Resultats de la cerca

Estudià dret a Barcelona i el 1867 entrà a la Companyia de Jesús A causa de la revolució del 1868 emigrà al Llenguadoc i a Provença, on féu els estudis Exercí el professorat de metafísica, ètica i teologia a València 1876, a Veruela 1878, a Tortosa 1886 i a Sarrià, on edità el seu notable Cursus theologicus Publicà vuit tractats de teologia, en llatí, a més d’articles en castellà

Vinculat al Club Natació Barceloneta, ingressà al Comitè Català d’Àrbitres el 1972, a l’estatal el 1973 i fou reconegut per les federacions internacionals el 1987 Al seu club fou vocal de la junta directiva 1983-85, cap de diferents seccions esportives 1994 i secretari esportiu 2012 Al Comitè Català d’Àrbitres fou secretari de la junta 1979-81, vicepresident 1982 i president 1986-93, període durant el qual també representà l’estament arbitral a la junta directiva de la federació catalana En l’àmbit estatal fou membre del Comitè Català d’Àrbitres 1988 Participà en els Jocs Mediterranis 1975,…

Formà part del CA Laietània, l’Integra, el Playas de Castellón i l’ISS l’Hospitalet Fou quatre vegades consecutives campió de Catalunya 2005-08 i cinc del campionat català de llançaments d’hivern 2005-09

Format al collegi Sant Miquel de Barcelona, competí pel Club Esportiu Universitari i el Club Natació Barcelona Fou campió de Catalunya dels 110 m tanques 1973, 1978, els 100 m llisos 1975 i els 4 × 100 m 1977 a l’aire lliure i dels 50 m tanques 1972, 1974, 1978 i els 50 m llisos 1976 en pista coberta Millorà quatre vegades el rècord català dels 50 m tanques en pista coberta

Titulat el 1892, s’establí a Terrassa, on exercí primordialment la professió Treballà de primer dins l’historicisme, amb predomini del revival gòtic Casa de la Ciutat, 1900-03 o romànic Escola Industrial, 1901 El 1902 començà les seves experiències dintre el Modernisme, inspirades en Domènech i Montaner casa Baltasar Gorina, 1902, que alternà amb obres d’influència floralista casa Barata, 1905 Vers el 1905 aconseguí un llenguatge propi, amb l’adaptació d’un element gaudinià, l’arc ellíptic, allunyat de tota referència decorativa masia Freixa, 1907-10 Per la seva tardana incorporació al…

Filla dels propietaris de la Fonda Europa de Granollers i del restaurant Senyor Parellada de Barcelona, el 1993 obrí el restaurant Semproniana, a Barcelona, des del qual ha elaborat una cuina pròpia i adaptada als temps actuals S’ha dedicat a la divulgació de la gastronomia des d’un vessant eminentment pràctic, alhora que ha posat en relleu el llegat de la cuina tradicional Ha publicat, entre d’altres, La bona cuina catalana 2006, Dinars de tàper 2008, Com fet a casa 2010, la novella Sal de vainilla 2012 i Les receptes de Semproniana 2012, Per què alguns pebrots piquen i d’altres…

Vida Després d’un curs a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, a vint-i-dos anys marxà a París per prosseguir estudis plàstics Entrà en contacte amb el món del cinema fent de meritori i ajudant de direcció en diferents estudis francesos i de directors com ara René Clair Després d’una temporada als estudis UFA de Berlín, també com a ajudant de direcció, tornà a París, on feu de corresponsal de la revista barcelonina "Films Selectos" 1930-37 Després tornà a Barcelona per rodar Incertidumbre 1935 amb Isidre Socías i Usted tiene ojos de mujer fatal 1936, comèdia basada en l’obra homònima d’…

Membre del Club Esportiu Universitari, amb l’equip del qual guanyà dos Campionats de Catalunya de 4 × 100 m 1971, 1973 i establí cinc vegades el rècord català de la prova Es proclamà campió de Catalunya dels 100 m llisos 1970, 1971 i fou subcampió d’Espanya 1971 de la mateixa prova En pista coberta, millorà el rècord de Catalunya dels 50 m 1972

Competí pel RCD Espanyol, el FC Barcelona, el CN Barcelona i el CA Stadium Fou campió d’Espanya de triple salt 1949, 1955 i salt de llargada 1949, i assolí tres subcampionats estatals en la primera prova i dos en els 110 m tanques En els Campionats de Catalunya guanyà nou vegades el concurs del triple salt 1949, 1951-55, 1957, 1958, 1959, i fou campió dels 110 m tanques 1948, 1949, 1959, el salt d’alçada 1947, 1948 i el de llargada 1957, 1958, el relleu 4 × 100 m 1948, 1947 i el decatló 1957 Millorà tres vegades el rècord de Catalunya de triple salt entre el 1949 i el 1957

Jugà a les categories inferiors de la Fundació Esportiva Atlètic Vilafranca L’any 2007 arribà al Futbol Club Barcelona, on jugà com a titular del primer equip i guanyà quatre Lligues 2012, 2013, 2014, 2015, quatre Copes de la Reina 2011, 2013, 2014, 2018 i cinc Copes Catalunya 2009, 2010, 2011, 2012, 2014 Al final de la temporada 2017-18 es retirà de la competició, però continuà vinculada al club