Resultats de la cerca

Monjo del monestir de les coves Pečerska Lavra, escriví hagiografies Paterikon i hom li atribueix els primers annals russos coneguts com a Crònica de Nèstor , que comprenen els anys 858-1106 L’obra fou descoberta el 1668

Militant de jove del justicialisme  peronista, es llicencià en dret per la Universitat de La Plata Exercí l’advocacia fins al 1983, en què fou nomenat president de la Caja de Previsión Social El 1987 fou escollit alcalde de Río Gallegos, i el 1991, governador de la província de Santa Cruz reelegit els anys 1995 i 1999 Tot i les crítiques per algunes pràctiques autoritàries, els bons resultats econòmics el projectaren a la política estatal en la primera volta de les eleccions presidencials de l’abril del 2003, Kirchner fou superat per Carlos Saúl Menem , però aquest renuncià a presentar-se en…

Autodidacte Establert a Barcelona, fou alumne de Meifrèn, i aviat s’obrí camí, pel seu decorativisme —el 1908 hom ja el destacava en algunes publicacions— Viatjà per França, Bèlgica i Anglaterra El 1911 exposà al Faianç Català de Barcelona, conjuntament amb Laura Albéniz, Ismael Smith i Marià Andreu El 1914 exposà a Madrid, on s’installà Després d’un període de silenci, tornà a exposar, el 1924 Influït per Walter Crane, Brangwin i Anglada i Camarasa, portà el seu fantasiós barroquisme a límits extrems de complexitat compositiva, d’imaginació temàtica i de viu colorisme Conreà també l’…

Membre del club Badalona Orientació, fou campió de Catalunya de relleus en sis ocasions 1996-2001 També guanyà el primer campionat català celebrat en l’especialitat nocturna el 1997 El 2002 fou nomenat vicepresident de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya Com a gerent de l’empresa de promoció esportiva No Límit, fou el creador del Raiverd, pioner entre els raids d’esports d’aventura Dirigeix la revista d’esports de muntanya Trail

Collaborà en la creació de la Unió Ciclista la Sénia 1974, on impulsà una escola de ciclisme Fou sotsdelegat de la Federació Catalana de Ciclisme a Tarragona 1984 i presidí la Unió Esportiva la Sénia 1978-94 Assumí l’organització del Campionat de Catalunya infantil 1984 i el Campionat d’Espanya de cadets 1986 Collaborà amb les organitzacions de les voltes a Catalunya i Espanya i amb l’Associació de Ciclisme Professional Fou vicepresident de la Federació Catalana de Ciclisme 2008-09

Competí representant el Gimnàs Sparta de Barcelona sota les ordres del preparador Juan José Albuixech Fou quatre vegades campió estatal de K1 2003, 2004, 2006, 2007, guanyà la Copa d’Europa 2007 i aconseguí la medalla de bronze en el Campionat del Món 2008 en categoria semipesant També fou campió de Catalunya de boxa 2004, 2005

Fill d’un polític del Partit Nacionalista Basc, la seva família s’exilià a França i a l’Argentina, on es formà i on desenvolupà les primeres activitats artístiques i també com a dibuixant publicitari Quan tornà al País Basc 1952 li fou encomanada la decoració de la cripta d’Arantzazu 1954, acabada el 1982 El 1957 formà amb Jorge Oteiza, que l’influí decisivament en la seva dedicació a l’escultura, i amb Agustín Ibarrola l’Equipo 57, i el 1966 el grup Gaur amb Oteiza, Eduardo Chillida i altres artistes Els anys 1963-73 treballà en el disseny industrial, d’interiors d’hotels i de mobles, i…

Es distingí per la seva participació en l’agitació revolucionària del 1905 Durant la Revolució del 1917 esdevingué president del soviet de camperols i d’obrers d’Ucraïna i rebutjà les tropes de Denikin Pel març del 1919 començà, però, un conflicte armat entre ell i els bolxevics que l’acabaren derrotant Makhno es refugià a diversos països i a l’últim s’establí a França

Estudià a la Universidad Nacional de La Plata i es doctorà en filosofia a la Universitat de Nanterre el 1978 amb una tesi sobre Merleau-Ponty, dirigida per Paul Ricoeur Des del 1990 és professor i investigador d’antropologia a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, on dirigeix el programa d’estudis sobre cultura Ha efectuat recerques entorn del paper de la cultura en la mundialització, la qual cosa l’ha dut a estudiar les cultures populars i les cultures transnacionals, principalment a l’Amèrica llatina De les seves obres, cal destacar-ne Las culturas populares en el capitalismo…

Trajectòria professional Fill d’un militar empresonat uns quants mesos el 1939 malgrat haver-se acollit a la llei Azaña en temps de la Segona República, començà a escriure a la revista Alerta, publicació lligada al SEU , mentre estudiava la carrera de filosofia i lletres, que no acabà, a la Universitat de Barcelona El 1943 s’incorporà al setmanari Destino , on la seva columna Al doblar la esquina , que publicà des del 1946, obtingué un gran ressò per les denúncies del mal estat dels serveis públics de Barcelona, i per les quals fou amonestat per les autoritats franquistes L’any 1952 obtingué…