Resultats de la cerca

Es doctorà en medicina a Cervera 1799 i es llicencià en cirurgia al Collegi de Medicina i Cirurgia de Barcelona 1800 El 1802 es destacà en la lluita contra una epidèmia, a Sevilla, i fou nomenat metge militar El 1804 obtingué una càtedra del Colegio de Cirugía Médica de Santiago de Compostella Publicà Memoria sobre la división topográfica de Santiago 1821 en ésser elegit regidor d’aquesta ciutat, per la qual fou diputat a corts en 1822-23 També publicà Diseño de un plan de instituciones para la completa enseñanza de la medicina 1826 El 1836 fou elegit diputat per Barcelona, però hi renuncià

Filla del duc de Cardona Joan Ramon Folc IV i cosina germana del rei Ferran II el Catòlic, el qual tractà el seu matrimoni amb Llorenç II de Mèdici La núvia renuncià 1515 els seus drets a l’herència paterna i a la materna a favor del seu germà, el duc Ferran I de Cardona, en consideració al dot quantiós que aportava al matrimoni 10 000 ducats d’or, el qual no arribà a efectuar-se Ingressà al monestir de Santa Maria de Jerusalem, i el 1521 fou elegida abadessa del de Pedralbes

El 1957 ingressà a l’orde de les Germanes Pobres de Santa Clara del monestir de Pedralbes , del qual fou abadessa del 1972 al 1975, del 1988 al 1997 i del 2004 al 2007 Fou, a més, presidenta de la federació clarissa de la Immaculada Concepció que territorialment correspon a Catalunya, Castelló i Menorca i, fins a la mort, vicària de la comunitat del monestir En la seva activitat com a abadessa, defensà sempre davant les autoritats municipals la conservació i preservació del monestir, i negocià la seva obertura al públic, a les visites guiades i a alguns actes Mantingué algunes…

Era filla del senescal Pere II de Montcada Tercera muller de Jaume II de Catalunya-Aragó , les esposalles se celebraren a Tarragona 1322, poc temps abans de fer-se a la mar l’expedició a Sardenya Intervingué, a suplicació de la seva nora Teresa d’Entença , a favor dels drets del fill d’aquesta el futur Pere el Cerimoniós , disputats per l’infant Pere , comte de Prades i de Ribagorça Dugué a terme la fundació del monestir de monges clarisses de Pedralbes 1326, que dotà amb el domini parroquial del terme de Sarrià 1335, la jurisdicció civil i criminal de Piera 1431 i altres rendes…

Ciutadà de Barcelona, documentat del 1324 al 1348 És la primera figura de vàlua internacional de la pintura catalana La seva vida és poc coneguda hom sap que el 1324 rebé l’encàrrec de decorar els murs de dues capelles de l’església antiga de Sitges i que, des del 1333, que introduí la pintura italogòtica als Països Catalans, rebé successivament encàrrecs d’Alfons III i de Pere III L’única pintura sobre taula conservada és un fragment de retaule amb escenes de la vida de sant Bernat Museu de Vic, i fins l’any 1936, en què fou destruït, hi havia encara el frontal de Bellpuig de les Avellanes…

Vida i obra Fill del general d’enginyers Marià Rubió i Bellver i nebot de Joan Rubió i Bellver Establert a Barcelona, estudià a l’Escola d’Arquitectura, on obtingué el títol el 1916 i l’any següent guanyà la càtedra de jardineria de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat, de la qual fou expulsat el 1923 amb l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera El 1915 conegué l’arquitecte en cap dels parcs i jardins de París, Jean CN Forestier, que influí en la seva trajectòria professional i també fou deixeble de Francesc d’A Galí Fou professor d’arquitectura de jardins a l’Escola Superior…

Resident a Barcelona des del final del segle XIX, fou nomenat comte de Churruca el 1910 El 1912 fundà, per iniciativa de la família Güell, el Club de Golf Barcelona en uns terrenys de Pedralbes i en fou el primer president Participà en diversos torneigs i creà el concurs Copa Churruca 1914 Per motius urbanístics, el 1914 acceptà traslladar les installacions de Pedralbes a Sant Cugat del Vallès Les antigues installacions de Pedralbes, però, es mantingueren

S’inicià en l’hípica a l’Exèrcit 1944 i competí representant el Club de Polo Pedralbes i el Reial Club de Polo de Barcelona RCPB Creà l’equip de polo de Pedralbes i entre el 1966 i el 1974 participà en tots els torneigs celebrats a Barcelona Guanyà els trofeus Campari, Santa Florentina, Danone i Rivière formant part de l’equip Pedralbes Assolí la Copa d’hivern del RCPB al final dels anys setanta A partir del 1985 continuà practicant aquest esport a l’Argentina i a la República Dominicana Guanyà els trofeus Marquès d’Artasona, Copa Puerta de Hierro i Conde de la Maza…

Coneguda amb el nom de Sor Eulària Anzizu, estudià i catalogà la documentació de l’arxiu del monestir de Pedralbes Publicà Fulles Històriques del Real Monestir de Pedralbes 1897, com també poesies i articles diversos a “La Veu de Montserrat”‘, “Ilustració Catalana” i Feminal , entre d’altres Escriví biografies, hagiografies i feu traduccions Les seves poesies s’editaren pòstumament sota el títol Poesies 1919

Durant els anys 1948-58 celebrà a la seva residència barcelonina el Jardí dels Tarongers de Pedralbes nombrosos concerts i representacions que marcaren una època en el món musical de la ciutat Hom hi feu conèixer l' Orfeo, de Claudio Monteverdi, Socrate , d’Erik Satie i els Gurrelieder , d’Arnold Schönberg a més, s’hi interpretaren per primera vegada algunes obres de compositors del país, com La Mérope , de Domènec Terradellas i el Quartet de Pedralbes, de Manuel Blancafort