a la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant, on participà en la realització de ponts al canal d’Aragó i Catalunya i en la construcció del funicular a Montserrat, entre d’altres També fou l’introductor de l’ús de l’elasticitat del formigó…

Féu la primera exposició individual a la seva ciutat natal l’any 1968 Posteriorment, presentà la seva obra en galeries de diverses ciutats catalanes, l’Estat espanyol, Europa i Amèrica El 1992 va ser distingit amb el títol d’artista oficial dels Jocs Olímpics La seva obra pictòrica, d’acusada originalitat, conjuga al servei d’una certa tendència onírica i simbòlica una tècnica minuciosa en la qual la figuració es combina amb el collage, el grafit i altres procediments gràfics Pel que fa a l’escultura, destaca el monument a Antonio Machado, inaugurat el 2003 a Mataró

Vida i obra Estudià filologia romànica i ha estat, professor de la Universitat de València i al Queens College de Nova York Ha exercit de crític literari en diferents mitjans de comunicació com ara El Temps , Daina , Avui ,  L’Espill , Caplletra , Reduccions i Catalan Review , entre d’altres Com a poeta, cal assenyalar Adveniment de l’odi 1976, Museu de cendres 1981, premi València de literatura, 1980, L’heura del desig 1985, premi Roís de Corella dels premis Ciutat de València, Prisma 1990, Màscares 1992, La mirada ingènua 1992,  Fronteres 1994, premi Vicent Andrés Estellés 1993 i Crítica…

En collaboració amb Albert Albert i Torrellas publicà la “Biblioteca Catalana dels Grans Mestres”, dedicada a l’edició de les obres completes de Shakespeare És fill de Pere Domènech i Saló  i germà de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner

Format a Mallorca i a Madrid Fou director artístic de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre des del 1893, gravador primer del Banc d’Espanya i acadèmic de San Fernando Féu nombroses medalles commemoratives d’efemèrides oficials Guanyà, entre altres premis, dues primeres medalles a les Exposiciones Nacionales de Bellas Artes de Madrid, amb un gravat de Las lanzas , de Velázquez 1876, i amb un autoretrat del mateix pintor 1901 El seu germà Francesc Maura i Montaner Palma, Mallorca 1857 — 1931 estudià a Mallorca, Madrid i Roma, i pintà temes històrics i anecdòtics També era germà d…

Deixeble d’Enric Barnosell, debutà com a intèrpret en la Cobla Boris de Bordils i posteriorment formà part de La Lira de Torroella de Montgrí Fou membre fundador de l’Emporitana de Verges, l’any 1929, i més endavant actuà en l’As d’Anglès i La Principal de Girona Entre el 1950 i el 1970 fou solista en La Principal de La Bisbal, en uns anys d’importants enregistraments en què tingué ocasió de deixar memòria de notables interpretacions Installat a Barcelona, s’integrà en la Cobla La Principal del Llobregat 1972 i més tard en la Ciutat de Barcelona Compongué disset sardanes L’estil popularíssim…