Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Jordi Arbonés i Montull
Matemàtiques
Traductor.
Collaborà amb el grup teatral de la Penya Cultural Barcelonesa Emigrat el 1956 a l’Argentina, país on s’establí, hi treballà a l’Editorial Poseidón, de Joan Merli Desenvolupà una prolífica tasca com a traductor de l’anglès al català que el convertí en un dels principals introductors de la literatura anglosaxona dels segles XIX i XX a Catalunya W Faulkner, E Hemingway, A Burgess, DH Lawrence, H James, L Durrell, ANin, S Maugham, R Kipling, P Bowles, H Miller, J Austen, etc Rebé el premi de traducció de…
,
Pau Xuclà
Música
Mestre orguener català.
Aprengué l’orgueneria al taller del seu pare, Marià -de gran tradició-, i posteriorment fou deixeble de l’innovador Aquilino Amezua Home enginyós, creatiu, pràctic i bon comerciant, aplicà a l’orgue les noves possibilitats que oferia el corrent elèctric església de Betlem de Barcelona, 1911, combinades amb les de la mecànica pneumàtica Inventà l' orgue reclam , instrument de petites dimensions però amb pretensions d’orgue gran, i l’aparell anomenat xuclanola , un automatisme a base de paper perforat com la pianola Cofundador de l’Orfeó Gracienc i amic del mestre Lluís Millet, també fou…
Lorenzo Servitje Sendra
Economia
Empresari mexicà d'origen català
Fill de catalans emigrats a Mèxic, el seu pare, Joan Servitje, obrí el 1928, amb altres catalans immigrants, una pastisseria a la capital, en la qual va començar a treballar als setze anys mentre estudiava comptabilitat a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM A la mort del seu pare 1937 es convertí en gerent del negoci fins el 1945 Aquest any fundà Panificación Bimbo, dedicada a la fabricació de pa de motlle, empresa a l’origen de l’actual multinacional, segona del món en el sector, que a la seva mort comprenia un centenar de marques i més de 10000 productes fabricats en 170 plantes…
Fèlix Millet i Tusell

Fèlix Millet
RTVE
Entitats culturals i cíviques
Empresari.
Fill de Fèlix Millet i Maristany , el 1978 fou elegit president de l’ Orfeó Català i des d’aquest càrrec emprengué la restauració del Palau de la Música Catalana , aleshores en un estat de deteriorament molt considerable Amb aquest objectiu impulsà, el 1983, la constitució del Consorci del Palau de la Música, format per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona substituïda el 2001 pel Ministeri de Cultura espanyol, que li atorgaren plens poders per a, com a president de la nova entitat, gestionar i administrar els recursos amb aquesta finalitat El 1990…
,