Resultats de la cerca

Iniciat a Ràdio Barcelona al final dels anys setanta, el 1984 es responsabilitzà de la redacció esportiva de Catalunya Ràdio Destacà com a locutor de partits de futbol i bàsquet tant en ràdio com en televisió El 1988 presentà el programa Gol a gol a Televisió de Catalunya, que alternà amb el programa Basquetmania Entre el 1998 i el 2001 presentà i dirigí la secció d’esports del Telenotícies de TV3 Presentà i dirigí programes de Televisió de Catalunya, com L’última jugada , Futbol de somni , L’entorn , Minut Zero , Tres punts , noves edicions de Gol a gol , Hora Q , Esport Club  i…

Membre del Club Excursionista Pirenaic des del 1937, durant la Guerra Civil formà part del batalló alpí de Benasc Fou president del club 1980-85 Realitzà treballs de cartografia per a l’organització de marxes d’orientació i regularitat i fou promotor del Comitè Català de Marxes de Regularitat Fou autor d’un mapa de l’Alt Pallars El 1989 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Vinculat al Grup Excursionista Forces, Forts i Ferms de Girona Realitzà ascensions als Andes del Perú 1983-1987, la Patagònia 1987 i Yosemite 1988 A l’Himàlaia ha assolit diversos vuit mil primera catalana al cim principal del Kanchenjunga 1986, al Makalu 1991, al Nanga Parbat 1993 i al Shisha Pangma per la nova ruta del corredor Girona 1995

Membre de la sala d’esgrima del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada de Barcelona, l’any 1943 guanyà el Campionat d’Espanya del Frente de Juventudes de les tres armes amb el seu club i fou segon en la classificació individual d’espasa Fou campió de Catalunya individual en floret 1951 i formà part de la selecció catalana que guanyà la Copa del Generalísimo 1954 Feu de jurat en Campionats de Catalunya

Membre del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada de Barcelona, fou especialista en les tres armes Fou campió d’Espanya individual d’espasa 1954, 1955 i pujà també al podi en floret i sabre Fou campió de Catalunya nou vegades cinc en espasa 1953, 1954, 1957, 1959, 1961, tres en floret 1957, 1958, 1960 i una en sabre 1955 Aconseguí dues terceres posicions a la Copa Ciutat de Barcelona 1957, 1959 Fou internacional amb la selecció espanyola als Jocs Universitaris 1953 i als Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 Amb la selecció catalana aconseguí la Copa del Generalísimo 1954 i participà…

Estudia dret i periodisme, activitat en la qual es professionalitzà Collaborador de la revista  Destino i, des del 1966 regularment de La Vanguardia , esdevingué un dels cronistes més reconeguts de Barcelona , especialment en matèria d’art, urbanisme i vida cultural en general, temes sobre els quals publicà nombrosos llibres, molt sovint illustrats  Retrobar Barcelona 1988,  Establiments i negocis que han fet història 1990, Historia del Eixample 1990, ampliada el 2008 amb el títol de L’Eixample, 150 anys d’història , Barcelona, un museu d’escultures a l’aire lliure 1991, Quinze dies d’eufòria…

Estudià dret a Cervera i a Sevilla i en fou catedràtic a Barcelona i a Madrid Milità al partit moderat i, després, a la Unió Liberal fou alcalde de Barcelona 1856, diputat a corts 1860-64, vicepresident del congrés i ministre d’ultramar 1864, com a membre de la Unión Liberal Collaborà a l’edició de les Siete Partidas Fou secretari de l’Acadèmia de Jurisprudència, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i un dels fundadors de l’Ateneu Català Publicà estudis sobre el dret civil català i en defensà la validesa enfront del centralisme uniformista, sovint en la premsa conservadora d’…

Llicenciat en dret, exercí el càrrec d’inspector del timbre La seva vocació per la música i el piano el derivaren cap a la poesia lírica Començà força tard a escriure i a publicar Rebé la influència poètica de Josep M López-Picó i de Carles Riba El primer poemari que publicà fou Poemes de tedi i de neguit 1927, al qual seguí A mig aire canta l’alosa 1947 Aquest mateix any començà la sèrie de Quaderns literaris amb els quals consolidà el seu prestigi Vingueren després El seguici del temps 1948, Poemes taciturns 1948, Ballet 1949, El somrís de Barcelona 1951, Més enllà dels sentits 1953 —amb el…

Membre d’una nissaga de metges de la qual formen part, entre d’altres, el seu germà Josep Maria i el seu fill  Francesc Estudià medicina a Barcelona, i es llicencià el 1917 S’especialitzà en patologia digestiva i estudià a París i a Berlin 1924-25 Retornà a Barcelona el 1926 i s’incorporà al servei del doctor Francesc Gallart a l’Hospital de la Santa Creu com a cap de les consultes externes de l’aparell digestiu L’any 1932 funda l’Institut de Gastroenterologia de Barcelona, dedicat a la diagnosi i el tractament de les malalties digestives A més de la tasca assistencial i acadèmica, liderà la…

Estudià a Cervera, i acabà la carrera de dret a Sevilla En restar vidu s’ordenà de sacerdot Guanyà una càtedra de dret a la Universitat de Barcelona, que ocupà fins el 1881 Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1852 Publicà obres de tema jurídic Sobre la influencia de la filosofía pagana en el derecho romano , 1864, una Oración fúnebre de Jaime Balmes 1865 i La nueva universidad de Barcelona , discurs inaugural del curs 1872-73