Resultats de la cerca
Es mostren 541 resultats
Vicenç Navarra
Cristianisme
Erasmista.
Doctor en drets, bibliotecari, a Barcelona, de l’arquebisbe de Tarragona Pere de Cardona i canonge Estigué molt vinculat al cercle de Martí Ivarra, que li dedicà un epigrama 1512, i, més tard, al del regent de la cancelleria Miquel Mai, el qual acompanyà en la seva estada a Barcelona el 1528 La seva correspondència llatina amb Alfonso de Valdés 1528 dona notícies interessants sobre la difusió de la doctrina erasmiana als medis eclesiàstics barcelonins
Francisco de Navarra
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill natural de Pedro de Navarra y de Lacarra, vescomte de Muruzábal, mariscal de Navarra, i d’una Hugalde Fou nomenat prior de Roncesvalls 1518 i poc després completà els seus estudis de dret i teologia a Tolosa Llenguadoc, París i Salamanca, on fou rector el curs 1529-30 Inquisidor del Sant Ofici des del 1539, conservà aquest càrrec després d’ésser nomenat bisbe de Ciudad Rodrigo 1542 El 1545 fou nomenat bisbe de Badajoz i assistí al concili de Trento En tornà al cap de poc, i Carles V el nomenà president de la cancelleria de Granada, càrrec que refusà i tornà al…
Joan Navarra Castellà
Joan Navarra Castellà
MUSEU COLET
Ciclisme
Promotor i dirigent de ciclisme.
Competí com a independent fins l’any 1948 El 1936 creà amb altres companys la Penya Ciclista Montcadense, i el mateix any passà al Club Ciclista Montcada, que presidí des de llavors El 1943 organitzà diverses curses i la festa del Pedal 1956 Muntà etapes del Critèrium Internacional de Barcelona El 1960 creà un equip amateur Rebé la medalla Forjadors de la Història de Catalunya 1997
Blanca de Navarra
Història
Comtessa de Xampanya.
Filla de Sanç VI de Navarra Casada 1199 amb Teobald III, comte de Xampanya mort el 1201, exercí la regència 1201-22 durant la minoritat de llur fill, Teobald IV, al qual transmeté els seus drets sobre Navarra
Maria de Navarra
Història
Reina de Catalunya-Aragó.
Era filla de Felip III de Navarra Es casà amb Pere III de Catalunya-Aragó, a Alagó, el 1338 Tingué cinc fills dos barons, que moriren de mesos, i tres filles, dues de les quals li sobrevisqueren Constança nada el 1340, que fou reina de Sicília, i Joana 1345, que fou comtessa d’Empúries Fou enterrada a Sant Vicent de València
Blanca de Navarra
Història
Filla dels reis de Navarra, Joana II i Felip III d’Évreux.
Fou la segona esposa 1347 de Felip VI de Valois, rei de França mort el 1350
Lluís de Navarra
Història
Infant de Navarra, comte de Beaumont-le-Roger, Normandia (1365), i duc de Durazzo (1370).
Fill dels reis Felip I i Joana I Fou lloctinent del regne durant les absències del seu germà Carles II Es casà 1370 amb Joana, duquessa angevina de Durazzo Del 1372 al 1376, finançat per Carles V de França, formà l’anomenada Companyia Navarresa de mercenaris, per a reconquerir el regne d’Albània, que havia caigut en poder dels albanesos Karlo Topia i Gjiergj Balša Sortí de Tortosa 1375-76 i ocupà Durazzo, però morí en l’empresa Amb Maria de Lizarazu tingué un fill, origen de la família dels Beaumont
André -Nicolas Navarra
Música
Violoncel·lista francès.
Estudià al Conservatori de Tolosa i posteriorment al de París, on es diplomà amb un primer premi el 1927 Fou membre del Quartet Krettly entre el 1929 i el 1935 L’any 1931 es presentà als Concerts Colonne, i el 1937 obtingué el primer premi del Concurs de Viena Les seves gires internacionals com a solista el portaren als Estats Units, Mèxic, la Unió Soviètica i l’Orient El 1949 fou nomenat professor del Conservatori de París Des del 1954 participà anualment en els cursos d’estiu de l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena, i des del 1967, en la Nordwestdeutsche Musikakademie de Detmold De la seva…
Francesc Guillamet Navarra
Ciclisme
Ciclista i dirigent esportiu.
Competí per la Casa Ciclos Guillamet durant la dècada dels vint Fou cònsol de la Unió Velocipèdica Espanyola 1928 El 1945 formà part del grup fundacional del Club Ciclista Empordanès, des d’on organitzà el Critèrium Internacional de Figueres a partir del 1954 Després de la seva mort, el CC Empordanès organitzà anualment el Trofeu Francesc Guillamet, que s’inicià l’any 1958 amb Marià Cañardo de director de cursa i Antoni Bertran com a primer guanyador
Pere Estrems Navarra
Futbol
Porter de futbol.
Ingressà a l’Espanya Industrial 1952-56 procedent de la Penya X de Mataró Amb el filial del FC Barcelona ascendí a primera divisió la darrera temporada i passà al primer equip 1956-59, amb el qual fou gairebé sempre suplent de Ramallets Disputà 35 partits i guanyà una Lliga 1959, dues Copes del Generalísimo 1957, 1959, en què jugà la final contra el Granada, i una Copa de Fires 1958 Posteriorment fitxà pel Valladolid 1959-63, el Llevant 1963-64, el Badalona 1964-65 i el Mataró 1965-67 Defensà la porteria de la selecció catalana en una ocasió 1958
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina