Resultats de la cerca

Fill de Simó IV de Montfort Comte de Leicester Establert a Anglaterra el 1230, es casà amb Elionor, germana del rei Enric III 1238 Ocupà el càrrec de governador d’Aquitània 1248, però la duresa de la seva gestió feu que hagués de tornar a Anglaterra, on encapçalà la lliga de barons que arrencaren al rei les provisions d’ Oxford Juntament amb el comte de Gloucester, dirigí l’oposició 1258 i la revolta dels barons 1264, i vencé les forces reialistes a Lewes Àrbitre de la política interna anglesa, fou vençut pels reialistes a la batalla d’Evesham La seva figura, esdevinguda heroica…

Debutà a la Lliga estatal amb el Club Bowling Joventut Al-Vici i també formà part dels equips del CB Límit i el Diagonal BC En el seu palmarès hi ha el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona 1995, 1997, 1999 i el Trofeu Open Galasa 2004 Fou membre del primer equip europeu a la Weber CUP 2000 que enfrontà Europa i els EUA, i guanyà l’obert per equips de Tampa EUA fent equip amb els germans Quintero, Andrés Gomes i Roberto Silva Amb la selecció espanyola disputà el Mundial AMF 1996 i el World Tenpin Masters 1998, 1999, en la primera participació del qual assolí la medalla de…

Descendent de Simó de Montfort, entrà a l’orde de la Mercè a Barcelona, igual que el seu cosí germà Jordi de Lloria Ambdós eren parents de l’almirall Roger de Lloria Jordi fou cavaller mercedari, i Ramon, sacerdot Aquest anà dues vegades a l’Àfrica, on redimí molts captius El papa Benet XII, tolosà, el nomenà cardenal prevere del títol de Sant Esteve al Celi el dia 18 de desembre de 1338 Però, en arribar la notícia a Barcelona, Ramon acabava de morir-hi

Germà de Simó IV de Montfort Senyor de La Ferté-Alais Participà en la tercera croada a Palestina i en la quarta, però acudí en ajut del seu germà en la croada contra els albigesos Pel fet d’haver-lo defensat en el concili IV del Laterà, obtingué una senyoria als territoris del riu Tarn, exclosa la ciutat d’Albí Assistí el seu nebot Amalric VI en el govern del comtat de Tolosa Cedits els drets d’aquest comtat al rei de França, morí combatent a favor d’aquest contra el deposat comte Raimon VI

Pertanyia a la família dels ducs de Montfort-Bregenz, la qual cosa facilità la seva carrera política al servei de la casa dels Habsburg Prengué part en diverses batalles Després de la de Näfels, ocorreguda el 1388, fou nomenat governador de Thurgau, Aagau i la Selva Negra Entre el 1395 i el 1397 estigué al capdavant de la casa del duc Leopold IV d’Àustria, i del 1413 al 1415 fou governador d’Estíria La seva obra poètica es conserva a la biblioteca de la Universitat de Heidelberg, en un únic manuscrit Heidelberg Universitätsbibliothek, Pal Germ 329 copiat a Bregenz Àustria,…

S’inicià al Joventut CB el 1976 i competí amb els clubs 7 a 9, Universitari, Límit i Joventut Al-Vici Guanyà el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona 1980, 1983, 1988, es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya en diverses ocasions i fou subcampió d’Europa de trios 1985, juntament amb Ramón Ros i Lorenzo Mas Entre el 1979 i el 1987 participà en diverses competicions internacionals, com la Copa d’Europa d’equips 1980, 1982, 1986, la Copa de Campions 1986, el Campionat d’Europa 1989 i el Campionat del Món 1979, 1983, 1987 Des del 2008 forma part de la junta directiva de la Federació…

Membre del Reial Club Nàutic de Tarragona, guanyà dues medalles de bronze en el Campionat del Món sub-23 2009, 2011, i una de plata en el d’Europa de la mateixa categoria 2012 Com a absolut, fou campió d’Espanya de dos amb timoner 2010 i subcampió 2011 Repetí títol estatal en quatre sense timoner 2012, 2017 Disputà tres Campionats del Món 2009, 2010, 2011 i dos d’Europa 2009, 2010, sempre amb quatre sense timoner de pes lleuger

Membre del Reial Club Nàutic de Tarragona, fou set cops campió d’Espanya en les categories infantil i juvenil entre el 2007 i el 2011 Fou el primer català que pujà al podi en un Campionat del Món juvenil, i conquerí una medalla de bronze 2010 i una de plata 2011 en la prova de quatre sense timoner Com a absolut, es proclamà campió d’Espanya de dos amb timoner 2010 i de quatre sense 2012, 2017, i guanyà la Copa del Rei 2012 en la darrera especialitat

Fill de Simó IV de Montfort Comte de Montfort El 1226 cedí els drets paterns del comtat de Tolosa a Lluís VIII de França, i fou nomenat gran conestable del regne del 1238 al 1241 Combaté valerosament a Palestina i caigué presoner dels musulmans Morí quan, alliberat, tornava del Llevant mediterrani

Fill de Benet Montfort i Besades i de la seva segona muller, Lluïsa Gómez Capellà castrense, dirigí 1813 el Diario de Valencia arran del final de l’ocupació francesa Publicà Muerte de los cinco Mártires de la Patria, víctimas de la rendición de Valencia 1814 i Los crímenes constitucionales de la Francia 1829, a més de nombroses obres de caràcter religiós i gramatical