Resultats de la cerca

Net de Norodom I i fill del rei Norodom Suramarit, s’educà en escoles franceses a París i Saigon, el 1941 fou coronat amb el vistiplau del règim de Vichy, que li donà preferència per davant del seu pare, però acabada la Segona Guerra Mundial, el 1947, instituí una monarquia parlamentària i, al mateix temps, s’involucrà activament en el moviment proindependència Dos anys després de la fundació del nou estat, el 1955 abdicà en el seu pare, i n’esdevingué primer ministre i ministre d’Afers Estrangers Mort el seu pare 1960, renuncià a la corona i passà a cap d’estat Mantingué una política…

Era fill segon de l’emperador Leopold I i d’Elionor de Neuburg A la mort del darrer rei de la línia hispànica dels Habsburg, Carles II 1700, l’emperador no s’avingué a les clàusules del testament d’aquest, que s’havia decantat per un pretendent francès, Felip d’Anjou, i insistí que tal testament havia estat arrencat per la força i argumentà que, bé que el futur Felip V era net d’una infanta castellana Maria Teresa, filla gran de Felip III casada amb Lluís XIV, també ho era l’arxiduc Carles de Marianna, filla petita de Felip II, casada amb l’emperador Ferran III, i que eren més sòlids els…

Després de llicenciar-se en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, s’inicià en el periodisme a París com a corresponsal de la Cadena SER i de la revista Destino , i fou el primer periodista de l’Estat espanyol a travessar el teló d’acer Al seu retorn, s’incorporà com a locutor de ràdio a la Cadena SER, per a la qual emeté un programa de gran èxit, Ustedes son formidables 1960-1977, que promovia causes humanitàries, i posteriorment a Radio Nacional de España , on presentà diversos programes fins l’any 2003 Fou un dels  primers presentadors de televisió de l’Estat a Televisión…

Estudià dret i el 1976 s’uní a l’ultradretà Partit de la Llibertat Austríac Freiheihtspartei Österreichs FPÖ, fundat per antics membres nacionalsocialistes, del qual esdevingué líder deu anys més tard, i adoptà una retòrica antiimmigració que li feu augmentar substancialment l’electorat El 1989 fou elegit governador del land de Caríntia, càrrec que hagué de dimitir el 1991 per unes declaracions favorables al nazisme, però fou reelegit en el càrrec el 1999 i el 2003 En les eleccions parlamentàries d’octubre del 1995 aconseguí el vot del 22,6% de l’electorat i es convertí d’aquesta…

Conegut com el Gran Otto per la seva corpulència, fou president del FC Barcelona des del 14 d’octubre de 1909 fins al 17 de setembre de 1910 Substituí Joan Gamper en el càrrec i després tornà a deixar la presidència al fundador del club Durant el seu mandat el Barça guanyà la primera Copa d’Espanya de la seva història, el Campionat de Catalunya i la Copa Pirineus També formà part del Collegi d’Àrbitres i fou vocal de la directiva encapçalada per Gamper entre el 17 de setembre de 1910 i el 7 d’octubre de 1911

Estudià enginyeria industrial a la Universitat Politècnica de Catalunya Entre els anys 1974 i 2000 fou gerent de la corporació Roca Radiadors , de la qual protagonitzà l’expansió President del Cercle d’Economia 1999-2002 i vicepresident de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona 2003-14 De l’octubre del 2004 al setembre del 2016 presidí Gas Natural Fou també vicepresident tercer de Criteria Caixa Holding i conseller de CaixaBank, i fins l'octubre del 2014 vicepresident del patronat de la Fundació "La Caixa" Fou president d'honor del consell d'administració de…

Fill de Joaquim Lluhí i Rissech Fundà i dirigí “L’Opinió” febrer del 1928 - desembre del 1929, des d’on definí un peculiar republicanisme catalanista esquerrà fou un dels inspiradors del manifest d’Intelligència Republicana del maig del 1930 que finalment constituí un dels nuclis polítics que formaren l’Esquerra Republicana de Catalunya, el 1931 Elegit regidor i, després, membre del Parlament de Catalunya i conseller de foment octubre-desembre del 1932, encapçalà com a primer conseller el govern de la Generalitat desembre del 1932 - gener del 1933 i fou alhora encarregat d’obres…

Fou campió del món dels 250 cc el 2008 i l’any següent resultà tercer El 23 d’octubre tingué un accident al circuit de Sepang i perdé la vida

Biografia Fill de pagesos, visqué la infància intensament en el petit poble on nasqué Entrà aviat al seminari menor de Burgos, però no podia seguir el ritme dels estudis i demanà entrar a l’Escola Pia com a germà operari després de cursar les humanitats El primer de novembre de 1950 es presentà a Barcelona al pare provincial, el qual l’envià a Alella per a fer-hi el noviciat que començà el 7 d’octubre de 1951 i allí mateix professà el 15 d’octubre de 1953 Quedà a Alella fins l’estiu de 1961 com a  cuiner, ofici que exercia amb competència Residí un parell d’anys a…

Inicià els estudis de violí a sis anys El 1944 obtingué el diploma al Conservatori de Berna i posteriorment es perfeccionà amb Carl Flesch a Lucerna i Boris Kamensky a París L’any 1952 fundà el seu propi quartet Fou el primer intèrpret del Concert per a violí de Frank Martin 1952 i del Concert per a violí núm 1 de Béla Bartók 1958 Exercí la docència al Conservatori de Berna i, més tard, a l’Acadèmia de Basilea, on desenvolupà una important trajectòria pedagògica És considerat un destacat intèrpret de música del segle XX i, sobretot, de música de cambra, gènere en què realitzà la major part…